1. Per què es presenta ara l’Estratègia «de la granja a la taula»?
La crisi del coronavirus ha posat en relleu la importància d’un sistema alimentari sòlid i resilient que funcioni en totes les circumstàncies i sigui capaç de garantir als ciutadans l’accés a un subministrament suficient d’aliments a preus assequibles. També ens ha fet molt conscients de les interrelacions entre la nostra salut, els ecosistemes, les cadenes de subministrament, les pautes de consum i els límits del planeta. És evident que hem de fer molt més per a mantenir la salut, tant la nostra com la del planeta. La pandèmia en curs no és més que un exemple. L’augment recurrent de les sequeres, les inundacions, els incendis forestals i les noves plagues és un recordatori constant que el nostre sistema alimentari està amenaçat i ha de ser més sostenible i resilient.
2. Com s’aconseguiran els objectius establerts en l’Estratègia «de la granja a la taula»?
L’estratègia fixa objectius ambiciosos:
- una reducció del 50% en l’ús i el risc dels plaguicides químics i del 50% en l’ús dels plaguicides més perills d’aquí a 2030;
- una reducció de les pèrdues de nutrients en un 50% com a mínim, garantint que no es deteriori la fertilitat del sòl. Això reduirà l’ús de fertilitzants en almenys un 20% d’aquí a 2030;
- una reducció del 50% de les vendes d’antimicrobians per a animals de granja i per a l’aqüicultura d’aquí a 2030;
- i l’ús del 25% de les terres agrícoles per a l’agricultura ecològica d’aquí a 2030.
Finalment, l’estratègia també inclou l’objectiu que totes les zones rurals tinguin accés a internet de banda ampla ràpida per a 2025, a fi de permetre la innovació digital.
Per l’experiència adquirida amb l’aplicació de la Directiva sobre l’ús sostenible dels plaguicides, és evident que poden prendre’s mesures addicionals per a reduir el risc i l’ús globals de plaguicides fomentant pràctiques de gestió integrada de plagues amb la finalitat de garantir que s’utilitzen mètodes sostenibles, biològics, físics o d’altres tipus no químics i plaguicides de baix risc per a la protecció dels cultius. A fi d’aplanar el terreny per a les alternatives i mantenir els ingressos dels agricultors, la Comissió adoptarà diverses mesures, com revisar la Directiva sobre l’ús sostenible dels plaguicides, millorar les disposicions relatives a la gestió integrada de plagues (GIP) i promoure un major ús de mètodes alternatius segurs per a protegir les collites de plagues i malalties. La Comissió també facilitarà la introducció en el mercat de plaguicides que continguin substàncies actives biològiques i reforçarà l’avaluació del risc dels plaguicides per al medi ambient.
Els indicadors existents proporcionen informació sobre les vendes de plaguicides, però també els classifiquen per risc, la qual cosa permet mesurar anualment els progressos realitzats en la consecució dels objectius. Per a perfeccionar aquest enfocament, la Comissió desenvoluparà nous indicadors i proposarà canvis en el Reglament de 2009 relatiu a les estadístiques sobre plaguicides.
Els Estats membres hauran d’adoptar mesures ambicioses i d’ampli abast per a aplicar plenament la legislació vigent sobre contaminació per nutrients (N, P), a fi d’evitar les fugides de nutrients associades que contaminen l’aire i l’aigua, arribant a ser perjudicials per a la salut humana i el medi ambient. La Comissió desenvoluparà juntament amb els Estats membres un pla d’acció de gestió integrada de nutrients per a reduir i prevenir la contaminació per l’ús excessiu de fertilitzants i per a fomentar el reciclatge de nutrients procedents de diferents formes de residus orgànics com a fertilitzants. Això contribuirà a aconseguir l’«aspiració a una contaminació zero» del Pacte Verd de la UE.
Per a limitar encara més la utilització i promoure l’ús prudent i responsable d’antimicrobians en animals, els nous reglaments sobre medicaments veterinaris i pinsos medicamentosos, que seran aplicables a partir de 2022, establiran una àmplia gamma de mesures concretes. El seu impacte sobre el terreny reduirà l’ús d’antimicrobians en animals de granja, i les vendes se sotmetran a un seguiment anual.
