Quan mirem al futur i projectem el que ens agradaria, sovint cometem l’error de considerar només la part bona de la nostra proposta. La realitat, però, és molt complexa i podríem afirmar que qualssevol decisió que s’executi porta associat un balanç de trets positius i d’altres negatius que cal, pel capbaix, identificar.
Un clar exemple és la qüestió energètica.
Quan mirem al futur i projectem el que ens agradaria, sovint cometem l’error de considerar només la part bona de la nostra proposta. La realitat, però, és molt complexa i podríem afirmar que qualssevol decisió que s’executi porta associat un balanç de trets positius i d’altres negatius que cal, pel capbaix, identificar.
Un clar exemple és la qüestió energètica. La dependència dels combustibles fòssils i l’energia nuclear semblen condemnats a anar reduint progressivament la seva contribució a favor de les fonts d’energia renovables. I no per una qüestió ideològica, sinó, tal i com reconeix la Unió Europea, per una triple necessitat: millora de qualitat i seguretat de subministrament a cost competitiu, reducció de la dependència de tercers països i reducció de l’impacte ambiental associat al consum energètic.
Aquest canvi podria considerar-se com una mera evolució tecnològica. Però no ho és (només). El canvi és estructural i porta indestriablement a modificar el model socioeconòmic de consum i producció d’arrel. És així com la tecnologia, l’economia, la sociologia, la política i regulació, l’ecologia, i tantes d’altres disciplines han de bastir un nou cos de coneixement, científicament coherent, que pugui concretar-se amb un autèntic canvi. Per difícil que sigui (la qual cosa ens ha d’engrescar, atès que només les coses importants requereixen d’esforç per superar les dificultats), cal ser capaços d’alinear un discurs viable a llarg termini amb un pragmatisme del dia a dia que permeti resoldre els problemes immediats del sector.
- Les xarxes elèctriques intel·ligents o Smart Grids poden significar aquest compromís socio-tecnològic en permetre millorar el sector a curt termini, augmentant la qualitat en el subministrament energètic (en paràmetres de qualitat elèctrica, com la reducció el temps d’interrupció i apagades), optimitzar la gestió de la cadena de valor (ajustant amb més precisió l’oferta i la demanda d’energia) i reduint l’impacte ambiental i la dependència energètica (facilitant la integració de les energies renovables i la eficiència energètica); però alhora, forjant un model energètic de futur més eficient i viable, amb un compromís entre tecnologies centralitzades i descentralitzades, apropant la generació als punts de consum, facilitant els intercanvis bidireccionals d’energia entre pobles, regions i països, promovent la liberalització del sector a partir de reduir les barreres d’accés de generadors i comercialitzadors, introduint tarifes personalitzades que permetin modelar la demanda a partir de senyals de preu (fins i tot senyals dinàmiques per a qui vulgui acollir-se’n), integrant al consumidor com a element actiu del procés energètic, canviant els criteris i usos de mobilitat, entre d’altres exemples. Un futur que ara imaginem i que és responsabilitat de tots avançar-hi.
- Les Smart Grids, però, tenen una altra avantatge. Si bé poden ser més conegudes i visibles per les implicacions en les tecnologies de generació, transport, distribució i consum d’energia, al mateix nivell d’evolució tecnològica hi trobem les tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC). L’element que ha de fer possible aquesta operació en temps real del sistema elèctric és la “informació”, i això significa, poder captar, transferir, emmagatzemar, processar i analitzar ingents quantitats de bits per poder concloure i actuar. És a dir, una complexa estructura bidireccional de fluxos d’informació. Aquesta doble capa “energia i informació” implica descentralitzar, ja no només la generació d’energia, sinó també el processament d’informació i els centres de decisió.
Atès que partim d’un escenari altament centralitzat, l’equilibri arribarà per una alta penetració durant els propers anys dels sistemes distribuïts. I, en aquest procés de descentralització de les infraestructures d’energia i comunicacions, el “territori” té un paper clau, atès és el substrat on s’han d’ubicar i, per tant, ha d’absorbir-ne l’impacte. Un territori caracteritzat per densitat de població baixa i teixit socioeconòmic amb molt pes del sector agroalimentari, i que te el repte i la oportunitat d’aprofitar aquesta embranzida per modernitzar l’entorn rural, sent-ne protagonistes i fent que els beneficis que se’n derivin quedin també en el territori.
Això obliga, entre d’altres, a entendre que modificarem el paisatge des del convenciment que el quid no és “el què” sinó “el com”. En tant a agents econòmics del territori, però també com a ciutadans, hem d’estar amatents a les oportunitats que poden sorgir. I com a administració, en els seus diferents graus, entendre que el país requereix d’un equilibri territorial en la seva concepció més àmplia i generosa. No podem entendre una concepció del país on el medi rural sigui només el proveïdor de recursos (alimentaris, energètics, materials, aigua) i embornal (abocadors, residus, impacte) de la gran ciutat. Aquesta seria la visió d’una concepció centralitzada de la realitat, caduca i molt poc eficient. El medi rural té un paper fonamental per vertebrar el territori, dotant-lo d’infraestructures d’alt valor en el camp de l’energia i les telecomunicacions, i oferir, d’aquesta manera, el desenvolupament de noves oportunitats econòmiques i socials. Aquest canvi s’ha de catalitzar des del territori i amb la participació e tots els agents per maximitzar-ne les potencialitats i minimitzar-ne els inconvenients.
El I Congrés Rural Smart Grids pretén portar aquesta discussió als diferents agents que interaccionem amb el territori a partir del vector de l’energia i les telecomunicacions. Primer de res, per visualitzar-ho, però també per prendre consciència de la necessitat de vertebrar un discurs i actuar des d’avui mateix. El conjunt d’agrònoms ens hi hem de veure interpel·lats i dir-hi la nostra, tant per ser gestors nats de la transformació energètica, com per tenir una formació i activitat professional quotidiana relacionada amb els fluxos d’energia i els cicles materials. Com a enginyers, com a pagesos, com a ciutadans, com a gestors, com a polítics o com a recercaires, volem implicar-nos en la construcció d’aquest àmbit clau per qualssevol Estat present i futur: energia, telecomunicacions i territori.
Us esperem al Congrés!
Pep Salas Prat < psalas@smartgrid.cat >, investigador independent i emprenedor en el camp de les Smart Grid. Membre de la Comissió d’Energia i Residus del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.
