La llei potencia el funcionament dels col·legis professionals d’acord amb els principis d’atribució de competències pròpies, i incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors, en una clara aposta per la formació professional
El Govern ha aprovat el Projecte de llei d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals per tal d’adaptar el marc legal dels col·legis professionals en l’exercici de la professió a la directiva europea i a les necessitats actuals. La normativa, que substituirà la de 2006, “té com a destinataris directes els 130 col·legis professionals d’àmbit català i 18 consells de col·legis professionals catalans”, segons ha destacat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs.
El text preveu col·legis d’adscripció voluntària i reforça, entre altres aspectes, la delegació de funcions públiques de l’Administració a les corporacions professionals, defensa el seu principi d’autonomia i consolida la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
El Projecte de llei, que ha estat consensuat amb les corporacions, els col·legis professionals i els consells de col·legis catalans, “se centra en la defensa i l’exercici de les competències de la Generalitat en aquest àmbit, davant l’augment de la tendència dels òrgans i institucions de l’Estat d’establir un marc legal d’homogeneïtzació de la normativa de col·legis professionals”, ha explicat Homs.
La nova normativa en matèria de col·legis professionals que impulsa Catalunya es fixa, entre altres objectius, potenciar el sistema col·legial català i reforçar unes estructures que neixen de la societat civil i que, en alguns casos, han donat servei a professionals i ciutadans durant més de cent anys.
Per potenciar aquest sistema, que a Catalunya ha esdevingut una estructura bàsica de la societat i per a la societat, el Projecte de llei estableix una definició de professió col·legiada que té en compte el caràcter de corporació de dret públic dels col·legis professionals, és a dir, el caràcter predominantment públic dels seus interessos i funcions i dels seus requisits de creació, i reforça la delegació de funcions públiques de l’Administració pública en els col·legis professionals, com a organismes col·laboradors.
Alhora, la nova normativa amplia l’espectre dels col·legis professionals ja que incorpora, a més dels graduats universitaris, els de titulacions superiors. El nou text també defensa el principi d’autonomia dels col·legis professionals, així com la relació no jeràrquica entre els consells generals, els consells de col·legis professionals i els col·legis professionals.
D’altra banda, per protegir les persones consumidores destinatàries dels serveis prestats pels professionals titulats, la nova normativa incorpora dos aspectes: d’una banda, introdueix una regulació dirigida a evitar el conflicte d’interessos per part dels professionals titulats. La regulació del conflicte d’interessos serà aplicable quan els professionals prestin l’activitat directament, i també quan ho facin a través d’una societat professional. I, de l’altra, millora la regulació sobre l’assegurança professional: el nou text obliga a tenir assegurança o “garantia equivalent” i que els col·legis professionals puguin exigir als seus col·legiats l’acreditació del compliment d’aquest deure.
