Comissió de l’Aigua | Article tècnic: Estratègies per la millora de l’eficiència del reg

Autor fotografia portada: Joan Girona Gomis.

Estratègies per la millora de l’eficiència del reg

Autors:

• Maria José Chesa Marro, de Barcelona Cicle de l’Aigua (Aj. de Barcelona) i  membre de la Comissió de l’Aigua del COEAC.
• Santiago Planas de Martí, de l’Universitat de Lleida – Fundació Agrotecnio – GI Protecció Integrada de Cultius i membre de la Comissió de l’Aigua del COEAC.
• Joan Girona Gomis, de l’IRTA – Programa Ús Eficient de l’Aigua (Fruitcentre, Lleida) i membre de la Comissió de l’Aigua del COEAC.

RESUM

El treball informa sobre l’eficiència dels regadius a Espanya, el país amb més superfície regable a la Unió Europea, major volum d’aigua servida a l’agricultura i major superfície de reg localitzat del món.

Fotografia 1. Sensors del programa de recerca de l’IRTA en reg de precisió (Raïmat, maig de 2018). Autor: Santiago Planas.

Es justifica la necessitat d’establir indicadors per a la mesura de l’eficiència en l’ús de l’aigua així com per a la planificació hidrològica. Es descriuen les estratègies de millora en l’eficiència del reg, els beneficis i riscos de la modernització dels regadius, els avanços tecnològics aplicables, entre els que es troba el reg de precisió, així com el rol emergent de l’energia renovable. Es proposen diferents indicadors per avaluar l’eficiència dels regadius amb una visió holística, considerant els aspectes socials, ambientals i econòmics. Finalment s’analitzen els components interns i externs per una planificació de les estratègies per una millora en l’eficiència del reg.

Paraules clau: eficiència del reg, agricultura sostenible, agricultura de precisió, innovació tecnològica, indicadors hídrics.

INTRODUCCIÓ

Es preveu que la població mundial augmenti en 2.000 milions de persones en els propers 30 anys, dels 7.700 milions actuals als 9.700 milions al 250 (UN World Population Prospects, 2019) i, en conseqüència, amb una previsió important del creixement de la demanda d’aliments (FAO, 2009a, Freibauer et al., 2011).

Contràriament, la superfície de cultiu roman estable des de fa anys, sobre 1.500 milions d’hectàrees, essent decreixent la superfície cultivada per persona, de 0,25 ha al 1975 a 0,19 ha al 2016 (Nishimoto, 2019). Si es mantenen els hàbits alimentaris actuals, les previsions apuntarien a que al 2050 es requeririen 80% més d’aliments. Cal considerar també que algunes projeccions derivades del canvi climàtic pronostiquen resultats desfavorables per l’agricultura. La crisi de la COVID-19 que actualment experimentem, ens condueix a un escenari encara més incert.

Malgrat que actualment l’alimentació no és objecte de preocupació per la gran majoria de població occidental, la crisi climàtica ens condueix al retorn a la consciència de la funció bàsica de l’agricultura, a l’aposta per la producció de proximitat i a l’autonomia alimentària.

Des de temps immemorial, el regadiu es constitueix com l’instrument ineludible per mantenir la producció d’aliments, assentar la població i impulsar el desenvolupament. D’una altra banda, no és possible mobilitzar recursos hídrics addicionals per al regadiu.

Fotografia 2. Estació meteorològica automàtica per a la mesura de la evapotranspiració (Canal-Algerri-Balaguer, febrer 2005). Autor: Santiago Planas.

En aquestes circumstàncies es necessària la incorporació d’estratègies per a una gestió més eficient de l’aigua, en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

En aquest marc, la innovació tecnològica emergeix com una via fonamental. L’agricultura de precisió, basada en l’economia de recursos, atenent als requeriments espacials i temporals de cultiu adquireix el màxim interès.

