Inici » Àgora » El Col·legi reclama més recollida selectiva i una llei de residus sense topalls a la valorització energètica

El Col·legi reclama més recollida selectiva i una llei de residus sense topalls a la valorització energètica

El Col·legi reclama més recollida selectiva i una llei de residus sense topalls a la valorització energètica

Agrònoms, Camins, Economistes i Industrials presenten al·legacions per millorar la recollida selectiva, planificar les infraestructures i garantir una gestió dels residus viable i eficient.

El Col·legi d’Enginyers Agrònoms, juntament amb el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el col·legi d’Enginyers Industrials, ha presentat al·legacions a l’Avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos per a una economia circular. Les propostes concreten text normatiu alternatiu, article per article. Tres d’elles en defineixen l’eix.

Sense percentatge fix de valorització energètica

Els col·legis insisteixen que la llei no ha de fixar un límit percentual a la valorització energètica. És una alternativa necessària per complir l’objectiu europeu de 2035, que exigeix preparar per a la reutilització i el reciclatge un 65 % dels residus municipals i limitar el dipòsit controlat al 10 %, un cop aplicades la prevenció, la reutilització i el reciclatge. Un sostre fix i desvinculat de la planificació no té justificació tècnica ni equivalent a escala europea, i pot deixar rebuig sense destinació quan el 2030 s’hi sumi la prohibició d’abocar residus aptes per al reciclatge o la valorització. Proposen que les instal·lacions es dimensionin al Pla territorial sectorial d’infraestructures en funció dels objectius que resultin d’aplicació.

També demanen aclarir a l’article 2 que la valorització energètica és una de les «altres formes de valorització» i que només l’eliminació (dipòsit controlat i incineració sense recuperació d’energia) s’ha de limitar. I proposen eliminar l’apartat 54.5: la reducció del 50 % de la petjada de carboni que s’exigiria a les instal·lacions el 2035 és de molt difícil compliment, perquè la captura de carboni no té prou maduresa tecnològica, els costos són encara inviables i no hi ha destinacions de segrest ni mercats d’ús del CO₂ viables al sud d’Europa.

Potenciar la recollida selectiva

La qualitat de la recollida selectiva condiciona el reciclatge i la quantitat de rebuig. Per això els col·legis plantegen:

  • Definir la recollida selectiva d’alta eficiència i fixar llindars màxims d’impropis i protocols de caracterització per a totes les fraccions, no només per als bioresidus.
  • Fer obligatòria la taxa per comportament, amb criteris comuns de l’Agència d’Economia Circular i un reglament que n’harmonitzi el disseny, per evitar models dispars que generin desconfiança en la ciutadania.
  • Exigir que els plans locals incloguin el sistema de recollida selectiva que es vol implantar, amb calendari, costos i mitjans, per garantir el 2030.
  • Garantir l’interoperabilitat dels sistemes d’identificació d’usuaris entre municipis i fer que les caracteritzacions oficials siguin les de l’Agència.
  • Perquè el cost no recaigui només sobre els ens locals, aplicar plenament la responsabilitat ampliada del productor: que assumeixin la totalitat dels costos de gestió, amb control i auditoria econòmica dels sistemes col·lectius.

Més àrids reciclats a l’obra

També hem demanat que pugi el percentatge mínim d’àrids reciclats que s’utilitzen a l’obra. L’Avantprojecte el fixa en un 5 % ara i un 10 % el 2035; proposem passar al 20 % a partir de 2028 i al 30 % el 2035, tant en obra pública com privada, amb excepció justificada a la memòria del projecte quan les característiques de l’obra no ho permetin. Proposem també que el rebliment en la restauració d’espais degradats es faci només amb materials naturals no contaminats, perquè no és una operació de reciclatge i ocupa una posició inferior a la jerarquia de residus.

Els col·legis professionals, al Consell per a l’Economia Circular

Els col·legis demanen que formin part del Consell per a l’Economia Circular a Catalunya, en tot cas, representants dels quatre col·legis professionals: Enginyers Agrònoms, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Industrials i Economistes. Una llei d’aquest abast exigeix aportar coneixement tècnic independent a la governança de la política de residus.

Les al·legacions inclouen també propostes sobre planificació d’infraestructures, residus industrials i simbiosi industrial, residus alimentaris, àrids reciclats en l’obra pública, ús de materials secundaris i R+D+i, que apunten al mateix objectiu: una llei amb objectius clars, infraestructures planificades i terminis que es puguin complir.

 

 

Share This Post