“Modernització del cultiu de l’olivera segons disponibilitat de reg”, sessió tècnica organitzada pels companys de Tarragona
Jornada tècnica organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Escola Agrària de Mas Bové.
El passat 6 de novembre de 2025 va tenir lloc a l’Escola Agrària de Mas Bové, la jornada tècnica emmarcada en la 28a Fira de l’oli DOP Siurana titulada “Modernització del cultiu de l’olivera segons disponibilitat de reg”.
L’objectiu principal de la trobada va ser analitzar com l’aigua ha estat històricament un element clau per al desenvolupament agrícola, per garantir l’abastiment a la població i com a motor econòmic en diversos sectors. La sessió es va plantejar com una aportació tècnica rigorosa i reflexiva, tenint en compte que la crisi climàtica i l’increment dels episodis de sequera exigeixen abordar el futur amb responsabilitat i determinació. Experts acadèmics i representants d’empreses de referència van compartir les seves experiències i casos d’èxit.
Pel que fa a les intervencions, el company Carles Estaran, president de la Comissió de l’Aigua del COEAC i de la Comissió d’Agricultura de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, va presentar l’Observatori de l’Aigua i va parlar sobre la transició hídrica de l’agricultura a Catalunya. Anton Boronat, responsable d’obres i regadius dels Serveis Territorials del DARPA a Tarragona va explicar les infraestructures de reg a Catalunya i al Camp de Tarragona. El company Josep Papió, cofundador d’Akis International, va abordar la modernització i les noves xarxes de reg. Finalment, el company Joan Girona va tractar el tema de l’eficiència en l’ús de l’aigua al cultiu de l’olivera.
La jornada va ser molt ben rebuda pels assistents i va comptar amb la presència del delegat de Tarragona, Joan Viñas, i del vocal de Tarragona, Carlos Pablo Ferré, que van coordinar l’esdeveniment juntament amb la resta d’entitats col·laboradores.
Conclusions i estratègies a seguir
- A la Catalunya interior, les infraestructures de regadiu són l’instrument més eficaç de la dinamització econòmica i reequilibri territorial.
- Catalunya es disposa a revisar el model de creixement de les darreres dècades adoptant estratègies que propiciïn un major equilibri econòmic i social en el territori i, alhora, una millor protecció de l’entorn natural.
- En aquest escenari, els regadius esdevenen instruments clau de l’economia i el creixement de la població en zones de l’interior del país on les dinàmiques són més lentes i, a vegades, negatives. Alhora, els regadius són a la base de l’agricultura avançada i competitiva, productora d’aliments d’alta qualitat destinats tant al mercat interior com a l’exportació i representant una proporció gens negligible en el conjunt de l’economia catalana.
- No obstant això, la creixent demanda part dels distints sectors, juntament amb els extrems períodes de sequera esdevinguts en els darrers anys, palesen la necessitat de noves estratègies en la gestió global dels recursos del país.
- L’agricultura és amb escreix l’usuari més gran de l’aigua i, per tant, n’és responsable d’una part rellevant de la transició empresa, fent-ne ús efectiu de l’aigua, maximitzant l’eficiència dels regadius i posant a disposició els possibles excedents. Alhora, la resta de sectors han de respectar les dotacions que són assignades a l’agricultura pels organismes gestors. Es tracta d’aplicar els principis de solidaritat recíproca i reequilibri.
Per a la consecució d’aquests objectius, les estratègies proposades en l’àmbit dels regadius són les següents:
- Exploració de noves fonts per l’agricultura, particularment dels efluents d’EDAR degudament tractats i l’aprofitament mesurat de les aigües subterrànies adoptant les mesures de prevenció de la salinització dels aqüífers, a partir del coneixement aprofundit dels aspectes econòmics, sanitaris i ambientals.
- Establiment universal de tarifes binòmiques per a la totalitat d’usuaris, incloent-hi un terme bàsic (fix) determinat per la superfície regada, destinat a retribuir els costos generals de la comunitat de regants, i un terme variable, quantificat segons l’aigua utilitzada, destinat a compensar els costos d’explotació.
- Modernització (tecnificació digitalitzada) de les xarxes i instal·lacions de reg, assegurant eficiències globals de l’ordre del 70% o superiors.
- Interconnexió de sistemes de reg per a la transferència d’excedents. Valoració dels diferents casos: a) harmonització del Riu Noguera Pallaresa; b) transferència del sistema Garrigues Sud a la comarca del Priorat; c) elevació hivernal d’aigües del riu Ebre a Garcia; d) recàrrega de l’embassament de Siurana; e) Connexió dels embassaments de l’Albagés i Siurana.
- Millor garantia de reg bastint reserves internes a l’estil de les existents al Canal d’Aragó i Catalunya (Sant Salvador), al canal Segarra-Garrigues (__ basses) o les projectades als Canals d’Urgell.
- Per concloure, cal remarcar que la zona dominada pels Embassaments de Riudecanyes i Siurana, juntament amb la dels rius empordanesos, són amb escreix les que pateixen majors dificultats per efectes de la sequera dels darrers anys i que, per tant, requereixen atenció més urgent.
