La nostra companya Meritxell Jardí, ha estat guardonada aquest any junt amb Humbert Conti amb el premi PITA 2018 en modalitat a l’agroindústria, un reconeixement a la Innovació Tecnològica organitzat pel DARP.
Meritxell i Humbert van crear al 2015, Kensho sake, la primera empresa d’Espanya i la segona d’Europa en elaborar sake i koji. Al 2017, van treure al mercat una nova línia de productes fermentats de l’arròs, probiòtics i ecològics, com el miso o l’amazake. El que fa especial els seus productes és que per la proximitat es poden vendre sense pasteuritzar i tenen més quantitat de probiòtics naturals. A més, utilitzen una varietat local d’arròs del Delta per el que ajuden a mantenir el patrimoni cultural i ecològic del Parc Natural.
A continuació us deixem una sèrie de preguntes que vam fer a la nostra companya per conèixer més detalls sobre la seva carrera i el projecte.
- D’on prové la teva vocació com Enginyera Agrònoma?
Vaig néixer al Delta de l’Ebre i els meus pares tenien finques de secar i regadiu, m’encantava passar hores al camp ajudant en tot el que podia, disfrutava d’estar en contacte amb la natura i la sensació de llibertat que em donava, volia estudiar alguna cosa relacionada amb la natura i d’aquí va sorgir que trobés aquesta carrera.
- Ens podries explicar la teva trajectòria acadèmica i professional?
El meu primer pas va ser amb el treball de recerca de batxillerat sobre el cultiu de l’arròs del Delta. Després vaig estar varis estius fent pràctiques a l’IRTA (Estació experimental de Delta) i posteriorment al de Lleida mentre acabava la carrera, al 2007 vaig entrar a treballar a la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre com a responsable del Canal del marge esquerra del Delta i actualment estic com a Directora tècnica.
Al mateix temps també he estat treballant 4 anys en l’àrea de territori i turisme de l’ajuntament de l’Ampolla i durant aquest temps m’he anat formant en cursos d’especialització de biodiversitat, ecosistemes, economia circular, adaptació i mitigació al canvi climàtic, project management (UPC), etc. Al 2015 va néixer Kensho Mediterranean Sake, el primer sake que s’elaborava a Espanya i el segon a Europa, però els únics a Europa en utilitzar una varietat d’arròs local.
- Creus que la teva formació ha sigut una peça clau per poder tirar endavant el projecte?
Totalment! Si no hagués tingut coneixements d’agronomia hagués estat impossible innovar en el món del sake, el que ens diferencia de la resta de sakes del món es utilitzar una varietat local del Delta, la investigació i coneixements sobre com trobar una varietat adequada per fer sake (ja que no totes serveixen) és perquè hi ha unes estudis darrera que t’ensenyen a mirar què has de buscar, la enginyeria agrònoma et dona un ventall molt ampli de coneixements que he pogut aplicar al sake.
Meritxell Jardí i Humbert Contí, fundadors de Kensho.
- Com va ser el procés d’obtenció del producte i creació de la marca?
Els anys previs de Kensho van ser d’estudi i treball a la cuina de casa fent mil proves i investigant la millor varietat d’arròs local per elaborar sake, tota la bibliografia que hi havia eren sobre varietats japoneses o americanes però cap europea, i aquí va estar el gran repte, l’Humbert va marxar al Japó per aprendre’n i després vam marxar els dos Califòrnia perquè allà també es produeix molt sake.
Sempre expliquem el què vol dir Kensho perquè resumeix el camí que vam emprendre l’Humbert i jo fa anys, en japonès significa “Descobreix la teva Naturalesa”.
- Creus que les varietats locals d’arròs presenten bones característiques per a l’elaboració d’aquests tipus de productes?
L’estudi va consistir en entendre bé les varietats que s’utilitzaven al Japó per fer sake ja que allà diferencien l’arròs per sake i per menjar, aquí nosaltres ens mengem tots els arrossos, òbviament no tenim aquesta diferenciació perquè no teníem cultura de sake, un cop vam tenir clar el que buscàvem vam començar a estudiar totes les varietats que es cultivaven al Delta, curiosament els arrossos del Delta tenien moltes similituds amb el que buscàvem i vam trobar una varietat autòctona – Marisma – que encaixava perfectament amb els objectius de Kensho, treballar en varietats locals perquè els agricultors som els guardians de la diversitat local, hem de treballar amb varietats que estiguin adaptades genèticament a la zona per mantenir l’equilibri dels ecosistemes, els repetits cicles de selecció, conservació i replantació ajuden a reduir la pressió de malalties i plagues sobre la zona i el Delta és un ecosistema molt fràgil que s’ha de cuidar a molts nivells.
- Com combineu noves tecnologies amb un cultiu tradicional?
Les noves tecnologies ens permeten ser àgils amb alguns aspectes dels cultiu i destinar més temps en altres parts dels procés de producció.
De’s del Col·legi els volem donar l’enhorabona. Esperem que el seu exemple serveixi per inspirar altres enginyeres i enginyers agrònoms emprenedors que amb ganes i coratge puguin desenvolupar projectes tan innovadors com el de la nostra companya.