També la sub-irrigació, el disseny avançat de xarxes hidràuliques i l’ús d’energia renovable en la captació i distribució de l’aigua. Per avaluar adequadament els efectes dels avanços tecnològics, hem de dotar-nos d’indicadors que facilitin la transparència en la gestió de l’aigua, i que superin les limitacions dels indicadors actuals (Fereres, et al., 2017).

El treball pretén informar sobre l’eficiència productiva dels regadius a Espanya, identificar nous processos i pràctiques de millora, i finalment, proposar indicadors que facilitin la gestió de l’aigua i la planificació hidrològica orientada a la disposició d’aliments saludables, en quantitat suficient i minimitzant el seu malbaratament.

1. EFICIÈNCIA DELS REGADIUS A ESPANYA

El regadiu requereix de l’esforç de totes les administracions, confederacions i demarcacions hidrogràfiques, comunitats de regants, centres d’investigació i del conjunt de la societat. La governança dels regadius necessita el compromís entre els condicionants mediambientals i les necessitats socials i econòmiques per a la millora de l’eficiència i la minimització de l’impacte de les activitats agràries sobre les masses d’aigua.

Figura 1. Volum d’aigua servit per tipus de cultiu a Espanya (a partir d’ INE, 2020)

L’any 2018 la superfície cultivada a Espanya (16.770.364 ha) representava el 33% i la superfície dedicada a pastures (9.412.960 ha), el 18% del total de superfície territorial. La superfície de regadiu és de 3.796.682 ha, que representa el 22,64% de la superfície conreada (Avanç de l’Anuari Estadístic, 2020). L’any 2004, es van destinar un total de 17,8 milions hm3 d’aigua per al reg de conreus herbacis (cereals, farratges, lleguminoses i proteaginoses) (46,68%), fruiters (18,68%), olivar i vinya (16,46%), patates i hortalisses (8,83%) i altres conreus (10,96 %) (INE, 2020).

En els darrers anys, l’ús total de recursos s’ha mantingut pròxim als 15 milions hm3, situant-se al 2018 en 15,49 milions hm3, observant-se algunes variacions en la proporció per grups de cultius en relació a l’inici del període analitzat (figura 1). Major representació dels conreus herbacis (54,64%) i de les patates i hortalisses (11,13%), lleugera caiguda dels fruiters (16,67%) i descens a l’olivar i vinya (7,68 %) (INE, 2020). Entre els anys 2004 i 2018, s’ha produït un decrement equivalent a 2,31 milions hm3, el que representa un 12,99 % del volum inicial.

Figura 2. Volum d’aigua servit per tipus de reg a Espanya (a partir de INE, 2020)

Analitzant l’ús de recursos en funció de la tècnica de reg emprada, durant el mateix període 2004-2018, el reg per gravetat ha experimentat una disminució del 44,31 %, i s’ha produït un increment en els regs per degoteig i aspersió un 29,65% i un 8,35%, respectivament (figura 2).

Figura 3. Origen de l’aigua utilitzada en agricultura a Espanya (a partir de INE, 2020)

En relació a la procedència de les aigües, també en el període 2004-2018, al 2014 la proporció de la procedència de les aigües era en un 93,21% superficial; en un 5,68% subterrània i en un 1,12% d’altres recursos. L’any 2018 es té una proporció d’aigües superficials del 74,36%, un 23,83% d’aigües subterrànies i un 1,82% d’altres recursos. S’observa un descens del 18,85 % en l’ús de les aigües superficials i l’ús de les aigües subterrànies ha incrementat un 18,15% i l’ús d’altres recursos s’ha mantingut en nivells poc significatius (figura 3).

Altres fonts consultades (MAPA, 2019) indiquen que la superfície de regadiu, per al període 2004-2018, s’ha vist incrementada en un 13,63% (passant de 3.341.400 ha a 3.796.682 ha), mentre que l’ús de l’aigua ha descendit en un 12,99%, fet que implica un increment en la eficiència de l’ús de l’aigua de l’ordre del 23%. Aquest important avanç s’ha d’imputar a la major participació dels sistemes de reg més eficients en detriment del reg per gravetat i l’adopció de pràctiques més sostenibles.

