No entenem com es pot defensar que l’Agricultura quedi exclosa de les innovacions biotecnològiques.
Com a especialistes en producció vegetal i servidors públics ens sentim obligats a fer 10 precisions referent al tema dels transgènics.
Autors: Jaume Lloveras, Ramon Albagès i Ignacio Romagosa, Catedràtics de Producció Vegetal -Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària- UdL
L’alarma socials que han causat en les últimes dècades diversos esdeveniments relacionats amb la seguretat alimentària –com les vaques boges o la presència de dioxines i pesticides- ha pogut contribuir a que s’estableixi de manera permanent una sensació d’inquietud i inseguretat en la percepció del consumidor europeu.
A més, estem assistint a un notable augment de notícies en els mitjans de comunicació que, de manera poc rigorosa, volen traslladar a l’opinió pública una sensació de perill per a la salut dels consumidors i el medi ambient arran del cultiu de varietats transgèniques i del consum dels seus productes.
Com a especialistes en producció vegetal i servidors públics ens sentim obligats a fer 10 precisions, cadascuna de les quals podria donar lloc a molts articles:
1- Necessitat de rigor en les argumentacions. Les afirmacions que es facin sobre els efectes en la salut humana i en el medi ambient han de basar-se en resultats científicament contrastats i d’acord amb la metodologia, científica, que és universal.
Encara que és legítim que els governs puguin prendre decisions basades en criteris estrictament polítics, és significatiu que la ministra d’Investigació i Ciència alemanya, Annette Schavan, lamenti que el seu col·lega d’Agricultura hagi prohibit les varietats transgèniques de blat de moro.
2- Impactes sobre el medi ambient. La immensa majoria de resultats publicats en revistes científiques -i particularment els que es deriven d’estudis finançats pels ministeris espanyols d’Educació, Ciència i Innovació, Medi Ambient i Agricultura- conclouen que no hi ha efectes sobre la biodiversitat en les varietats transgèniques autoritzades avui dia en el nostre país. Destacar també la impossibilitat d’aquestes varietats de contaminar les espècies vegetals silvestres.
3- Efectes en la salut humana. Malgrat el gran nombre d’estudis duts a terme, no s’han demostrat efectes negatius sobre la salut humana ni dels animals domèstics després d’un consum generalitzat de productes elaborats a partir de transgènics en els EEUU i altres països, incloent el nostre, durant més d’una dècada.
4- És possible la coexistència de varietats transgèniques i convencionals? Existeixen bastants estudis científics en tota Europa i particularment a Catalunya sobre les distàncies de seguretat que s’haurien de guardar entre camps per a permetre la coexistència i legislar aquest tema sobre bases sòlides.
5- Legislació a Europa i Espanya. En resposta a la inquietud i les reticències mostrades per alguns ciutadans, Europa ha desenvolupat una estricta legislació que avala la seguretat dels aliments que poguessin contenir productes obtinguts amb varietats transgèniques.
En aquest sentit cal destacar la tasca feta per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
6- Quina opinió té l’Agència Europea de Seguretat Alimentària? Els documents de l’ EFSA –disponibles a la seva web- deixen clar que la màxima autoritat europea en seguretat alimentària avala el cultiu i consum de les varietats autoritzades.
Les més prestigioses societats científiques –des de l’Acadèmia de Ciències d’Estats Units o la Royal Society of London fins a l’Acadèmia Pontifícia Vaticana- han reconegut l’ interès d’aquesta tecnologia en les seves obtencions autoritzades. També són significatives les postures favorables adoptades per la FAO o una multitud de premis Nobel.
7- Agricultura, biotecnologia i sostenibilitat. No entenem com es pot defensar que l’agricultura, motor des del seu orígen del desenvolupament de les societats, quedi ara exclosa de les innovacions que la biotecnologia està aportant en altres camps, com la medicina humana, amb beneficis evidents que han estat ben acceptats per la societat. El repte de l’agricultura moderna és guanyar sostenibilitat i les plantes transgèniques poden ajudar a aquesta finalitat.
8- Beneficis del blat de moro BT. És l’únic que ha estat autoritzat pel cultiu comercial a Europa. Després de més de 10 anys de conreu a Espanya, per a bona part dels productors ha representat un augment del rendiment i del benefici, i una reducció dels tractaments insecticides, tal com ha demostrat un estudi portat a terme per personal expert de la Comissió Europea.
9- Varietats transgèniques i globalització. Sovint s’atribueixen a les varietats transgèniques els aspectes negatius de la globalització. No obstant això i en la línia del que propugna el premi Nobel d’Economia Peter Stiglitz, hauríem d’assegurar-nos que els drets de la propietat intel·lectual -patents- no impedeixen que les millors varietats i les més adaptades a països en desenvolupament siguin accessibles a tots els productors d’aquestes zones, com s’està demanant per a molts medicaments destinats a mitigar les seves malalties endèmiques.
10- Transgènics i consumidors. Les pròximes obtencions de plantes transgèniques que ja s’anuncien –vacunes- medicaments o aliments per a grups amb necessitats específiques –probablement tindran beneficis directes per a la societat en general i tal vegada això farà que la percepció d’aquests cultius sigui més positiva.
Llavors podrem analitzar amb més coneixement els beneficis i riscos de les plantes transgèniques cas per cas, sense criminalitzar a tota la biotecnologia aplicada a l’agricultura.
Jaume Lloveras, Ramon Albagés i Ignacio Romagosa,
Catedràtics de Producció Vegetal -Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària- UdL .
