Albert Torredemer, cap de programes de l’Escola Agrària de Mas Bové

Entrevista al company Albert Torredemer, cap de programes de l’Escola Agrària de Mas Bové i coordinador dels cursos de formació agrària a distància (FAD) de l’àrea de fitosanitaris, a la Newsletter de Maig de 2021 d’Escoles Agràries del DARP

Va començar a treballar al centre l’any 2011, moment en el qual va realitzar alguna substitució. A partir del gener de 2015, es va incorporar de forma contínua i des del curs 2018 – 2019, forma part de l’Equip Directiu de l’Escola Agrària de Mas Bové.

S’encarrega de crear la programació anual i de fer el seguiment dels cursos FAD, així com de gestionar l’elecció i les tasques amb els docents. També s’ocupa de la coordinació dels cursos FAD a la plataforma de formació amb l’equip tècnic de RuralCat. A més a més, treballa en la planificació i la gestió interna dels cursos FAD de fitosanitaris, preparant els calendaris de les activitats, les sessions presencials, els exàmens, les tasques finals de gestió dels cursos i la certificació dels alumnes. Tanmateix, és tutor dels joves que sol·liciten la incorporació a l’empresa agrària i efectua els seguiments dels seus itineraris formatius.

Avui ens explica amb més detall com va iniciar la seva història a les Escoles Agràries.

Comencem pel principi, quan tenies 14 anys i vas decidir estudiar a les Escoles Agràries. Com vas viure l’experiència de formar-te en els nostres centres?

Els meus inicis a l’Escola Agrària de Mas Bové van ser amb l’antiga Formació Professional que s’iniciava als 14 anys, després de 8è d’EGB. Vaig estar-hi estudiant 4 anys (FPI i FPII) i vaig completar els estudis cursant un any a l’Escola Agrària d’Amposta. Aquesta formació em va permetre poder continuar estudiant enginyeria tècnica agrícola a Barcelona i finalment, enginyeria agrònoma a Lleida.

De l’estada a les Escoles Agràries en guardo molts bons records: amics, companys d’estudi, pràctiques al camp, visites a explotacions, viatges a l’estranger… Una experiència molt positiva i que recomano a qualsevol estudiant. En definitiva, els meus coneixements i la base de formació per als estudis posteriors s’han generat, desenvolupat i potenciat a les Escoles Agràries del Servei de Formació Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Què és el que més t’agrada de la teva feina actual a l’Escola Agrària de Mas Bové?

El que més m’agrada és la tasca de programació i gestió de dades que s’utilitza per al desenvolupament de les formacions que realitzem a la formació agrària a distància.

També, les pròpies de la formació directa amb els alumnes en les sessions presencials i pràctiques que realitzem en alguns cursos, que permet veure i apreciar directament “el saber” que han après. Aquesta tasca et requereix formació contínua i estar al dia de les novetats del sector, cosa que no et permet avorrir-te.

Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?

Les Escoles Agràries són fonamentals per a la creació d’una base productiva i empresarial del sector primari i permeten potenciar les seves vessants de transformació.

Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?

Per damunt de tot, de l’equip humà que el forma, que s’implica amb ganes i esforços per poder formar els futurs professionals.

També, la proximitat que tenen les Escoles Agràries amb el sector de les seves àrees o entorn d’influència, que permeten evitar el despoblament d’algunes zones i fixar població jove als pobles i a les zones rurals.

Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.

Potser no és una anècdota, però sí una observació a la nostra tasca de docents.

En una sessió presencial de formació d’un curs de tractor i màquines motrius es va presentar un alumne, un jove que havia sol·licitat la incorporació a l’empresa agrària, ja de mitjana edat i que havia treballat molts anys de mecànic. Ell es feia totes les tasques de manteniment i reparació del seu tractor. Per tant, en sabia un munt, no li podies ensenyar res de nou. Tot i això, va estar atent, escoltant les explicacions i realitzant les pràctiques de conducció.

Al finalitzar, li vaig preguntar si s’havia avorrit donat el seu alt nivell i per sorpresa meva, em va respondre que sempre s’aprenen coses noves que desconeixia.

En definitiva, podem dir que la formació és un camí llarg, continu i millor que mai s’acabi, d’aquesta manera sempre estem creixent.

On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?

Al llarg de la setmana, compagino les tasques familiars amb altres treballs professionals d’enginyeria i assessorament tècnic que encara desenvolupo, derivats dels anys d’enginyeria agrària i ambiental que havia realitzat.

Els caps de setmana, em trobareu en família a la petita finca que tinc amb diferents arbres fruiters. Em serveix per desconnectar de les pantalles, de la tecnologia i poder estar a l’aire lliure.

Com a aficions podem dir la d’aprendre nous programaris o utilitats informàtiques i els treballs manuals o de bricolatge. Sempre miro de reparar o arreglar les coses, instal·lacions o electrodomèstics abans de la seva substitució total.

Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?

Una ampolla de vi blanc d’alguna de les Denominacions d’Origen de Catalunya i sempre intento disposar d’alguna ampolla de vi de l’Escola Agrària de Gandesa i de l’Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech (Espiells).

Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?

Em declino més per la lectura, on ara tinc uns quants llibres pendents de novel·la policíaca i de l’àmbit matemàtic o científic, com per exemple l’Assassinat de Pitàgores de Marcos Chicot o la Vida secreta dels nombres de George G. Szpiro.

No soc partidari de trilogies, però reconec que he pecat amb la de Baztán de Dolores Redondo.

Anem acabant… T’agradaria afegir alguna cosa més sobre la teva experiència a les Escoles Agràries?

He comentat la meva estada a l’Escola Agrària d’Amposta, volia indicar que el fet de poder allotjar-me a la seva residència, em va demostrar que els vincles amb els companys i el centre es potencien enormement. Alhora, em va permetre establir les rutines d’estudi i oci, molt útils posteriorment en els estudis universitaris.