Per a aconseguir l’objectiu de l’agricultura ecològica a la UE, és fonamental garantir el desenvolupament econòmic sostenible del sector i fomentar la demanda. A més de les mesures de la política agrícola comuna (PAC), com els règims ecològics, les inversions i els serveis d’assessorament, i de les mesures de la política pesquera comuna (PPC), la Comissió presentarà un pla d’acció sobre agricultura ecològica.Això ajudarà els Estats membres a estimular tant l’oferta com la demanda de productes ecològics i garantirà la confiança dels consumidors mitjançant campanyes de promoció i gràcies a la contractació pública ecològica.
3. Com donarà suport a aquesta estratègia a agricultors, pescadors i aqüicultors?
Els agricultors, els pescadors i els aqüicultors exerceixen un paper crucial en l’aplicació del Pacte Verd. Aquesta estratègia té per objecte recompensar als agricultors, pescadors i altres operadors de la cadena alimentària que ja hagin superat la transició cap a pràctiques sostenibles, facilitar la transició per als altres i crear oportunitats addicionals per a les seves empreses. Les expectatives dels ciutadans estan evolucionant i impulsen canvis significatius en el mercat alimentari. L’alimentació europea ja es considera una norma mundial per a aliments que són innocus, abundants, nutritius i d’alta qualitat. Aquesta transició els permetrà fer de la sostenibilitat la seva marca i garantir el futur de la cadena alimentària de la UE. La transició a la sostenibilitat representa l’oportunitat de ser «pioners» per a tots els agents de la cadena alimentària. Un exemple de nou model de negoci ecològic és la captura de carboni per agricultors i silvicultors. Les pràctiques agrícoles que eliminen el CO₂ de l’atmosfera contribueixen a l’objectiu de neutralitat climàtica i han de ser recompensades, ja sigui mitjançant la política agrícola comuna (PAC) o amb altres iniciatives públiques o privades (mercat del carboni).
La PAC continuarà sent un instrument clau per a fer costat als agricultors en la transició cap a un sistema alimentari sostenible. La proposta de reforma de la PAC de 2018 ja se centra en la sostenibilitat i vincula estretament el suport de la PAC a la legislació en matèria de medi ambient, clima i innocuïtat dels aliments.
Inclou eines clau per a aconseguir els objectius del Pacte Verd. Els nous «règims ecològics» oferiran una important font de finançament per a impulsar les pràctiques sostenibles, com l’agricultura de precisió, l’agroecologia (inclosa l’agricultura ecològica), la creació d’elements paisatgístics, la captura de carboni en sòls agrícoles i la agrosilvicultura. Els Estats membres i la Comissió hauran de garantir que els plans estratègics proporcionen els recursos adequats i apliquen aquests règims ecològics. La Comissió donarà suport a la introducció d’un pressupost mínim compartimentat per als règims ecològics. A més, treballarà amb els colegisladors per a garantir que l’aspiració del Pacte Verd es reflecteixi plenament en la legislació de la nova PAC.
La Comissió també formularà recomanacions relatives als nou objectius específics de la PAC per a cadascun dels Estats membres abans que presentin oficialment els seus respectius projectes de pla estratègic. Prestarà especial atenció a la consecució dels objectius del Pacte Verd, així com als derivats de la present estratègia i de l’Estratègia sobre Biodiversitat per a 2030. Demanarà als Estats membres que estableixin valors nacionals explícits per als objectius de totes dues estratègies, tenint en compte la seva situació específica i les recomanacions abans esmentades.
A més de l’important suport del pròxim Fons Europeu Marítim i de Pesca per a l’aqüicultura d’aliments marins sostenible, la Comissió preveu adoptar orientacions de la UE per als plans de desenvolupament sostenible de l’aqüicultura dels Estats membres i fomentar el tipus adequat de despeses amb càrrec al Fons.
