Un aspecte interessant de la meva feina, és que he viscut dos fets importants : el desenvolupament de les autonomies a l’estat espanyol i la integració d’Espanya a la UE tots dos amb fortes implicacions en la sanitat vegetal.
El procés autonòmic en el camp de la sanitat vegetal, ha permès a les CCAA desenvolupar iniciatives pròpies.
Autor: Josep Maria Vives De Quadras
CANVIS DEL MARC ADMINISTRATIU
Un aspecte interessant de la meva feina, és que he viscut dos fets importants : el desenvolupament de les autonomies a l’estat espanyol i la integració d’Espanya a la UE tots dos amb fortes implicacions en la sanitat vegetal.
A Catalunya les competències en sanitat vegetal van ser una de les primeres transferides per l’estat, l’any 1979, tot just iniciat el procés autonòmic.
El procés autonòmic en el camp de la sanitat vegetal, ha permès a les CCAA desenvolupar iniciatives pròpies i treure, dintre del marc legal estatal i europeu, normatives adaptades a les seves necessitats, al temps que s’ha mantingut una estreta col·laboració entre els tècnics de les diferents autonomies a través de les reunions periòdiques, entre altres, dels Grups de Treball Fitosanitaris, coordinats pel MARM i de les Societats Professionals d’Entomologia aplicada, Fitopatologia i Malherbologia, totes elles amb important participació d’especialistes catalans.
La política de la UE ha tingut repercussió en el camp de la sanitat . En primer lloc, per a regular les mesures per a evitar la introducció i difusió de plagues perilloses, fet cada dia mes freqüent a causa del gran increment de l’ intercanvi de productes vegetals que ha provocat el fenomen de la globalització . La desaparició dels controls fitosanitaris en les fronteres intra- comunitàries , ha obligat a substituir-los per una complexa legislació que obliga a què els vegetals susceptibles de ser portadors de plagues perilloses i que circulin per el territori comunitari, vagin acompanyats d’un “Passaport fitosanitari CE “.
La implementació d’aquestes mesures ha suposat un esforç per les administracions encarregades de la sanitat vegetal : control dels planters, posta a punt de tècniques de identificació de paràsits, campanyes de prospecció , així com costoses mesures d’ eradicació en el cas d’introducció d’un nou paràsit.
A Catalunya, territori molt propens a la aparició de noves plagues, hem tingut aquests darrers anys ,entre altres, la aparició d’importants focus de dos paràsits perillosos :el “foc bacterià” dels fruiters de llavor i la “flavescència daurada” de la vinya, pel moment eradicats, i actualment estem patint l’atac de dues plagues de difícil control : el “morrut” de les palmeres i la Tuta absoluta que afecta els tomàtecs
Per altra banda , la molt restrictiva política de la UE sobre l’ ús dels productes fitosanitaris ( “Llista Única Europea “ de substancies actives d’ús fitosanitari ), que fins el moment ha suposat la retirada del mercat del 60% dels productes registrats, es un problema que preocupa actualment . Tot apunta que encara ho serà més en un molt proper futur, quan apareguin una Directiva sobre l’ús sostenible dels plaguicides i es substitueixi la actual directiva que regula la comercialització i us de productes fitosanitaris per un Reglament molt mes estricte.
Aquest fet, positiu pels consumidors i el medi ambient, pot crear problemes a la producció agrícola, especialment als anomenats “cultius menors”que es poden quedar sense mitjans de lluita pel control de determinats paràsits. També obligarà, com s’indica en l’apartat següent a intensificar la posta a punt de nous sistemes de lluita ( lluita biològica, utilització de feromones etc.)
– EVOLUCIÓ DE LES TÈCNIQUES DE LLUITA CONTRA LES PLAGUES
Cal informar a la opinió pública, de les millores que s’han produït en les tècniques de lluita contra les plagues, cada cop mes respectuoses amb la salut humana i el medi ambient i de la progressiva implantació de les tècniques del control integrat de plagues .
En la dècada dels 60 , la lluita contra les plagues es basava en la aplicació , en general poc controlada, dels productes fitosanitaris . Poc a poc, es va anar prenent consciència dels problemes que podia presentar aquest tipus de lluita : risc per la salut humana ( tant de l’aplicador com dels consumidors dels vegetals tractats ), pel medi ambient (recordem el llibre-denúncia “ Silent spring “ publicat el 1962 per l’escriptora americana Rachel Carson ) i pel propi control de les plagues ( foment de noves plagues per eliminació dels seus enemics naturals i aparició de resistències).
