La implementació de la tecnologia 4.0 és urgent i la cadena de subministrament global s’ha de simular per poder reaccionar davant noves ruptures, conclusions del V Fòrum Indústria 4.0
El divendres 12 de juny va tenir lloc el Fòrum Indústria 4.0 organitzat per la Comissió Indústria 4.0 de la que formem part juntament amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, amb la col·laboració de l’Associació IQS, amb el suport d’una desena d’organitzacions públiques i privades, ha estat una excel·lent primera aproximació a la realitat de la indústria després de la pandèmia.
En representació dels Enginyers Agrònoms de Catalunya hi va participar el company Fran Garcia, qui va fer una ponència en la sèrie de ponències “La crisi de la COVID-19 ha accelerat la I40? La I40 ha frenat la crisi de la COVID-19?”.
10 visions de la indústria que ve després de la COVID-19
Per donar resposta a aquesta difícil pregunta, i entendre si la crisi de la COVID-19 ha frenat el desenvolupament industrial, o ha estat just a contra, la cita va oferir nou píldores liderades per professionals experts en àmbits claus per al desenvolupament de la indústria local: robòtica, fabricació additiva, digital twin, la cadena de subministrament, intel·ligència artificial, intralogística, talent, sector químic i sector agrari.
Agricultura connectada: simular o no simular? Aquesta és la qüestió
En el cas de l’agricultura Fran García, responsable del Grup de Treball d’Agricultura 4.0 de la Comissió Indústria 4.0, els qüestionaments anaven en línia de la veritable necessitat de simular o no els processos: “cal integrar la visió digital de la indústria alimentària en el camp. Hi ha interessants esforços de digitalització d’explotacions agràries i agropecuàries, però, no estan alineades amb els esforços que es fa en la indústria alimentària, cal unificar aquesta cadena de digitalització per treure màxim partit d’ella“.
El company va explicar les peculiaritats dels diferents àmbits de certs processos productius del sector agroalimentari, veient que de’s del mateix sector es tendeix a diferenciar entre la visió de camp i la visió de indústria agroalimentari. Per això, va explicar que s’havia el·laborat un document per tal de debatre ambdós punts de vista i integrar la cadena agroalimentaria com un tot.
Van identificar els factors que influeixen en cada una de les visions i que són:
Visió de la indústria agroalimentària:
- Obligatorietat de projectes BIM
- Búnkers d’informació entre programes de gestió
- Programes dins la indústria desconnectats
- Dificil interactuar amb les dades dels diferents sistemes
Visió de camp:
- Dificultat per modelitzar
- Diferent grau d’adopció d’eines digitals
- Orientar la gestió de maneig a dades
El document acaba amb aquestes dues preguntes, i el company Fran Garcia va emplaçar als assistents a una propera jornada per a debatre sobre aquestes qüestions:
- Podem dissenyar quelcom assimilable a un bessó digital pels nostres processos agronòmics en ambients tan difícilment modelables com són els agrícoles?
- Té algun sentit pensar en un bessó digital per a la integració de tots els processos d’una indústria agroalimentària?
A continuació, et deixem el vídeo de la presentació:
En la seva intervenció La indústria: vector de la recuperació econòmica a Catalunya, Josep Canós, degà de Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va lliurar detalls d’un document elaborat per l’entitat col·legial en la qual s’identifiquen 40 propostes i recomanacions per donar forma a la recuperació de l’economia i construir un futur millor per a la societat després de l’impacte de la COVID-19.
En aquesta línia, el Premi Indústria 4.0 d’aquesta edició del Fòrum no es va lliurar a una única empresa per categoria com s’havia fet fins ara. El 2020, el premi es va transformar “en un reconeixement a la iniciativa de tots els projectes industrials que s’han generat per a contribuir en la gestió contra la COVID-19” . Així, el premi es va dedicar a totes aquelles iniciatives impulsades des d’empreses privades i institucions educatives i d’investigació que van treballar des de l’enginyeria per respondre a la falta de respiradors -Seat, Doga, HP, l’Hospital Clínic, Bosch o Noel …-.
Va recollir virtualment el guardó Ramon Maspons, director d’Innovació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQUAS). Com a manera de superar aquesta experiència, i d’acord amb el debat obert sobre validació vs. dinàmiques makers / urgència, Maspons va cridar a “reconnectar l’economia productiva i l’economia financera amb la capacitat tecnològica i científica”.
La cadena de subministrament global i simulada
El tecnòleg Alfons Cornella, fundador d’Infonomia i impulsor de l’Institut of Next, va aportar llum sobre una de les qüestions més evidents, i qüestionades, després de la crisi del coronavirus: l’excessiva dependència de proveïdors asiàtics va deixar en una situació complicada a empreses de tot el món.
En aquest sentit, Cornella recomana a les grans companyies, que en paral·lel a simular la seva cadena, posin el focus en les cadenes de subministrament regionals per anar localitzant la seva supply chain de manera cada vegada més decidida. Les empreses petites i mitjanes, en canvi, han de confiar en la tecnologia: “la impressió 3D, per exemple, és una demostració que és possible produir en cas que la cadena es trenqui“. La clau està, per Cornella, en canviar models mentals per canviar models de negoci: “La crisi de la COVID-19 ens ha ensenyat que no ha funcionat. Seria poc 4.0 per la nostra part seguir actuant de la mateixa manera tot i les evidències“.