4. Com es garantirà el suport financer necessari per als sectors que necessitaran adaptar-se?
La política agrícola comuna (PAC) i la política pesquera comuna (PPC) continuaran sent eines clau per a donar suport a la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, garantint al mateix temps una vida digna als agricultors, els pescadors i les seves famílies.
La recerca i la innovació (R+i) són motors fonamentals per a agilitar la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, saludables i integradors. En relació amb Horitzó Europa, la Comissió proposa dedicar 10 000 milions d’euros a R+i en alimentació, bioeconomía, recursos naturals, agricultura, pesca, aqüicultura i medi ambient, així com en l’ús de tecnologies digitals i solucions basades en la naturalesa per al sector agroalimentari.
El Fons InvestEU fomentarà la inversió en el sector agroalimentari reduint el risc d’inversió per a les grans empreses europees i facilitant l’accés al finançament per a les petites i mitjanes empreses (pimes) i les empreses de mitjana capitalització.
En 2020, el marc de la UE per a facilitar les inversions sostenibles (taxonomia de la UE), juntament amb l’estratègia renovada de finançament sostenible, mobilitzaran al sector financer perquè exerceixi un paper protagonista en la transició i inverteixi de forma més sostenible, també en el sector de l’agricultura i la producció d’aliments. Així mateix, la PAC ha de facilitar cada vegada més el suport a la inversió per a millorar la resiliència i accelerar la transformació ecològica i digital de les explotacions agrícoles.
5. Com garantirà aquesta estratègia la seguretat alimentària?
Un sistema alimentari sostenible ha de garantir un subministrament suficient i variat d’aliments innocus, nutritius, assequibles i sostenibles a les persones en tot moment, especialment en temps de crisi. El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat constitueixen amenaces imminents i duradores per a la seguretat alimentària i els mitjans de subsistència. La Comissió continuarà supervisant de prop la seguretat alimentària, així com la competitivitat dels agricultors i els operadors d’aliments. L’augment de la sostenibilitat dels productors d’aliments, en última instància, incrementarà la seva resiliència.
La Comissió intensificarà la coordinació d’una resposta europea comuna a les crisis que afecten els sistemes alimentaris, a fi de garantir la seguretat alimentària i la innocuïtat dels aliments, reforçar la salut pública i mitigar l’impacte socioeconòmic d’aquestes crisis en la Unió. Basant-se en les lliçons apreses, la Comissió avaluarà la resiliència del sistema alimentari i elaborarà un pla de contingència per a garantir el subministrament d’aliments i la seguretat alimentària que s’haurà d’activar en temps de crisi. Es renovarà la reserva per a crisi en el sector agrícola de manera que pugui utilitzar-se tot el seu potencial des del principi en cas de crisi dels mercats de l’agricultura. A més de les mesures d’avaluació i gestió del risc que han d’activar-se durant les crisis, el pla crearà un mecanisme de resposta a les crisis alimentàries coordinat per la Comissió i que comptarà amb la participació dels Estats membres. Abastarà diversos sectors (qüestions d’agricultura, pesca, innocuïtat dels aliments, mà d’obra, sanitat i transport), depenent de la naturalesa de la crisi.
6. Com s’abordarà la petjada ambiental de la producció ramadera i com es millorarà el benestar dels animals?
La cria d’animals és part integrant de l’agricultura europea i dels sistemes alimentaris de la UE. Per a reduir l’impacte mediambiental i climàtic de la producció animal, serà crucial el desenvolupament d’una producció ramadera sostenible a la UE.
La política agrícola comuna (PAC) acompanyarà aquesta transformació donant suport a solucions innovadores i pràctiques de producció sostenibles. També es fomentarà la demanda sostenible mitjançant el desenvolupament d’un etiquetatge d’aliments sostenibles de la UE i tenint en compte l’etiquetatge del benestar animal per a vincular els esforços de sostenibilitat en les explotacions agrícoles amb la demanda dels consumidors. La Comissió facilitarà així mateix la introducció en el mercat d’additius sostenibles i innovadors per a pinsos que ajudin a reduir la petjada de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i la contaminació de l’aigua i de l’aire associades.
