CRIDA ALS ENGINYERS AGRÒNOMS PER A COL·LABORAR AMB ELS BANCS D’ALIMENTS

2 de gener de 2022

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS

Punt Avui (27-12-2021) Entrevista al company Frederic Gómez, president del Banc Aliments Girona, a diari digital El Punt Avui
Onda Cero (17-12-2021) Entrevista a la degana Conxita Villar al programa La Ciutat.
Ràdio 4 (16-12-2021) Entrevista a la degana Conxita Villar en el programa Avui Sortim, conduit per Samanta Villar. Minut 39′ 43”
La Vanguardia (13-12-2021)

Nota de premsa

Barcelona, 3 de desembre de 2021.– El Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i el Banc d’Aliments de Girona han fet una crida a tots els enginyers agrònoms de Catalunya, tant els jubilats com els que estan en actiu, perquè posin la seva experiència al servei dels bancs d’aliments de manera desinteressada. Segons Conxita Villar, degana del Col·legi, “la labor dels Bancs està directament relacionada amb la nostra formació, capacitats i circumstàncies i, per tant, el nostre servei pot fer-los més eficients”. No és casualitat que bastants Bancs d’Aliments estiguin dirigits o compostos per Enginyers Agrònoms com, per exemple, el de Girona, que va ser promogut per Aleix Serrat i Frederic Gómez Pardo. Això s’entén si tenim en compte que tots els Bancs d’Aliments tenen dos objectius molt concrets: contribuir a evitar el desaprofitament i lluitar contra la fam, i que, per a això, la matèria primera amb la qual treballen és el fruit de l’activitat agrícola, ramadera i la de les indústries agroalimentàries, totes elles íntimament relacionades amb aquesta professió.

Per això, totes dues entitats animen als enginyers agrònoms a col·laborar realitzant diferents labors, per exemple, promocionant donacions de productes excedentaris del sector agrari, com fruites i verdures, o pecuaris com la llet, carns i ous. Explica Frederic Gómez Pardo, membre del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i President del Banc d’Aliments de Girona: “Existeixen acords que permeten a les empreses alimentàries rebre una compensació econòmica de la Unió Europea pels productes que donen als Bancs d’Aliments, una miqueta per cada quilo lliurat i per quilòmetre efectuat en el seu transport. Així mateix, el lliurament de productes que no poden comercialitzar-se per algun motiu, a part d’evitar la seva destrucció, desgrava en l’Impost de Societats fins al 35% del seu valor”. Un exemple d’aquesta labor va ser l’enginyer jubilat Heliodoro Carbonell, voluntari del Banc de Madrid, que durant alguns anys va aconseguir la cooperació d’importants empreses i la recuperació de milions de tones de fruita i verdura per als 55 Bancs de tot el país.

En aquesta mateixa línia, animen als enginyers agrònoms a treballar en el control de qualitat dels aliments que periòdicament van entrant en els magatzems dels Bancs, comprovant que tots estiguin en bon estat i reuneixin les condicions per al seu consum. Aquesta tasca és especialment important quan es tracta de productes frescos o manufacturats que han superat la data de consum preferent. Labors de logística, comptabilitat i administració, són altres opcions per a aquells que decideixin col·laborar.

Al 2020, 1.560.000 persones van ser ateses en els 54 bancs d’aliments existents a Espanya, a les quals se’ls van lliurar 158.745 tones d’aliments amb l’ajuda de 3.327 voluntaris. Frederic Gómez Pardo explica que a Catalunya aquestes xifres van ser de 248.321 persones i un total de 29.237 tones d’aliments. Per províncies, a Barcelona van ser ateses 140.192 amb 19.355 tones d’aliments, a Tarragona 32.797 persones i 3.955 tones, a Lleida 29.193 persones i 2.431 tones i a Girona van ser ateses 46.139 i lliurades 3.496 tones.

Els Bancs d’Aliments no reparteixen directament a les famílies, sinó que treballen a través d’entitats socials reconegudes que fan arribar els aliments a famílies en situació de necessitat derivades pels serveis socials respectius. A Catalunya aquestes entitats són 628, de les quals 324 estan a Barcelona, 146 a Tarragona, 71 a Lleida i 91 a Girona, totes elles ateses per 357 voluntaris (225 a Barcelona, 34 a Tarragona, 56 a Lleida i 48 a Girona) la majoria persones jubilades o prejubilades.

Quant a la procedència dels aliments que es reparteixen, el 50% prové del sector agrari, empreses agroalimentàries i supermercats. La resta prové del programa FEAD-UE, són excedents d’altres campanyes o compres pagades amb donatius.

Les xifres de la fam Més de 800 milions de persones passen fam en el món i cada any moren uns 5 milions de nens per problemes de malnutrició, segons dades de la FAO. 1.300 milions de tones dels aliments que es produeixen en el món per a consum humà es perden o malgasten. D’ells, el 20% són llegums i llavors, el 20% lactis, el 20% carns, el 30% cereals, el 35% peixos i productes de la mar, el 45% fruites i verdures i un 45% són tubercles. Això suposa 3.300 milions de tones de CO₂ alliberat anualment de gasos d’efecte hivernacle, el 8% de les emissions globals, així com el desaprofitament de 250 km3 d’aigua i 1.400 milions d’hectàrees de cultiu, l’equivalent al 28% de la superfície agrícola del món. Caritas afirma que aproximadament el 20% de la població d’Espanya està en situació de pobresa. Si ens centrem concretament en Catalunya, es malbarata anualment el que menjaria mig milió de persones. El desaprofitament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració és de 262.471 tones, el 7% dels aliments adquirits. Això suposa 34,9 quilos per persona. I el seu impacte econòmic és la pèrdua de 841 milions d’euros, és a dir, 112€ per persona. Quant a la seva petjada ecològica, suposa l’equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, el 20% de la superfície agrària útil. Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedents de les diferents fases del cicle de vida dels productes alimentaris malbaratats són 20.753 tones de CO₂.

Parlem de xifres de vertigen que ens fan replantejar-nos la nostra manera de vida, especialment quan anem directes a les dates nadalenques.