Inici » Àgora » Ona Yuean Berrocal, guanyadora del IX Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster en Enginyeria Agronòmica

Ona Yuean Berrocal, guanyadora del IX Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster en Enginyeria Agronòmica

Ona Yuean Berrocal, guanyadora del IX Premi d’Excel·lència al millor Treball Final de Màster en Enginyeria Agronòmica

Per novè any consecutiu, el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), amb la col·laboració i patrocini econòmic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha premiat el talent i l’excel·lència dels Treballs Finals de Màster de la titulació superior de Màster en Enginyeria Agronòmica (MENAG) defensats a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL).

Aquest premi pretén posar en valor el talent dels alumnes que es convertiran en enginyers i enginyeres agrònomes, i ser un impuls per al seu creixement professional.

En aquesta edició, el jurat format per membres de la Junta de Govern del Col·legi i de l’IRTA ha decidit atorgar el reconeixement a la companya Ona Yuean Berrocal Corral pel seu treball. Donem l’enhorabona a la guanyadora pel merescut reconeixement!

També volem agrair molt sincerament a totes les persones participants i encoratjar-les en aquesta nova etapa com a enginyers i enginyeres agrònomes. Recordeu que podeu comptar amb el Col·legi per a acompanyar-vos en aquest camí!

Treball guanyador d’aquesta edició

  • Modelització de la interacció espacial entre la carpocapsa (Cydia pomonella) i les característiques de la canòpia dels arbres per a una protecció de cultius de precisió en pomera.

Resum: La disponibilitat creixent de serveis d’agricultura de precisió i eines digitals està facilitant l’accés a tecnologies avançades com el LiDAR, l’anàlisi espacial i els models predictius, impulsant una agricultura més eficient i basada en dades. En l’àmbit de la protecció de cultius de precisió, aquesta evolució es tradueix en l’aplicació variable de productes fitosanitaris (Variable Rate Application, VRA), que permet ajustar les dosis a la variabilitat estructural de la vegetació. No obstant això, per aconseguir una aplicació realment eficient no n’hi ha prou amb conèixer l’estructura del cultiu; també cal incorporar la distribució espacial de les plagues. La integració de les dues fonts d’informació permet optimitzar l’ús de fitosanitaris sense comprometre l’eficàcia del control. Aquest TFM analitza la relació espacial entre la carpocapsa (Cydia pomonella) i l’estructura de la copa de les pomeres amb l’objectiu de generar mapes de prescripció que permetin tractaments fitosanitaris intraparcel·laris més eficients i sostenibles.

L’estudi, realitzat durant la campanya 2025 a dues parcel·les comercials, va combinar el seguiment de la plaga mitjançant trampes de feromona amb la caracterització tridimensional de la copa mitjançant un sistema LiDAR terrestre. La relació entre l’estructura del cultiu i la presència de la plaga es va modelitzar mitjançant models de regressió logística convencional i efectes mixtes. L’àrea de secció transversal de la copa va ser el predictor més rellevant, mostrant una major probabilitat de presència de la plaga en arbres de menor secció. La integració de la informació estructural de la copa i el risc de plaga va permetre generar mapes de prescripció més precisos i orientar l’aplicació de tractaments selectius cap a les zones amb més probabilitat de infestació. L’anàlisi econòmica va confirmar que l’estratègia és viable quan manté l’eficàcia del tractament convencional, mentre que una menor eficàcia de control pot limitar el benefici econòmic, malgrat els seus avantatges ambientals.

Notícies relacionades

 

Share This Post