Per aquesta causa, ha calgut racionalitzar i controlar l’ús dels plaguicides i posar a punt tècniques alternatives de lluita , fins arribar al consens actual de què cal prioritzar les tècniques del control integrat de plagues, és a dir , utilitzar de forma harmònica tots els possibles mitjans de lluita, minimitzant l’ús de plaguicides.
Les accions més destacades que s’han fet per a millorar les tècniques de lluita contra les plagues, són les següents:
Estacions d’Avisos Fitosanitaris . l’any 1964 es va crear a Lleida la primera Estació d’Avisos de l’Estat espanyol, propulsada per l’enginyer agrònom Gonzalo Morales i posteriorment el Ministeri d’Agricultura va regular aquestes estacions i en va crear de noves a la resta de províncies catalanes. L’any 1980, van ser transferides a la Generalitat , que les va potenciar, amb una constant millora tant dels mètodes de seguiment dels paràsits, com dels sistemes d’informació als agricultors que cada cop mes es fan per mitjans informàtics i per avisos als mòbils. La informació que faciliten aquestes estacions; permeten als agricultors efectuar els tractaments únicament quan son necessaris i en els moments mes adients, amb la qual cosa s’estalvien actuacions inútils, a l’hora que s’incrementa la eficàcia dels tractaments
Agrupacions de Defensa Vegetal ( ADV ) . Aquestes agrupacions es van crear a Catalunya l’any 1983, de forma més o menys simultània amb la creació de les ATRIAS a la resta de l’estat espanyol. Els seus objectius son la lluita en comú contra les plagues i recolzar els programes de control integrat de plagues dels seus associats , i a més
col·laboren amb la administració en la realització de campanyes de prospecció de paràsits perillosos i de recolzament de les Estacions d’Avisos .Actualment es compta a Catalunya amb mes de 100 d’aquestes agrupacions que estan contribuint molt eficaçment a la racionalització dels tractaments fitosanitaris i a la difusió dels sistemes alternatius de lluita contra les plagues i del control integrat de plagues.
Producció Integrada (PI) Catalunya va ser pionera a l’estat espanyol en la regulació d’aquest sistema productiu l’any 1992. Es tracta d’un sistema productiu d’aliments de qualitat mitjançant mètodes productius respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, amb la finalitat d’obtenir productes d’alta qualitat, minimitzant l’ús d’agroquímics (fitosanitaris i adobs) i optimitzant els mètodes de producció. En la lluita contra les plagues aplica el sistema del control integrat, que no exclou la aplicació de productes fitosanitaris de síntesi, si bé utilitzant els de menor perillositat i únicament quan són necessaris . La PI esta regulada per normes tècniques específiques per cada cultiu, el compliment de les quals és estrictament controlat per un Consell Regulador i objecte d’auditories per part d’entitats acreditades per l’ENAC. L’any 2009 s’està practicant a Catalunya sobre un total més 30000 ha. amb forta incidència en el cultiu dels fruiters. Es tracta per tant de productes de qualitat garantida , que caldria fossin més coneguts i apreciats pels consumidors, Aquest sistema productiu és l’alternativa a la agricultura convencional , ja que permet la seva sostenibilitat i és capaç de produir aliments en la quantitat que demanen els mercats.
Sistemes alternatius de lluita .-Els sistemes de lluita alternatius a la aplicació de plaguicides són cada cop més emprats a Catalunya.
Pel que es refereix a la utilització de feromones i atraients, indicar que segons dades facilitades pel DAR, l’any 2008 es va utilitzar la tècnica de la captura massiva sobre 22000 ha. d’arròs ( pel control del barrinador ) i sobre 8056 ha. de cítrics i fruiters ( pel control de la mosca de la fruita). La confusió sexual, es va utilitzar sobre 5259 ha. de vinya ( pel control del corc) i sobre 3798 ha. de fruiters ( pel control de carpocapsa).
. La lluita biològica també es va obrint camí, especialment en els cultius hortícoles.
Recordar que la lluita biològica era ja emprada a Catalunya amb anterioritat a la Guerra Civil: l’any 1924, es va crear la “Estació de Fitopatologia de Barcelona”, especialitzada en aquest tipus de lluita ,i de la que va ser director el prestigiós enginyer agrònom Jaume Nonell. En aquests darrers anys, la lluita biològica s’ha anat estenent de forma important a Catalunya, tant amb la introducció artificial de paràsits, com amb la protecció de la fauna útil existent. Actualment,en molts casos és el principal sistema de lluita contra determinades plagues, especialment les de nova introducció.
Les diverses actuacions que s’han fet per aconseguir aquests objectius han estat possibles gràcies a la dedicació de nombrosos tècnics especialistes en molt diverses disciplines, per a les quals estan particularment preparats els enginyers agrònoms, tal com s’indica en l’apartat següent.
