El 1r Congrés Rural SmartGrids, celebrat els dies 25 i 26 d’octubre de 2012 a la Casa del Mar de Barcelona, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya; l’Institut Català d’Energia; la Fundació del Món Rural del DAAM; i Localret amb l’objectiu principal de reunir als principals actors i debatre per què i com implantar xarxes intel·ligents d’energia al món rural com a vehicle de desenvolupament territorial de Catalunya, explorant les oportunitats d’activitat i de negoci en un sector emergent, va contribuir a vehicular noves oportunitats per al món rural.
El 1r Congrés Rural SmartGrids, celebrat els dies 25 i 26 d’octubre de 2012 a la Casa del Mar de Barcelona, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya; l’Institut Català d’Energia; la Fundació del Món Rural del DAAM; i Localret amb l’objectiu principal de reunir als principals actors i debatre per què i com implantar xarxes intel·ligents d’energia al món rural com a vehicle de desenvolupament territorial de Catalunya, explorant les oportunitats d’activitat i de negoci en un sector emergent, va contribuir a vehicular noves oportunitats per al món rural.
Com ha destacat el conseller Josep Maria Pelegrí, les smart grids es presenten com “un model energètic de present i futur” i en el debat al voltant del desenvolupament econòmic del territori, un debat marcat per la disponibilitat d’un recurs fòssil limitat a un preu incremental, poder maximitzar la producció d’energia a partir de recursos energètics locals i renovables serà una necessitat social, per això cal anar reduint la dependència dels recursos fòssils. A més, les smart grids permetran optimitzar tota la cadena de valor del sector elèctric (consum, producció, transport i distribució) per a equilibrar l’oferta i la demanda entre productors i consumidors de manera competitiva, segura i amb menor impacte ambiental. També cal entendre les smart grids com la confluència de les infraestructures energètiques i de telecomunicacions al territori; un nou model que ha d’ajudar a vertebrar el territori per a oferir-li serveis de qualitat i noves oportunitats. Un exemple seria el cas del Sistema Segarra-Garrigues, on una infraestructura que articula el territori al voltant del vector “aigua” pot ser també aprofitada per a aportar serveis energètics i de telecomunicacions sota una concepció d’smart grid (xarxa de distribució, potencial d’emmagatzematge d’energia, gestió de la demanda, reducció del cost de l’aigua, productivitat dels conreus, etc.). Aquest model “no és utòpic sinó un procés en contínua evolució de millora dels serveis de les xarxes elèctriques que es podria ampliar a tot l’àmbit energètic (xarxes de calor i fred, de gas natural, etc.) i altres”.
Així, “les Smart grids esdevenen un factor clau per al desenvolupament al territori” perquè el seu objectiu és un model energètic amb major nombre de productors d’energia fent xarxa i amb consumidors més actius per aconseguir major eficiència energètica, major penetració de les energies renovables, i respondre millor a les necessitats socials i econòmiques. Com reflecteixen les conclusions del Congrés, es tracta d’un model en què la interconnexió i la bidireccionalitat en el flux energètic resulten imprescindibles, motiu pel qual les tecnologies han d’estar a disposició, però també un marc regulatori i social adaptats.
D’altra banda, les conclusions del Congrés també fan palès que en el desenvolupament del model al món rural cal tenir en compte la diversitat, tant a nivell de necessitats com d’oportunitats de generació d’energia, i que la combinació de noves tecnologies i participació social que plantegen les smart grids pot trobar l’equilibri entre la viabilitat econòmica i la cobertura de necessitats socioeconòmiques del territori.
En aquesta línia, el conseller ha volgut fer palès que “el medi rural, i especialment el sector agrari i forestal, són escenaris i actors principals de la generació d’energia a través de fonts renovables i en la transformació i transport cap a centres de consum; i cal treballar per a què participin activament en la implementació i per a aconseguir el màxim retorn per al territori i que no sigui només substrat on fixar infraestructures. Les smart grids són eina indispensable per al desenvolupament eficient dels sectors agroforestal i agroalimentari i per a la distribució d’energia, i les noves tecnologies aplicades al sector agrari i forestal són cabdals i generen oportunitats de nous negocis”.
A més, i com assenyalen les esmentades conclusions, l’impacte econòmic de les smart grids en el desenvolupament del medi rural pot ser molt positiu: aportar noves oportunitats al medi rural, tant als sectors tradicionals com a noves idees i projectes emprenedors; i no hi ha una única manera de desenvolupar el nou model sinó que cal aquest sigui adaptable a cada zona i a les possibilitats de producció energètica, per això el seu disseny ha de poder ser participat i ha de reflectir les diverses necessitats i potencialitats. Cal tenir present que l’economia de proximitat pot permetre la viabilitat econòmica , el model d’economies d’escala s’ha de replantejar al món rural per les seves característiques sociodemogràfiques, com alternativa es planteja l’economia de proximitat. També és important la dimensió del projecte i de l’empresa és important a l’hora d’assumir el risc de les inversions. Per això, en aquesta economia de proximitat és essencial la cooperació i les inversions conjuntes, així com realitzar les inversions a partir de criteris de viabilitat econòmica, i comptar amb un marc regulatori necessari i consensuat amb els agents.
En aquest sentit, les conclusions del Congrés apunten la necessitat que “el legislador sigui sensible a les especificitats del medi rural per tal d’afavorir les inversions necessàries per dotar al medi de les infraestructures energètiques i de telecomunicacions, i que s’ordeni l’autoconsum i, sobretot, la gestió de la bidireccionalitat en el flux energètic a la xarxa i la seva distribució, per a què tota l’energia produïda sigui realment aprofitable, pugui revertir en més riquesa pel territori i en una millora real de les infraestructures energètiques del país. Igualment, les normatives sectorials i sobretot la urbanística han d’iniciar un procés de debat i revisió per com condicionen el desenvolupament del nou model energètic i de les rural smart grids”. I a més, la regulació ha de vetllar per l’accés del consumidor a les dades i a la seva capacitat de decisió sobre elles per a tendir cap a un model més eficient i transparent.
L’organització del 1r Congrés Rural Smart Grids considera que ha estat un èxit a nivell de ponents i de públic, i que cal treballar més per la difusió de les smart grids i del paper estratègic del món rural en el seu desenvolupament. En aquest sentit, es vol continuar construint una xarxa de treball intel·ligent sobre la matèria, que esdevingui una plataforma transversal entre les diferents enginyeries i especialitats acadèmiques i professionals que hi intervenen; i s’ha d’aprofundir en la transversalitat que implica el desenvolupament de les smart grids que no és només d’un repte tècnic sinó que cal treballar molt la vessant social, política i empresarial. Fins i tot, es planteja establir sinèrgies amb altres temes més enllà del sector elèctric com són la distribució del l’aigua, de calor i fred, la mobilitat, els residus, etc. I d’altra banda, també es considera fonamental la pedagogia sobre la importància de l’energia per al territori, per la qual cosa s’ha d’incidir en la conscienciació de la societat per a què entengui aquest nou concepte i el seu impacte en el territori i hi participi activament.
(Nota de premsa del DAAM. 20/12/2012)
