Enginyer agrònom, exdiputat del Parlament
Pere Roselló Esteban, exdiputat del Parlament i exdirigent sindical agrari, va morir la setmana passada a Lleida per insuficiència respiratòria. Molt conegut en el món agrari lleidatà, va participar en política a les files de Centristes de Catalunya-UCD i després a les del CDS. Roselló era una figura política apreciada a dreta i esquerra, un militant actiu a l’hora de bastir ponts per propiciar el diàleg entre contraris.
Era fill d’un pagès de la partida de Butsènit, a l’horta de Lleida, Pere Roselló Casol, opositor antifranquista que va participar en la fundació d’Unió de Pagesos. La mare, Conchita Esteban, al contrari, era d’idees conservadores i havia nascut a Cuba, per això a ell el coneixien a Butsènit com el Pere de la Cubana, perquè així es deia la torre familiar, punt de trobada discret de l’oposició lleidatana al règim. Roselló va créixer en contacte amb el camp i l’agricultura, entre l’idealisme actiu del pare i el pragmatisme conservador de la mare. Després d’acabar els estudis d’enginyer agrònom, va començar a vincular-se al sindicalisme agrari i al món de les cooperatives i va ser, tot i arribar-hi molt jove, president de la Cambra Agrària de Lleida, des d’on es va enfrontar a Unió de Pagesos, que reivindicava l’abolició d’aquests organismes nascuts en el franquisme. Amb Fèlix Boté, Joan Queralt i Artur Surroca, va fundar un sindicat alternatiu, la Unió de Sindicats Agraris de Catalunya (USAC). Boté va recordar al funeral: “Molt abans de les tractorades d’Unió de Pagesos, en Pere i altres membres del grup vam muntar la primera manifestació de protesta del sector agrari, poc abans de la mort de Franco. Tolerada, però manifestació”.
Molt vinculat al llavors director de la Fira de Sant Miquel, Juan Manuel Nadal Gaya, va participar en la creació a Lleida de la Unió de Centre Democràtic i en la de Centristes de Catalunya-UCD. Va encapçalar la candidatura per Lleida a les primeres eleccions al Parlament, que va obtenir quatre escons. Després de la divisió i caiguda de la UCD, va passar al CDS. Admirava la figura d’Adolfo Suárez i apostava per un espai polític de centre. Va abandonar la política després de les autonòmiques del 1988, quan no va aconseguir l’escó a què aspirava amb el CDS. Roselló va acceptar impulsar l’ens de promoció econòmica de la Paeria que li va proposar Antoni Siurana. Després d’aquesta experiència, va fitxar per l’empresa privada i treballava a Madrid, d’on tornava cada cap de setmana a Lleida.
Casat amb Rosa Mari Herrero, deixa dos fills i dues nétes. Un dels seus millors amics, Xavier Aldavert, destaca “la seva capacitat d’organització i de treball, perquè sabia envoltarse de gent competent i sabia delegar, dos trets essencials de la seva personalitat”. Al gener va publicar a Segre el seu últim article polític. Continuava apostant pel diàleg. “El que faria jo: obrir diàleg immediat entre el Govern central i l’autonòmic; buscar una fórmula legal per dur a terme una consulta, clara i concisa –amb tres possibilitats: independència, estat federat o autonomia–; igualtat d’oportunitats per a la defensa de totes les opcions i un full de ruta a seguir, d’acord amb l’opció guanyadora”. Va ser el seu testament polític.
PAU ECHAUZ
