Dimarts 24 de febrer, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya va participar a la Jornada Acords i Finançament necessaris per assolir la Transició Hídrica de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya (OIA), que integra juntament amb el Col·legi d’Economistes, d’Enginyers Industrials, i d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.
En la primera taula rodona sobre El finançament del regadiu hi van participar com a ponents els companys Xavier Gispert, director General de Regadius i Espais Agraris de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Pascual, especialista en infraestructures de reg i projectes de modernització per comunitat de regants i Joan Girona, investigador en agronomia del reg a l’IRTA i membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua.
En el marc de la Jornada, l’Observatori ha reclamat una millor gestió i assignació de les dotacions d’aigua a Catalunya per poder garantir els pròxims anys la disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat per a tots els usos, i ha subratllat que el dèficit estructural que pateix Catalunya s’agreuja per la manca d’instruments operatius i una governança fragmentada, que dificulten la planificació, execució i finançament de les mesures estructurals necessàries.
Per revertir aquesta situació i poder fer front als reptes dels pròxims anys, economistes i enginyers han alertat que és necessari modernitzar el regadiu, implementar un model de governança integrat, establir un finançament estable i preveure un increment de la resiliència dels sistemes actuals.
Quatre eixos d’actuació
L’OIA ha presentat una pla amb quatre accions per fer front a aquest repte.
- La primera és modernitzar l’actual sistema de regadiu per assegurar la sostenibilitat i viabilitat del sistema hidràulic, així com per fer front a les recurrents sequeres. D’aquesta manera, es reduiria el consum d’aigua i s’augmentaria la resiliència, s’incrementaria la productivitat hídrica, es mantindria l’activitat econòmica i es fomentaria la cohesió territorial. També ha proposat establir un preu de l’aigua vinculat al consum real i instal·lar comptadors obligatoris a totes les finques, per fomentar equitat, consciència ambiental i incentius a la modernització, amb l’objectiu que el 80% de les comunitats de regants estiguin modernitzades en un termini de sis anys.
- Com a segon eix, l’OIA planteja implementar una governança integrada de l’aigua, principalment amb mecanismes estables de cooperació entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Això seria principalment beneficiós per optimitzar la gestió de sequeres i episodis extrems, planificar i determinar inversions en infraestructures, evitar duplicitats, guanyar eficiència i garantir un model més legítim i transparent. L’objectiu és redefinir la corresponsabilitat amb el món local, impulsant agrupacions supramunicipals que permetin assolir economies d’escala i més autonomia financera.
- El tercer eix pivota sobre la necessitat d’implementar un finançament estable, principalment pel que fa al sanejament. L’OIA alerta que el model actual, basat principalment en el cànon de l’aigua gestionat per l’ACA, presenta limitacions estructurals. Amb 548 sistemes de sanejament per una població de 8 milions d’habitants, les necessitats d’inversió estimades en prop de 23.000 milions d’euros fins al 2045 no són sostenibles només amb el cànon existent. La renovació de xarxes, plantes i infraestructures singulars, així com les adaptacions a les directives europees sobre millora de depuració d’aigües residuals i eliminació de microcontaminants, només en el cicle urbà de l’aigua a Catalunya, genera unes necessitats econòmiques de l’ordre de 530 milions d’euros anuals, segons diversos estudis sectorials, la qual cosa suposa un agregat al voltant de 13.000 milions d’euros en aproximadament quatre cicles de planificació hidrològica, és a dir, 24 anys. Aquestes inversions, junt amb els costos operatius de tots els actius explotats, han de gaudir d’un sistema d’imputació de costos eficient, equitatiu, i que atengui l’interès general.
Per últim, l’OIA ha identificat la necessitat de dur a terme les tasques prospectives d’anivellació de costos per l’aigua (Levelized Cost of Water, o LCOW), tenint en compte tant les fonts convencionals com les alternatives de producció d’aigua, com ara la reutilització d’aigua regenerada i la dessalinització. En conseqüència, es constaten les inversions en aquestes fonts alternatives que requeriran finançament i models de recuperació de costos que garanteixin la seva sostenibilitat, de forma coherent al desenvolupat en els altres tres eixos que l’OIA promou.
L’OIA ha recordat que la modernització del regadiu, una governança integrada i un finançament adequat i un increment de la resiliència no són opcions, sinó condicions indispensables per garantir la sostenibilitat, la viabilitat econòmica i la legitimitat social del sistema hídric català davant el canvi climàtic i la sequera.
Vídeo de la jornada