Figura 4. Variació de la dedicació de les terres de conreu (ha) 2016-2004 (elaborat a partir del 3r Cicle de Planificació Hidrològica (2021-2027) per a cada Demarcació Hidrogràfica)

Figura 5. Variació de la producció (tones, t) 2016-2004 (elaborat a partir del 3r Cicle de Planificació Hidrològica (2021-2027) per a cada Demarcació Hidrogràfica)

Finalment, la informació procedent del MITECO (2020) permet una anàlisis detallada a nivell de demarcació hidrogràfica de l’evolució durant el període 2004-2016 de les superfícies de secà i regadiu (figura 4) i de les produccions (figura 5), apreciant-se un increment en les produccions procedents de las superfícies de regadiu i, en la majoria dels casos, un decrement en la producció del secà.

Una comparativa a nivell europeu es indica que Espanya es el país amb major superfície de regadius i amb el major volum d’aigua destinada a la agricultura. No obstant això, aquesta simple consideració pot conduir a conclusions errònies. Per a evitar aquest risc, és evident que en la comparativa entre països, cal considerar altres paràmetres, com la contribució de la pluja, l’evapotranspiració i la productivitat del regadiu (t/hm3). La taula 1 descriu l’eficiència productiva de l’aigua a Espanya, que se situa a nivells comparativament acceptables respecte a altres països europeus, inclòs amb la comparativa amb França, que disposa de conreus de secà amb elevada pluviometria.

Aquests i altres indicadors addicionals són els que han de permetre una anàlisi rigorosa del rendiment de la producció agrícola de regadiu i, en definitiva, de la producció d’aliments.

Taula 1. Comparativa entre els països europeus con major consum hídric per a la agricultura. Productivitat i eficiència econòmica (valors anuals).

Elaborat a partir d’Eurostat (2019) i FAO (2013)

2. ESTRATÈGIES PER A LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA DEL REG

Una mirada retrospectiva posa en evidència els importants esforços que es venen destinant a la modernització dels regadius a Espanya. En aquest trajecte, el nostre país es situa al capdavant de la UE i en els primers llocs a escala mundial. La modernització suposa grans inversions públiques i la dedicació de recursos materials i financers aportats per promotors privats, agricultors i, recentment, grups inversors. La finalització dels successius Plans Nacionals de Regadiu coincideix amb la culminació del llarg període de construcció de reserves i transformació en regadiu d’àmplies zones del territori iniciat a finals del segle XIX per l’economista i polític Joaquín Costa.

Foto 3: Captació del Garrigues-Sud a al riu Ebre (Almatret, desembre 2011). Autor: Santiago Planas.

Amb la modernització millora substancialment la productivitat de l’aigua en ampliar la reutilització de retorns, generar estalvis, fent-ne front a períodes de sequera i, tal vegada, transferint recursos a altres usos consumptius diferents a l’agricultura. Més enllà d’aquests objectius, la modernització pot comportar beneficis addicionals com l’ús més segur i racional dels agro-químics (fertirrigació i quimigació) i la traçabilitat en l’ús de l’aigua. Al back office trobem l’esforç de la recerca pública i privada sobre la relació aigua-sòl-planta, la mesura precisa de les necessitats hídriques dels cultius, el disseny avançat de xarxes, la sensorització del sòl i les plantes i l’enginyeria de nous materials.

Paral·lelament a aquests avanços, els conjunt dels agents involucrats ha experimentat un enorme salt cognitiu i pràctic. El reg actual és una tècnica pròpia d’agrònoms especialistes, dotats de visió transversal i multidisciplinària. Aquest coneixement s’evidencia, per exemple, en l’horticultura d’alt valor afegit d’Almeria i Múrcia i la fructicultura, olivicultura i citricultures intensives presents en àmplies zones d’Andalusia i la Vall de l’Ebre. També en els sistemes de reg automotriu per a la producció de cereals, farratges, lleguminoses i proteaginoses. Existeix a Espanya l’experiència necessària per a actuar amb solvència en diferents regions del món gràcies a una indústria d’alt nivell capaç de participar en els majors contractes.

