Durant la darrera quinzena del mes de juliol, el company i delegat de Barcelona, Fran Garcia, professor de l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona (EEABB-UPC) i Lydia Serrano, també professora de la mateixa escola, van dur a terme una missió de cooperació al desenvolupament finançada pel Centre de Cooperació al Desenvolupament de la UPC (CCD) a la província de Nampula.
La missió va incloure visites a tres institucions clau en l’àmbit de la formació agrària i la recerca a Moçambic.
La primera visita va ser a l’Institut d’Investigació Agrària de Moçambic (IIAM), a Nampula, centre de referència nacional en recerca agrícola que dona cobertura a les regions de Nampula i Cabo Delgado. Després d’una reunió amb el director de l’estació experimental, es va celebrar una sessió de presentació mútua en què els coordinadors de les diferents àrees d’investigació van exposar les seves principals línies de treball, mentre que l’equip de la UPC va presentar l’escola, el departament i les seves respectives línies de recerca. La visita als camps experimentals i als laboratoris del centre va permetre identificar diverses àrees de col·laboració futura amb un potencial molt prometedor, entre les quals destaquen la recerca conjunta en millora vegetal, les estades d’estudiants i investigadors, la publicació científica conjunta i la formació en tècniques avançades de cartografia de sòls, sistemes d’informació geogràfica i teledetecció aplicada a l’agricultura.
La segona institució visitada va ser l’Institut Superior Politècnic de Mecuburi (ISPOME), on l’equip va desenvolupar tres dies de treball intens. Després de diverses reunions amb el director, Claudio Juizo, i amb el conjunt del claustre de professors, així com d’una visita als laboratoris, als camps experimentals i a la granja experimental del centre —on actualment es duen a terme treballs de millora animal de races autòctones i de millora vegetal de varietats locals per incrementar-ne la resistència als efectes del canvi climàtic—, es van identificar necessitats formatives concretes en diversos àmbits.
Pel que fa als sistemes d’informació geogràfica, es va impartir una formació introductòria de sis hores sobre QGIS, programari lliure àmpliament utilitzat a la UPC, amb l’objectiu d’acompanyar el centre en la transició cap a eines de codi obert. El treball es va completar amb el tècnic informàtic de l’ISPOME, amb qui es va dur a terme la instal·lació i configuració del programari a totes les aules d’informàtica. D’aquesta manera, el centre va quedar preparat per incorporar aquests continguts a les assignatures que inclouen components de cartografia i sistemes d’informació geogràfica.
La tercera visita va ser a l’Institut Agropecuari Familiar Rural (IAFR) de Mecuburi, on l’equip va poder observar en funcionament un sistema de fertirrigació tecnificat en un context tropical. La visita va permetre analitzar directament el funcionament dels injectors Venturi, els tancs de preparació de la solució fertilitzant, la regulació de la dosificació i el quadre de control, així com mantenir discussions tècniques amb el personal docent responsable de la gestió de la instal·lació. Aquest sistema s’utilitza activament tant en la formació pràctica de l’alumnat com en la producció hortícola del centre.
Més enllà dels aspectes estrictament tècnics, la visita va permetre comprendre quins factors organitzatius i quin grau de compromís institucional fan possible el funcionament satisfactori d’una infraestructura agrícola tecnificada en un context de recursos limitats. Aquest aprenentatge resulta especialment valuós de cara al disseny de futures intervencions en altres centres de la mateixa xarxa, ja que posa de manifest que la sostenibilitat d’una tecnologia no depèn únicament de la seva adequació tècnica, sinó també de la capacitat de les institucions per gestionar-la, mantenir-la i integrar-la en la seva activitat docent i productiva.
Aquesta experiència posa de manifest el paper fonamental que els enginyers agrònoms poden desenvolupar en la cooperació internacional al desenvolupament. El coneixement especialitzat de la nostra disciplina, en àmbits tan diversos com la fertirrigació, la gestió de cultius, la cartografia de sòls, la teledetecció agrícola o la millora vegetal, pot tenir un impacte real i immediat en contextos com el moçambiquès, on les necessitats de millora de la productivitat i la sostenibilitat agrícola són molt importants i els recursos disponibles, sovint limitats.
Tanmateix, la cooperació no pot entendre’s com un procés unidireccional de transferència de coneixement. La capacitat d’adaptar les pràctiques agronòmiques a unes condicions climàtiques i edàfiques molt diferents de les europees, el coneixement de varietats locals i races autòctones, així com la resiliència i la capacitat d’adaptació que demostren els professionals del sector agrari en aquests contextos, constitueixen també aprenentatges de gran valor. Incorporar aquesta perspectiva a la nostra pràctica professional i docent és, per tant, una part essencial d’una cooperació realment bidireccional.
Els contactes establerts durant la missió continuen actius i ja s’estan concretant noves vies de col·laboració. Amb l’ISPOME de Mecuburi i l’IIAM de Nampula s’estan planificant formacions en línia per al curs 2026-2027, així com una intervenció presencial de major abast per al 2027, que inclourà formació en geomàtica, teledetecció i gestió agronòmica adreçada a docents i investigadors d’ambdós centres.
Paral·lelament, s’està explorant l’enviament de material bibliogràfic a la biblioteca de l’ISPOME i la incorporació d’altres docents i investigadors de l’EEABB a futures col·laboracions en àmbits com la tecnologia dels aliments, la producció animal i la millora vegetal. L’objectiu és consolidar una relació de cooperació estable, bidireccional i de llarg recorregut entre la UPC i aquestes institucions moçambiqueses de referència, i ampliar progressivament aquesta xarxa de col·laboració amb la participació d’estudiants de l’EEABB, que puguin viure experiències similars en futures missions.
En definitiva, la missió ha permès no només compartir coneixements i eines tècniques, sinó també establir les bases d’una col·laboració institucional amb vocació de continuïtat, basada en l’intercanvi de coneixements, l’aprenentatge mutu i la identificació conjunta de necessitats i oportunitats.