Per a animar als consumidors a optar per aliments produïts de forma més sostenible, la Comissió està duent a terme una revisió del programa de promoció de la UE per a productes agrícoles, amb la intenció d’augmentar la seva contribució a la producció i el consum sostenibles, i d’acord amb l’evolució de les dietes. En relació amb la carn, aquesta revisió hauria de centrar-se en la manera en què la UE pot utilitzar aquest programa de promoció per a donar suport als mètodes de producció ramadera més sostenibles i eficients en matèria de carboni.
A més, el programa Horitzó Europa fomentarà la recerca per a augmentar la disponibilitat i el proveïment de proteïnes alternatives, com les proteïnes vegetals, microbianes, marines i basades en insectes, i els substituts de la carn.
El benestar animal millora la salut dels animals i la qualitat dels aliments, redueix la necessitat de medicació i pot contribuir a preservar la biodiversitat. La Comissió està avaluant les disposicions vigents en matèria de benestar animal, com les relatives al transport i al sacrifici d’animals, i revisarà la legislació de la Unió. La Comissió estudiarà també opcions per a l’etiquetatge del benestar animal, que facilitarà l’elecció dels consumidors i oferirà als agricultors incentius per a millorar el benestar dels animals.
7. Com ajudarà l’Estratègia «de la granja a la taula» a reduir la pressió sobre les poblacions de peixos en les mars entorn d’Europa?
La Comissió intensificarà els esforços per a aconseguir que les poblacions de peixos se situïn en nivells sostenibles mitjançant la política pesquera comuna (PPC) allà on persisteixin deficiències en la seva aplicació (per exemple, mitjançant la reducció del balafiament que suposen els descartis), reforçarà l’ordenació de la pesca al Mediterrani en cooperació amb tots els Estats riberencs i tornarà a avaluar, d’aquí a 2022, la manera en què la PPC aborda els riscos provocats pel canvi climàtic. La Comissió també adoptarà iniciatives per a garantir la sostenibilitat dels aliments marins i l’accés dels consumidors a fonts de proteïnes amb una petjada de carboni reduïda. L’estratègia revisada per a l’aqüicultura de la UE tindrà per objecte encoratjar la producció i el consum d’aliments marins de la UE més diversificats i fomentar nivells fins i tot més elevats de protecció mediambiental i benestar animal. Això reduirà la dependència d’aliments marins importats i la pressió sobre les poblacions de peixos. Així mateix, la UE habilitarà tot el potencial dels aliments sostenibles a base d’algues i les matèries primeres alternatives per a pinsos la demanda dels quals va en augment.
8. Com encoratjarà l’estratègia que els transformadors d’aliments i els detallistes produeixin aliments més diversificats i sostenibles?
Els transformadors d’aliments i els detallistes configuren l’oferta d’aliments entre els quals es pot triar. La seva escala i la seva concentració els confereixen un poder considerable per a aconseguir que la producció i el consum d’aliments segueixin la via de la sostenibilitat. Mitjançant iniciatives tant reglamentàries com d’altres tipus, l’estratègia s’esforçarà per orientar la indústria alimentària cap a pràctiques que permetin que l’opció saludable i sostenible sigui la més senzilla per als consumidors. Es fomentaran els compromisos voluntaris mitjançant un codi de conducta de la UE per a pràctiques empresarials i de comercialització responsables.
9. Què farà la Comissió per a ajudar els consumidors a triar aliments saludables i sostenibles?
Els propis consumidors també poden influir en la mena d’aliments que es produeixen (i la manera en què es produeixen), així com a l’origen. Els ciutadans volen una alimentació saludable d’un planeta sa i mereixen informació clara que els permeti prendre decisions amb coneixement de causa. A fi d’encoratjar a la indústria alimentària a oferir aliments sans i sostenibles, la Comissió proposarà l’etiquetatge obligatori sobre propietats nutritives en la part frontal dels envasos i posarà en marxa iniciatives per a estimular la reformulació dels productes, entre altres coses, establint perfils nutricionals per a restringir la promoció (al·legant propietats nutricionals o saludables) d’aliments amb alt contingut en greixos, sucres o sal. Considerarà la possibilitat de proposar l’ampliació a determinats productes de les indicacions d’origen o de procedència obligatòries, tenint plenament en compte l’impacte per al mercat únic.