2.1 Modernització dels regadius i salt tecnològic

Per la seva major rellevància, d’entre els avanços tecnològics i de coneixement que es venen implementant, destaquem els següents:

• Gestió intel·ligent d’embassaments i reserves intermèdies. Monitoratge i regulació dinàmica en xarxes principals i secundàries. Conduccions pressuritzades, paral·leles a canals de reg, possibilitant el reg a pressió sense consum energètic.
• Determinació ajustada de les necessitats hídriques al llarg del cicle vegetatiu sobre la base de dades meteorològiques. Les xarxes d’estacions climàtiques automàtiques, implantades des de finals dels 80 (XARXA SIAR i Reg-RuralCat), a semblança de l’existent a Califòrnia (programa CIMIS), proporcionen informació de gran valor per a la presa de decisions per part de gestors i regants.
• Coneixement de les peculiaritats de cada cultiu i de la sensibilitat i resposta dels mateixos enfront de diferents disponibilitats hídriques.
• Teledetecció i sensors de proximitat per a l’estimació de l’estrès hídric i la presa de decisions a escala zonal (subunitats de reg).
• Disseny optimitzat d’instal·lacions. Capçals de filtrat, automatització, distribució, fertirrigació i quimigació. Programació i control remot del reg.
• Subirrigació (reg localitzat en la zona radicular en la producció de cereals i farratges). Minimització de pèrdues per escolament, evaporació i infiltració.
• Instal·lacions de bombament accionades mitjançant energies renovables, fonamentalment fotovoltaica.

2.2 Riscos de la modernització dels regadius

No obstant això, la modernització no està exempta de riscos. L’increment de la eficiència pot comportar un augment de la superfície regada o la substitució dels conreus existents per uns altres que suposen un major consum hídric. Aquesta derivada és coneguda com a paradoxa de Jevons o efecte rebot i ha estat reportada per autors com Berbel et al (2017).

Altre efecte no desitjat de la modernització és sovint la major dependència dels costos energètics requerits per a elevar l’aigua i/o pressuritzar la xarxa. Com exemple, en el nou regadiu del Canal Segarra-Garrigues (Lleida), per aquest motiu, la rendibilitat del reg està circumscrita a produccions d’alt rendiment econòmic, fonamentalment fruiters, vinya, ametller i olivar hiperintensiu, fent difícilment viable els conreus de base com els farratges o els cereals, dels que som fortament deficitaris, destinats a la ramaderia intensiva molt implantada al mateix territori.

L’arboricultura intensiva ha aconseguit un desenvolupament sense parangó. En els últims 8-10 anys, en els sectors 12 i 13 del Segarra-Garrigues, fins fa ben poc secà àrid de nul·la rendibilitat, ara es dediquen a la producció de fruita d’os (préssec, nectarina, pruna, cirera, albercoc) i fruits secs (ametlles i nous) amb destí majoritari a l’exportació. L’economia de la zona i les perspectives socials són ara més favorables, però no exemptes de la incertesa dels mercats internacionals i dels costos de producció, fonamentalment, els de l’energia.

Foto 4: Sistema pivot a la zona regada de Montagut, Segrià (Alcarràs, setembre 2020). Autor: Santiago Planas.

Tot això està replantejant alguns esquemes bàsics en el moment d’implementar noves actuacions de modernització de regadius tradicionals. Un cas paradigmàtic, que s’ha començat a abordar, és el de la modernització dels Canals d’Urgell, regadiu històric, iniciat al segle XIX, que actualment rega una superfície pròxima a les 70.000 ha, en la seva gran majoria per inundació (a tesa o superfície). En aquest cas, la modernització es planteja mitjançant la implantació d’estacions fotovoltaiques destinades a subministrar energia en la pressurització de xarxes. També amb l’ús de infraestructures auxiliars (camins, casetes, zones verdes) com a repositori ambiental i zones de gaudi ciutadà.