Finalment indicar els importants avenços en el control de l’ús dels productes fitosanitaris i dels residus sobre els vegetals tractats. En aquest moment, tots aquells que a Catalunya apliquen productes fitosanitaris d’ús professional, tan si pertanyen a empreses com si són agricultors, han de disposar com a mínim del carnet d’aplicador de nivell bàsic i els responsables de les empreses i dels establiments de venda han de disposar del carnet d’aplicador de nivell qualificat, o de titulació que el substitueixi, entre la que es troba la d’enginyer agrònom.
Aquests requisits donen garantía del bon ús dels productes fitosanitaris, tan per a evitar danys a les persones o al medi ambient, com per aplicar-los de forma eficaç. A més, els agricultors han de portar per cada parcel·la tractada, un full en el que ha de constar la data de la aplicació , la plaga a combatre i el producte aplicat.
Aquesta obligació és un dels requisits de la condicionalitat per optar als ajuts comunitaris.
Pel que es refereix als residus sobre els vegetals tractats, s’ha produït un important avenç, ja que des del ú de setembre de 2008, s’han finalment unificat els límits a nivell europeu Des de fa anys que estan vigents plans europeus de vigilància de residus , coordinats pel MARM, i executats per les CCAA. El resultat d’aquests plans de vigilància mostren que únicament en molts pocs casos es superen els límits legals ,fet que no representa risc per la salut dels consumidors, a causa dels importants coeficients de seguretat establerts.
El compliment d’aquestes normatives es veu reforçat per les molt altes sancions previstes en la Llei de Sanitat Vegetal , publicada el novembre del 2002.
ELS ENGINYERS AGRÒNOMS I LA SANITAT VEGETAL
Els llocs d e treball dels enginyers agrònoms en el camp de la sanitat vegetal son molt variats, com es constata si observem els llocs de treball que estan desenvolupant a a Catalunya .
En primer lloc trobem els tècnics que depenen de les administracions públiques, dels que una gran part son funcionaris o contractats pel Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat, per a desenvolupar les tasques que té encomanades :
-Lluita contra les plagues : realització de campanyes , identificació i prospecció de paràsits, eradicació de focus de plagues perilloses, control de la sanitat dels planters , autorització dels Passaports fitosanitaris
-Millora i difusió de les tècniques de lluita : Estacions d’Avisos Fitosanitaris, posta a punt de noves tècniques de lluita, assessorament a les Agrupacions de Defensa Vegetal, promoció de la Producció Integrada
-Control de l’ús dels productes fitosanitaris : gestió del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides , lliurament dels carnets d’aplicadors de productes fitosanitaris, campanyes de vigilància de residus i del bon ús dels productes fitosanitaris.
Adscrits a la administració central desenvolupen tasques de sanitat vegetal els tècnics dels Punts d’Inspecció Fronterera ( PIF ), que controlen els intercanvis amb els països no comunitaris del material vegetal susceptible de portar paràsits perillosos.
També la investigació en el camp de la sanitat vegetal precisa de tècnics especialistes. A Catalunya l’IRTA compte amb diversos centres que venen desenvolupant programes d’investigació en sanitat vegetal : els centres propis de Cambrils i Amposta , i els consorciats de la Fundació Mas Badia (Girona) i UDL-IRTA a Lleida. i el centre del CSIC a Barcelona ha fet una important tasca en l’estudi i síntesi de feromones En tots aquests organismes trobem enginyers agrònoms
Molts tècnics realitzen tasques de sanitat vegetal en entitats no oficials com son les Agrupacions de Defensa Vegetal ( mes de 100 a Catalunya i totes disposen com a mínim d’un tècnic) o diverses cooperatives agràries.
La sanitat vegetal es un component important de la Producció Integrada , plenament consolidada a Catalunya (en aquests moments uns 2000 productors i quasi 30000 has ) i també precisa de la col·laboració de tècnics .Un col·lectiu important de tècnics en sanitat vegetal són els que treballen en les empreses de fitosanitaris en feines d’experimentació i desenvolupament de productes o d’assessorament als agricultors, molts d’ells amb una llarga experiència i un alt nivell d’especialització.
Pel que respecta a possibles altres llocs de treball relacionats amb la sanitat vegetal, indicar que, com s’ha indicat, tots els establiments de venda de productes fitosanitaris així com les empreses de tractament precisen tenir al seu front una persona amb carnet d’aplicador de productes fitosanitaris de nivell qualificat o de titulació tècnica que el substitueixi, i que entre aquestes titulacions figura la d’enginyer agrònom.
Autor: Josep Maria Vives De Quadras
