Consideraciones correctivas en relación a las necesidades hídricas del tramo inferior del Río Ebro
Es duu a terme una disminució, en la previsió efectuada per l’autor als seus estudis anteriors (2005-2009), dels vessaments de la conca de l’Ebre en base a les modificacions induïdes pel canvi climàtic i una suposada disminució de les precipitacions aquoses. Com a conseqüència de l’aplicació de la metodologia pertinent, s’elabora una taula de gestió actualitzada dels cabals mínims mediambientals precisos per al riu Ebre en el seu tram final, que presenta uns volums anuals fins a assolir els 7000 hm3 (222 m3/s en cabal fictici continu), de manera que es pot estimar, en definitiva, un marge de variabilitat de + 10% comprès entre 6300 i 7700 hm3/any d’aportació per a aquests cabals.
Podeu accedir al document complet aquí.
Conducciones forzadas: una contribución teórica a la deducción de la función aproximada de Christiansen
El càlcul de les pèrdues de càrrega en una canonada amb distribució discreta de l’aigua, règim permanent i uniforme, cabal constant per derivació i sortides equidistants (conducció a pressió amb servei en ruta), fou estudiat i resolt per Christiansen l’any 1942, per al cas que la primera derivació es situés a una distància de l’extrem aigües amunt de la canonada igual a l’interval existent entre les mateixes derivacions. Posteriorment, al 1957, Jensen i Fratini introduïren la corresponent modificació en el valor del coeficient de Christiansen per al cas que la primera sortida es trobi a una distància de l’inici de la canonada (línia portagoters o portaaspersors) igual a la meitat d’aquell interval. Les esmentades circumstàncies es presenten, sistemàticament, en el disseny de les xarxes de reg per aspersió i en els localitzats d’alta freqüència (microaspersió, exsudació i degoteig). L’assaig original, de tipus acadèmic i enginyeril, que es desenvolupa a continuació, tracta de la justificació matemàtica de la funció aproximada de Christiansen, la qual cosa constitueix un tema de notable interès teòric i d’escassa o nul·la difusió en la bibliografia especialitzada existent al respecte.
Podeu accedir al document complet aquí.
Reducción de variables en la búsqueda de extremos condicionados de funciones multivariantes
El mètode tradicional dels multiplicadors o operadors de Lagrange per a la resolució dels problemes d’extrems condicionats de diverses variables, o el dels determinants jacobians, són només necessaris en presència de punts de cadira (o d’“enselladura”) o bé quan la forma implícita de la restricció impedeix buidar l’o les variables que interessi substituir en la funció objectiu a optimitzar. Pot succeir, també, que els expressats mètodes no ofereixin solucions definitives i calgui recórrer, justament, a la tècnica referida de reducció o eliminació de variables per a solucionar eficaçment el problema plantejat, com tindrem ocasió de comprovar. Per a una major claredat del procés, es desenvolupen diversos exercicis representatius i un cas pràctic dels avantatges que ofereix la tècnica en qüestió.
Podeu accedir al document complet aquí.
