Article extret del butlletí d’Extensius.Cat de l’IRTA
L’evolució de les emissions de certs gasos atmosfèrics a Catalunya, si s’observen les dades globals, sembla que va lligada amb l’activitat econòmica. La reducció de la producció arran de la crisi econòmica de l’any 2008 així ho demostrava, amb una disminució dràstica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). La recuperació econòmica dels anys que van seguir a aquella crisi reflectia una tendència de nou a l’alça en l’emissió d’aquests gasos (OCCC,2020). L’impacte del confinament de la població i de la parada en l’activitat productiva durant el passat 2020 han ocasionat de nou una certa davallada en la seva emissió, tot i que un cop més, ja s’està tornant als nivells previs a la pandèmia, segons indica l’Organització Meteorològica Mundial (OMM, 2020).
Ara bé, cal preguntar-se quin paper juguen l’agricultura i la ramaderia en el conjunt de les emissions atmosfèriques generades. En primer lloc, cal diferenciar l’emissió d’amoníac (NH3) (veure butlletí de novembre de 2019) de l’emissió directa de GEH. En aquest article es farà ressò del paper de l’agricultura en relació amb l’emissió d’aquest segon grup de gasos, entre els quals hi ha el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O) els quals, en les concentracions atmosfèriques actuals, constitueixen els principals contribuents a l’escalfament global del planeta.
La contribució del sector agrari en les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), el sector industrial i el transport van ser els responsables de més de la meitat de les emissions de GEH a Catalunya l’any 2018 (31% i 29% de les emissions totals, respectivament), seguits del sector energètic (14%). Així doncs, l’agricultura i ramaderia (12%) es mantenen en la quarta posició des de fa molts anys i amb valors entorn de les 5,1 milions de tones de CO2 eq.
Font: Ruralcat
