Autor: Xavier Recasens
Suposo que molts us preguntareu: què és això de l’agricultura urbana?
Són aquells horts gestionats per l’ajuntament? Són aquells horts informals que ocupen les lleres del rius?.
Doncs sí i no, segons la FAO i el Banc Mundial en una definició conjunta de l’any 2008, el terme anglès “Urban Agriculture” es refereix per un costat a l’agricultura que es du a terme dins les ciutats i per l’altra a l’entorn de les ciutats.
- Suposo que molts us preguntareu: què és això de l’agricultura urbana?
Són aquells horts gestionats per l’ajuntament? Són aquells horts informals que ocupen les lleres del rius?.
– Doncs sí i no, segons la FAO i el Banc Mundial en una definició conjunta de l’any 2008, el terme anglès “Urban Agriculture” es refereix per un costat a l’agricultura que es du a terme dins les ciutats i per l’altra a l’entorn de les ciutats.
Si parlem de l’agricultura dins les ciutats en països desenvolupats, generalment ens referim a una activitat agrícola vinculada amb l’oci, les relacions personals, el paisatge, la biodiversitat, etc.
Ara, com em comentaven recentment uns companys agrònoms de Portugal, en situacions econòmiques complexes com l’actual, el seu principal objectiu és produir vegetals per l’autoconsum, situació similar a la que es dóna a Catalunya, on molts ajuntaments han ampliat la oferta dels seus horts urbans no tan sols a jubilats (oci, relacions personals, etc) sinó també a aturats de llarga durada (autoconsum).
Ara bé en països en vies de desenvolupament, l’agricultura urbana té una funció bàsicament productiva, associada a la distribució de la producció a la ciutat. Dades com ara que el 12 % del sòl de la ciutat de l’Havana (Cuba) és agrícola o que a Dar es Salaam (Tanzània) es produeixen anualment 100.000 tones d’aliments frescos, ens permeten entendre el paper de l’agricultura urbana en aquests països.
- La definició de la FAO i el Banc Mundial anteriorment referida, també inclou els entorns de les ciutats, i es aquí on es consideren les activitats agrícoles que es duen a terme als espais periurbans.
Per l’espai periurbà no hi ha una definició comunament acceptada. Alguns autors parlen dels espais que es troben dins un radi variable en funció del nombre d’habitants de la ciutat, altres parlen de zones delimitades per desplaçaments obligats de persones per anar a la feina, a estudiar, etc, altres fan servir variacions en les especies d’ocells observades per delimitar aquests espais i també hi ha autors que parlen d’espais que estan fortament relacionats amb la ciutat, ja sigui mitjançant serveis (energia, telecomunicacions, aigua, etc), vies de comunicació i desplaçament de persones i mercaderies. En qualsevol cas es tracta d’espais dinàmics, en constant transformació i que poden esdevenir significatius per la sostenibilitat de les ciutats i importants en termes de resiliència.
A l’incloure els espais que envolten les ciutats dins la definició d’agricultura periurbana ens comencen a venir al cap zones agrícoles més extenses com ara el Parc Agrari del Baix Llobregat, Gallecs, el Parc Agrari de Sabadell (tots ells espais reconeguts legalment) i d’altres com l’Horta de Lleida, el Pla de Palou a Granollers, les Cinc Sènies a Mataró, sense reconeixement legal. Conceptualment similars als espais legalment reconeguts, a nivell europeu es poden citar el Parc Agrícola Sud de Milà, els cinturons verds (Greenbelts) que envolten moltes ciutats de les Illes Britàniques, el Regional Park a Frankfurt (Alemanya) etc
Dins el context d’un increment de la població europea que viurà en àrees urbanes, és on l’agricultura dins els espais periurbans pot tenir un paper important en el creixement sostenible i resilient de les ciutats.
A l’objecte de promoure que la Política Agrària Comuna la incorpori en els seus programes l’agricultura periurbana, de fer visible l’agricultura urbana i periurbana en l’ordenació del territori i el planejament urbanístic, d’unificar criteris i definicions, i compartir experiències un grup d’investigadors va sol·licitar una línia de treball en els projectes europeus dirigida a aquests aspectes, d’on sorgí el programa “Urban Agriculture Europe”, integrat dins els projectes COST.
Aquest projecte és va iniciar l’any 2012 i finalitza l’any 2016. Està integrat per més de 120 investigadors de 21 països europeus, que representen a més de 61 institucions, ja siguin universitats, ministeris d’agricultura, administracions regionals, locals i centres de recerca.
La universitat que lidera aquets projecte és la universitat RWTH –Acheen (Alemanya).
El projecte està dividit en 5 grups de treball:
• Definició d’agricultura urbana i periurbana.
• Governança i polítiques públiques
• Economia i models empresarials
• Planejament urbanístic i ordenació territorial
• Metabolisme urbà.
És un grup multidisciplinar, conformat per arquitectes, arquitectes del paisatge, geògrafs, sociòlegs, economistes, ambientòlegs, politòlegs, enginyers de forest i com no, enginyers agrònoms.
L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona – UPC es troba representada dins aquest projecte pels professors Luis Maldonado i Oscar Alfranca i per mi mateix, com a doctorant en aquesta matèria.
Si voleu més informació d’aquest projecte europeu us deixo el link de la pàgina web del projecte: http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/
Si voleu una visió més personal de l’agricultura periurbana us deixo el meu blog: http://agri-periurbana.blogspot.com.es/