Tanmateix, s’està obrint altre front de risc en ser demandades per la captació fotovoltaica amplies superfícies de regadiu de gran potencial agronòmic. Renovables vs. reg. Alguns propietaris han arrendat les seves parcel·les per períodes comptats en dècades, inhabilitant-les per l’agricultura. Amb freqüència, són parcel·les en pla, ben comunicades, amb sòls fèrtils connectades a la xarxa de reg costejada en molt bona part amb càrrec a l’erari públic. Cal deixar que el lliure mercat actuï sense límit o, contràriament, cal regular la situació? Ens consta que, hores d’ara, l’Administració està restringint el canvi d’ús dels sòls més fèrtils, sense que existeixi garantia de que aquest criteri es mantingui en un futur.

En resum, els efectes positius de la modernització solen anar acompanyats d’uns altres no desitjats. Però, en qualsevol cas, la modernització aporta beneficis en termes d’eficiència hídrica i productivitat econòmica (López-Gunn et al. 2013). Tot això condueix a la necessitat d’una anàlisi rigorosa dels resultats i impactes de la modernització en àmplies zones de regadiu tradicional a fi de planificar i gestionar degudament noves actuacions de futur i el disseny d’una nova política de regadius.

3. INDICADORS

Per a establir indicadors és necessari referir-se al que s’espera, i en aquest sentit és imprescindible definir els beneficis previstos pel regadiu i identificar quins serien els efectes no desitjats d’aquest.

Del regadiu s’espera produir aliments, amb el mínim d’aigua possible, a un cost econòmic raonable i amb els mínims efectes ambientals. Caldria destacar algunes evidències com que “per a produir aliments i béns es requereix sempre aigua” i que “la producció depèn sempre del volum d’aigua transpirada per la planta”. Un concepte important a destacar és que els cultius no diferencien entre aigua de reg, pluja o la provinent d’un aqüífer superficial, simplement es tracta d’aigua posada a la disposició de les plantes.

Sota aquestes consideracions podríem establir quatre nivells d’indicadors que ens proporcionessin una avaluació general i holística de la bondat dels nostres regadius:

• Indicadors de Producció: relacionen la producció final amb el volum total d’aigua aportada al sistema, ignorant la seva procedència tal s’ha comentat anteriorment. Un indicador sovint utilitzat és el designat com a petjada hídrica (Hoekstra i Hung, 2002). Tanmateix, Fereres et al., (2017) assenyalen que en nombrosos escenaris agrícoles el concepte de petjada hídrica no és aplicable. Es per això que, de forma alternativa, proposem utilitzar l’eficiència productiva de l’aigua com a millor índex (EPA = Producció (kg) / Aigua utilitzada (m³).
• Indicadors Econòmics: es refereixen al valor econòmic de la producció o al cost dels inputs productius, entre ells l’aigua. Poden ser útils les expressions: eficiència productiva del valor econòmic de l’aigua (EPVEA = Producció (kg) / Valor Econòmic Aigua utilitzada (€)) i la rendibilitat econòmica de l’aigua (REA = Valor Econòmic de la Producció (€) / Valor Econòmic de l’Aigua utilitzada (€)).
• Indicadors Ambientals: més enllà de l’eficiència productiva i econòmica, un bon regadiu es caracteritza per la seva elevada eficiència ambiental. És a dir, que els efectes negatius sobre el medi sigui els menors possibles. Reduir la contaminació difusa per unitat d’aliment produït ha de ser un objectiu ineludible. Per això, l’indicador adient seria l’eficiència ambiental (EA = Producció (kg) / Nitrogen lixiviat del sistema productiu (kg)), que a títol d’exemple i per la importància que té sobre el mitjà el concretaríem en la contaminació difusa de nitrogen.
• Indicadors Socials: A més de produir aliments, els regadius han d’aportar una rendibilitat social que pot ser objecte de valoració mitjançant diferents indicadors. Un dels més utilitzats és el relatiu a la creació d’ocupació (directa o indirecta) i que podríem designar com eficiència social (ES = Ocupació / Aigua utilitzada (m³).

