El conseller delegat de GLOBALleida, Oriol Oró, i la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), Silvia Burés, han signat aquest matí el conveni de col·laboració per l’organització del II Congrés Rural Smart Grids (xarxes intel·ligents d’energia al món rural).
Amb aquest conveni GLOBALleida vol donar suport al Congrés per l’interès d’un esdeveniment d’aquest tipus que pot aportar oportunitats de negoci en el territori on el sector agroalimentari, l’aigua i l’energia són fonamentals.
L’objectiu de l’esdeveniment és reunir als principals actors d’aquest àmbit i debatre sobre les raons i la forma d’implantar xarxes intel·ligents d’energia al món rural i explorar les seves possibilitats com a vehicle de desenvolupament territorial i oportunitats de negoci a Catalunya.
• L’esdeveniment centrarà la seva segona edició en l’aigua com a element de gestió energètica al món rural i està organitzat pel Col•legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món rural.
• En el Congrés es debatrà sobre la incorporació d’una visió energètica als canals i els regadius i, tant, el Canal Segarra Garrigues com el d’Urgell seran punts de referència.
• La generació distribuïda pel territori de l’energia elèctrica i la seva gestió intel·ligent permetria generar oportunitats de negoci i ocupació al món rural i, alhora, donaria lloc a un consum energètic més eficient.
El conseller delegat de GLOBALleida, Oriol Oró, i la degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), Silvia Burés, han signat aquest matí el conveni de col·laboració per l’organització del II Congrés Rural Smart Grids (xarxes intel·ligents d’energia al món rural).
Amb aquest conveni GLOBALleida vol donar suport al Congrés per l’interès d’un esdeveniment d’aquest tipus que pot aportar oportunitats de negoci en el territori on el sector agroalimentari, l’aigua i l’energia són fonamentals.
L’objectiu de l’esdeveniment és reunir als principals actors d’aquest àmbit i debatre sobre les raons i la forma d’implantar xarxes intel·ligents d’energia al món rural i explorar les seves possibilitats com a vehicle de desenvolupament territorial i oportunitats de negoci a Catalunya. En aquest sentit, GLOBALleida -participada per l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i per les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega- donarà suport a l’edició d’aquest any que tindrà lloc a Lleida el 7 i 8 de novembre i tractarà sobre “Aigua i energia”.
L’entitat promou, amb aquest conveni, la projecció de les terres lleidatanes i les iniciatives de desenvolupament vinculades al model energètic. I, alhora, s’afegeix a les altres entitats impulsores com ara el mateix COEAC, l’Institut Català d’Energia, Localret i la Fundació del Món Rural.
L’aigua i l’energia
El Congrés Rural Smart Grids de 2013, que es presenta com la cita imprescindible de l’energia al món rural, se centrarà en l’aigua com a element de la gestió energètica i en el qual s’esperen al voltant de 200 assistents. En el mateix s’abordarà la relació entre aigua i energia, tant des de la perspectiva de la gestió de les conques i l’aprofitament hidroelèctric convencional, com des de la confluència d’infraestructures o l’eficiència energètica en el seu ús i consum. També s’analitzarà l’ús d’aigua en les diferents tecnologies de generació elèctrica o la relació entre aigua, energia i noves tecnologies. La incorporació d’una visió energètica en els canals i els regadius per fer-los més viables i contribuir a la seva capacitat d’emmagatzematge elèctric serà un dels punts més importants. En aquest sentit, l’elecció de Lleida com a seu té a veure amb el fet que s’hi han construït i modernitzat les majors infraestructures hidràuliques destinades a transformar secans en regadius com ara el Canal Segarra Garrigues o del Canal d’Urgell, que seran punts de referència en els debats del congrés. La inscripció s’obre el proper 25 de juliol i estarà disponible en format online a la web del congrés.
El congrés està dividit en diferents blocs temàtics, dels quals el primer tractarà l’aigua com a vector energètic: del seu paper com a magatzem o transportador energètic, i de les opcions per optimitzar la gestió energètica en l’àmbit dels regadius. El segon bloc abordarà el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per gestionar i estalviar recursos hídrics, a partir de la confluència d’infraestructures d’energia, aigua i comunicacions com a eina per aportar solucions addicionals a la seva gestió independent i a l’estalvi en els consums. Finalment, el darrer bloc debatrà sobre l’aigua com a vertebrador social i territorial, com a element que influeix en l’ordenació, distribució i organització del territori, la població, el patrimoni, les infraestructures, la producció agrària, la indústria i els serveis. Alhora s’analitzaran les prioritats en energia del país, entre les quals hi figura la necessitat de fer-la més competitiva per a les empreses i ciutadans de Catalunya, i d’avançar cap a un model energètic més sostenible i baix en emissions de carboni.
Generació d’ocupació i economia de proximitat
L’impuls de xarxes elèctriques intel·ligents en entorn rural pot convertir-se en una oportunitat per al desenvolupament econòmic i de generació d’ocupació que afectaria el 70% del territori català. El model de generació distribuïda i descentralitzada d’energia permetria a Catalunya, en tant que importadora neta d’energia, tendir cap a un major grau d’autoabastiment a partir de l’aprofitament dels recursos locals. L’origen d’aquesta energia en l’àmbit local és divers: es pot produir a partir de residus d’altres activitats, com la ramadera, forestal, agroindustrial o agrícola, per donar lloc a la biomassa o els biocarburants, però també a partir de l’aprofitament de l’energia d’origen eòlic, hidràulica o solar. Per això, l’aposta per aquest model es podria donar tant en sectors d’activitat tradicionals, com a partir de projectes emprenedors de serveis especialitzats a partir d’aquestes xarxes elèctriques i també de telecomunicacions intel·ligents. A més, el desenvolupament d’aquest model permetria aprofitar sinergies amb altres activitats distribuïdes pel territori com la gestió de l’aigua, residus i transport, entre d’altres.
Les rural smart grids opten per l’economia de proximitat, que s’adapta millor a les característiques sociodemogràfiques del territori. Aquest model, a més, fomenta l’estalvi i l’eficiència i implica un menor cost econòmic i ambiental, i en apostar per fonts renovables contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. Tot i això, el seu desenvolupament reclamarà la col·laboració pública i privada per a la creació de plataformes conjuntes i xarxes entre agents socials i econòmics locals per promoure les smart grids. Un impuls que també demanarà que s’adaptin les normatives tant pel que es refereix a l’autoconsum, com a l’àmbit urbanístic o a la gestió de la bidireccionalitat -ser alhora productor i consumidor- en el flux energètic a la xarxa. Alhora, també es reclama una decidida aposta per aquest model per part de les polítiques públiques, un suport que ja s’ha mostrat per part de la Generalitat des del Departament d’Economia i Ocupació i el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Referents nordamericans i europeus
Les rural smart grids són una iniciativa innovadora al nostre país que encara està en procés de desenvolupament. Tot i ser una aposta innovadora, ja compta amb referents consolidats als Estats Units o Canadà lligats a l’electrificació rural i en els quals s’ha treballat aprofitant l’energia que genera el propi territori. En l’àmbit europeu, la Plataforma Tecnològica Europea per a les Xarxes d’Electricitat del Futur (ETP Smart Grids) promou el desenvolupament d’aquestes xarxes. Des d’aquesta plataforma europea es ressalta la capacitat de les smart grids per esdevenir infraestructura bàsica per promoure el creixement econòmic i, per tant, la generació de riquesa i ocupació en l’àmbit rural.
