Mig segle després de la seva primera elecció com a degà del nostre Col·legi, se’ns n’ha anat Javier Veglison. Per als enginyers agrònoms –i som molts- que hem estat a prop d’ell al llarg d’aquests últims cinquanta anys, la seva pèrdua significa molt més que la desaparició d’un company de professió; Javier era per a nosaltres un germà gran, una font inesgotable de consells encertats i comentaris oportuns –sempre correctes i ponderats, encara que poguessin estar revestits d’una capa de subtil ironia o de sa escepticisme, molt personals ambdós –sobre temes, no ja professionals, sinó de qualsevol aspecte o circumstància vital o social; Javier, més que tot això, era un amic.
Francisco Javier Veglison Jornet (1917 – 2010), nascut a San Sebastià i educat a Madrid, on va haver de patir, en plena joventut, les penúries i greus angoixes dels tres anys de guerra civil, va acabar la carrera d’enginyer agrònom el 1943, com a membre de la 83ª promoció. El setembre de 1944, Javier Veglison va tenir la seva primera destinació professional a la Direcció Agronòmica de Barcelona. I va ser a Barcelona on, després de contreure matrimoni amb la jove molt arrelada a Catalunya que seria la mare dels seus cinc fills, hauria de transcórrer la seva llarga carrera d’enginyer al servei de l’Administració de l’Estat, que acabaria amb la seva jubilació el 1986 i que compatibilitzaria, des de final dels anys 50, amb la seva vocació docent de les matemàtiques a l’Escola de Perits Agrícoles que regentava, llavors, la Diputació de Barcelona.
El 1953 es van establir a Espanya els primers col·legis professionals d’enginyers agrònoms. Barcelona va ser una de les capitals de província designades com a cap de les vuit zones que abastaven la totalitat del territori espanyol. El Col·legi de Barcelona –que, anys després, canviaria el nom pel més adequat de Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya –va quedar constituït el maig de 1953. Entre els 20 membres fundadors hi havia José Cases, que seria el primer degà i Javier Veglison.
El 1960 va tenir lloc l’elecció de Javier Veglison com a degà del Col·legi, que en aquell moment comptava amb 45 membres. La fecunda i eficaç tasca de Veglison al capdavant del col·lectiu col·legial, quedaria patent per les seves successives reeleccions com a degà en els anys 1964, 1968, 1972, 1976 i 1980. A l’any 1984 va considerar, desatenent peticions en contrari, que el seu cicle estava ja conclòs i va decidir passar el testimoni a una nova generació, la d’Alexandre Garcia i Homs, que hauria de ser el nou degà i que també, seria reelegit en les quatre convocatòries següents.
Javier Veglison, per vot unànime, va ser proclamat el 1984 Degà d’Honor i, com a tal, va continuar presidint i assistint a les sessions de Junta de Govern i Assemblees del Col·legi, així com a les sessions del Consell Superior que se celebraven a Madrid i a tots els actes socials que el Col·legi i les seves delegacions organitzaven al llarg i ample del territori català. I en totes aquestes ocasions vam poder gaudir del seu verb, sempre incisiu i oportú i del seu ocurrent i fi sentit de l’humor. Aquest és el Javier Veglison que quedarà viu, per sempre, en la nostra memòria.
LA JUNTA DE GOVERN DEL COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS AGRÒNOMS DE CATALUNYA.
Abril 2010