Efectes de la modernització. Estudi de la producció de poma als Canals d’Urgell

Aquest exemple es refereix a les dades obtingudes a les recerques del IRTA realitzades durant anys a la zona regada pels Canals d’Urgell (Girona et al., 2012). En la figura 6 es presenta el volum d’aigua requerit per a produir una poma (d’aproximadament 220 g), comptabilitzant l’aigua de reg i la pluja eficient. Estudis previs estimen aquestes necessitats en 70 litres d’aigua (FAO, 2009b). Analitzant treballs previs del mateix grup de recerca, s’observa que per a produir aquesta poma mitjançant reg per gravetat quinzenal (equivalent al torn de reg en els Canals d’Urgell) es precisen 69 litres (valor molt similar a l’estimat per la FAO). Amb el reg localitzat, però manejant el sistema sota els mateixos criteris utilitzats en el reg per gravetat, s’obté una lleugera reducció fins a 63 litres. En aquest cas, podria denominar-se com a reg localitzat gestionat amb poca informació tècnica. Si s’utilitza algun tipus d’informació per a determinar la dosi i freqüència de reg (per exemple, ETo i Kc), es poden produir pomes amb 44 o 42 litres d’aigua, i si a aquesta informació se li uneix algun indicador directe de l’estat hídric de la planta, com el potencial hídric (Girona et al., 2010), la demanda d’aigua per a produir una poma passa a 38 litres. Finalment, aplicant estratègies de reg deficitari (Girona et al., 2003) provocant un lleuger estrès hídric en els períodes del cicle anual que no afecten la producció, són suficients 31 litres d’aigua.

Aquests resultats mostren la possibilitat de millora en la productivitat de l’aigua i posen en relleu que tecnologia és determinant per a un ús més eficient de l’aigua. Perquè es pugui aplicar reg localitzat es requereix d’un sistema que permeti al regant triar el volum, cabal i moment de reg, així com unes condicions adequades de servei de l’aigua (pressió i neteja). Però la modernització del reg, a més d’incorporar els avanços tecnològics, ha d’anar sempre associada a la disposició d’experiència provada per part dels seus actors (regants i tècnics) a fi de produir una poma amb 31 litres d’aigua, quan abans es requerien 70 litres.

Figura 6. Demanda hídrica per a produir una poma en diferents tecnologies disponibles de reg i informació tècnica addicional (Girona et al., 2012).

4. CONCLUSIONS

Per afrontar l’escenari de creixement continuat de la demanda mundial de aliments és fa necessari dotar de major eficiència els diferents components del sistema productiu i, particularment, el que concerneix l’ús de l’aigua de reg.

No hi existeix altre alternativa més que millorar l’eficiència del reg i, en conseqüència, la productivitat de l’aigua en l’agricultura. Espanya, malgrat que la seva productivitat és acceptable si es compara amb la dels seus veïns europeus, té encara un important camí a recórrer. El procés de millora ha d’aprofitar els avanços tecnològics existents, implementant regs de precisió i sistemes intel·ligents de distribució i aplicació de l’aigua en parcel·la. També han de ser considerades les possibilitats de l’energia renovable en la modernització de regadius.

En tot cas, cal adoptar mesures per a evitar els efectes no desitjats de la modernització com l’excessiva dependència energètica o el destí de sòls fèrtils a usos no agraris. Tot això condueix a la necessitat d’una anàlisi rigorosa dels resultats i impactes de la modernització a fi de planificar i gestionar degudament les actuacions i la futura política de regadius. Per a això és imprescindible disposar d’indicadors que interpretin degudament la realitat i permetin establir comparatives rigoroses com els que es proposen en aquest treball.

Cal esperar que tot plegat tingui una sòlida traducció en la nova Política Agrària Comú (PAC) que regirà durant el període 2021-27 i que, de ben segur, suposarà majors exigències sobre l’ús de l’aigua en l’agricultura.