A més, la Comissió examinarà la possibilitat d’harmonitzar les declaracions ecològiques voluntàries i crearà un marc d’etiquetatge d’aliments sostenibles que incorpori els aspectes nutricional, climàtic, mediambiental i social. A fi de millorar la disponibilitat i el preu dels aliments sostenibles i promoure dietes saludables i sostenibles, que incloguin productes ecològics, a les escoles i les institucions públiques, la Comissió determinarà les millors modalitats per a establir criteris mínims obligatoris per a l’adquisició d’aliments sostenibles.
Paral·lelament, la UE intensificarà la lluita contra el frau alimentari a fi d’aconseguir unes condicions de competència equitatives per als operadors i reforçar les facultats de les autoritats de control i vigilància.
10. Com garanteix aquesta estratègia l’adopció de mesures contra el desaprofitament d’aliments?
La Comissió procurarà ampliar l’actuació en tota la UE, mobilitzant als Estats membres, les empreses alimentàries i la societat civil, especialment mitjançant la labor de la Plataforma de la UE sobre pèrdues i desaprofitament d’aliments, i fomentant que tots els agents apliquin les seves recomanacions d’actuació. Guiada per la determinació de complir la meta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides de reduir a la meitat, d’aquí a 2030, el desaprofitament d’aliments per càpita en el comerç minorista i pels consumidors, la Comissió proposarà objectius jurídicament vinculants per a reduir el desaprofitament d’aliments en tota la UE d’aquí a 2023. Aquests objectius es definiran respecte a una base de referència establerta conformement al primer procediment de supervisió en tota la UE dels nivells de residus alimentaris, mesurats conformement a una metodologia comuna de la UE. La Comissió estudiarà oportunitats addicionals per a integrar la prevenció de la pèrdua i el desaprofitament d’aliments en totes les polítiques pertinents de la UE i prendrà mesures per a reforçar les proves que serveixin de base per a les intervencions de prevenció del desaprofitament d’aliments.
11. Com promourà l’estratègia una transició global cap a sistemes alimentaris sostenibles?
La UE s’ha compromès a donar exemple en la transició cap a sistemes alimentaris sostenibles, no sols dins de les seves fronteres, sinó també fora d’elles. Mitjançant la cooperació internacional, tant bilateral com multilateral, la UE fomentarà pràctiques agrícoles i pesqueres més sostenibles, reduirà la desforestació, augmentarà la biodiversitat i millorarà els resultats en matèria de seguretat alimentària i nutrició. La Comissió incorporarà aquestes prioritats de l’Estratègia «de la granja a la taula» en les orientacions de programació per a la cooperació amb tercers països en el període 2021-2027. Els acords comercials bilaterals de la UE també ofereixen un mitjà per a promoure les normes mediambientals de la UE en tercers països, a més de les normes de seguretat alimentària. Molts acords bilaterals ja inclouen capítols sobre comerç i desenvolupament sostenible, així com sobre comerç i medi ambient. Alguns contenen disposicions sobre aspectes com el benestar dels animals durant el sacrifici o l’ús d’antimicrobians. La Comissió forjarà aliances verdes sobre sistemes alimentaris sostenibles per a respondre a reptes específics en diferents parts del món i buscarà resultats ambiciosos en el Cim de les Nacions Unides sobre els Sistemes Alimentaris de 2021. Finalment, la Comissió proposarà establir un marc legislatiu per als sistemes alimentaris sostenibles, combinat amb l’etiquetatge o altres incentius, que podria contribuir a reforçar els nivells de sostenibilitat i estaria destinat a ser la norma general per a tots els productes introduïts en el mercat de la UE.
Font: Comissió Europea
