Es vol reflectir l’allunyament de la societat del paper del món agrari, o millor dit, per ser l’espurna que comporti una reflexió sobre la pèrdua d’una part molt significativa de la cultura pagesa.
Si l’art de treballar la terra és ara desconegut, tal vegada nosaltres hi tenim una mica de responsabilitat. Al meu parer, un dels motius d’aquest desconeixement és que no ens expliquem prou bé, que no transmetem els principis agronòmics de manera entenedora i atractiva per a un públic divers, aliè al nostre entorn.
Aquest títol m’agradaria que us recordés un llibre.
Tanmateix, en aquest article no és la meva única intenció la de recordatori, sinó explicar-vos que es va escollir per reflectir l’allunyament de la societat del paper del món agrari, o millor dit, per ser l’espurna que comporti una reflexió sobre la pèrdua d’una part molt significativa de la cultura pagesa.
Si l’art de treballar la terra és ara desconegut, tal vegada nosaltres hi tenim una mica de responsabilitat. Al meu parer, un dels motius d’aquest desconeixement és que no ens expliquem prou bé, que no transmetem els principis agronòmics de manera entenedora i atractiva per a un públic divers, aliè al nostre entorn.
Si parlem de sòl és evident que pocs faran esment a la seva qualitat lligada al potencial productiu i, probablement, molts sols distingiran entre l’urbà i el que no ho és.
Si parlem de Política Agrícola Comuna (PAC) la idea general que té el ciudatà és la lligada a unes subvencions al pagès o empresari agrari a partir dels seus impostos i, a més, a canvi de ben poca cosa per no dir a canvi de res. En el millor dels casos, els agrònoms estaríem presents, en aquest context, en el paper de gestió de la paperassa.
No sabem explicar que els ajuts comporten la condicionalitat i, incloses, les “Bones condicions agràries i mediambientals” que, si us hi fixeu bé (condicions exigibles per a evitar l’erosió, per a conservar la matèria orgànica, per a evitar la compactació i mantenir l’estructura dels sòls, entre altres), s’orienten vers la preservació de la qualitat del sòl en les terres de l’explotació agrària, per així mantenir el potencial productiu del país, és a dir, la seguretat alimentària i els recursos ecològics. No cal remarcar que l’agrònom, com assessor, hi té molt a dir i fer.
Ara bé, és evident que el missatge no arriba a la societat que continua consumint sòl sense criteri agronòmic. Fins i tot ho fa amb un embolcall ecològic, com seria la denominació d’horts solars, paradoxalment, alguns d’ells implantats sobre els millors sòls agrícoles, ara segellats, del nostre país.
No hi ha volta de fulla, cal culturitzar en l’art del treball del sòl si volem fer un país respectuós vers els seus bens i vers les persones que gestionen el territori.
En aquest sentit crec que els enginyers i enginyeres agrònoms i agrònomes, presents en el món de l’ensenyament secundari o la formació professional són una peça clau per obrir als ciudatans la porta real del camp, segueixin o no, els estudiants, uns estudis superiors. Si em permeteu us adjunto algunes idees o reflexions:
– Quins treballs de recerca oferirem a batxillerat?.
– Ajudem els estudiants a contemplar l’entorn agrari i entendre’l?.
– Portarem els nostres alumnes a visitar una fira agrícola?. Ho podem fer juntament amb el professorat de català, i tot seguint la classe de terminologia (l’arada de pales al Pla d’Urgell s’anomena arreus, a les Garrigues aladre i a les Terres de l’Ebre xaruga) podem incidir en el sòl, el cultiu i el paisatge.
Finalment, em permetreu que us digui que aquest voler apropar-nos als nostres ciudatans, ha estat un dels motius del perquè hem escrit el llibre titulat com aquest article, i per això, en ell, es presenta la temàtica de forma diferent a com la trobareu a la literatura especialitzada.
Hem intentat (en Pere Porta, en Jaume Torres i jo mateixa), amb les nostres limitacions, dissenyar en la publicació una eina de treball. Nosaltres necessitem les vostres idees i suggeriments per a millorar-la, però el més important és que la societat necessita el vostre saber fer, en el dia a dia, per preparar la terra en un temps clau de sembra. Cal que creixin les llavors de l’agronomia en la terra assaonada del nostre jovent. Ànim!
Autora article: Àngela Bosch
Autors llibre: Àngela Bosch, Pere Porta i Jaume Torres