Comissió de l’Aigua. Visita a l’embassament de Sant Salvador (Canal d’Aragó i Catalunya, maig 2015).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Berbel, J., J.A. Gómez-Limón y C. Gutiérrez-Martín (2017): “Modernización de regadíos y ahorro de agua”, en J. Berbel y C. Gutiérrez-Martín (coords): Efectos de la modernización de regadíos en Espanya. CAJAMAR, Almería. 452 pp.
• E.C. (2019): Agriculture, forestry and fishery statistics. Eurostat, 2019 Edition. Luxembourg Publications Office. 216 pp.
• FAO (2013) Aquastat, Global Map of Irrigation Areas. http://www.fao.org/aquastat/en/geospatial-information/global-maps-irrigated-areas/irrigation-by-country
• FAO (2009)a: “http://www.fao.org/fileadmin/templates/wsfs/docs/expert_paper/How_to_Feed_the_World_in_2050.pdf”
• FAO (2009)b:  “http://www.fao.org/resources/infographics/infographics-details/en/c/218877/
• Fereres, E., F.J. Villalobos, F. Orgaz, M.I Minguez, G. van Halsema, and C.J. Perry (2017): Commentary: On the water footprint as an indicator of water use in food production. Irrig. Sci. 35:83-85.
• Freibauer, A., E. Mathijs, G. Brunori, Z. Damianova, E. Faroult, J. Girona, L. O’Brien,  and S. Treyer  (2011): Sustainable food consumption and production in a resource-constrained world.  3rd. SCAR Foresight Exercise.  European Commission.   ISBN 978-92-79-19723-9
• Girona, J., M.H. Behboudian,M. Mata, J. del Campo, and J. Marsal  (2010): Exploring six reduced irrigation options under water shortage for ‘Golden Smoothee’ apple: Responses of yield components over three years.  Agricultural Water Management 98:370-375
• Girona, J., J. Casadesús, M. Mata, J. del Campo, A. Arbonés, G. López, J. Rufat y J. Marsal (2012):  Eficiencia productiva del agua en función de la tecnología y el conocimiento aplicados al manejo del riego en diferentes cultivos.  Congreso Agricultura, Agua y Energía: Ciencia, Tecnología, Política y Planificación del Agua y de la Energía en los Regadíos. Aspectos Socioeconómicos y Ambientales.  Madrid 11 y 12 de mayo de 2011.
• Girona, J., M. Mata, A. Arbonés, S. Alegre, J. Rufat, and J. Marsal, (2003): Peach tree response to single and combined regulated deficit irrigation regimes under shallow soils.  J.Amer.Soc.Hort.Sci.  128(3) : 432-440.
• Hoekstra, A.Y., y P.Q. Hung (2002): “Virtual water trade: a quantification of virtual water flows between nations in relation to international crop trade”. In: Value of water research report series, vol 11. UNESCO-IHE, Delft
• INE (2020) Encuesta sobre el uso del agua en el sector agrario EUASA. https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t26/p067/p03/serie/l0/&file=02003.px&L=0
• López-Gunn E, B. Mayor and A. Dumont (2013): “Implications of the modernization of irrigation systems” in L de Stefano and M.R. Llamas (editors): Water Agriculture and the Environment in Spain: can we square the circle?. CRC Press. Boca Raton FL(USA). 339 pp.
• MAPA (2019) Encuesta sobre Superficies y Rendimientos Cultivos (ESYRCE). https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-agrarias/agricultura/esyrce/
• MAPA (2020) Avance Anuario Estadístico 2019. https://www.mapa.gob.es/estadistica/pags/anuario/2019-Avance/avance/AvAE19.pdf consultado 19/06/20
• Nishimoto, R. (2019): Global trends in the crop protection industry. J. Pestic. Sci 44(3):141-147. DOI: 10.1584/jpestics.D19-101.
• UN Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2019):  World Population Prospects 2019: Data Booket. ST/ESA/SER.A/424.