L’existència dels regadius en climes amb un dèficit d’aigua permet no solament incrementar el rendiment i, fins a cert punt assegurar-lo, sinó fer possible el conreu de certes espècies que necessiten més aigua que la que proporciona la pluviometria local. Els terrenys posats de bell nou en regadiu multipliquen el seu valor respecte als de secà, i a més creen ocupació laboral i fixen la població rural.
A Catalunya hi ha una important xarxa d’infraestructures de regulació, de transport i de distribució de l’aigua de reg que permeten regar unes 340.000 ha en les que s’ha desenvolupat una agricultura pròspera i, alhora, vinculada estretament, a una ramaderia molt important, configurant, conjuntament i amb la indústria agroalimentària que en deriva, un sector agroalimentari potent que té un pes importantíssim en l’economia catalana. Aquesta vitalitat econòmica contribueix a evitar l’abandó dels camps i la desertització en moltes zones de Catalunya.
L’objectiu del regadiu és triple:
1. Produir aliments
L’aigua és la principal matèria primera en la producció dels aliments, esdevenint un factor clau i limitant. L’agricultura produeix aliments per tothom i sense aigua no hi ha aliments.
2. Mantenir la població en zones rurals i poder gestionar el territori
El regadiu permet l’increment de la rendibilitat de l’empresa agrària, fet que permet fixar població en àrees que, d’altra manera, estarien en risc de despoblament i d’envelliment.
En les zones en reg s’observa:
• Augment de productivitat. De mitjana, una hectàrea de regadiu genera una renda 6,7 vegades superior a una de secà.
• Millora de la qualitat dels productes.
• Més diversitat de produccions possibles.
• Més Producció Final Agrària (PFA). A Catalunya, la producció final agrària en els terrenys en regadiu és 2,25 vegades superior a la que generen les produccions en secà, tot i que la superfície de secà és 2,5 vegades superior al regadiu.
• Regularitat en les produccions i en el subministrament als mercats.
• Reducció de pèrdues per causes climàtiques d’irregularitat de precipitacions.
• Renda per càpita més elevada.
• Increment de les necessitats de mà d’obra. De mitjana, una hectàrea de regadiu genera 0,141 UTA mentre que una de secà només requereix 0,037 UTA; això sense oblidar que el regadiu contribueix a la generació de treball indirecte a indústries agroalimentàries relacionades. Es calcula que a conseqüència d’aquest increment de les produccions, hi ha fins a quinze vegades més ocupació laboral a partir del treball directe de la terra i de l’ocupació generada indirectament en altres sectors.
• A les zones de secà s’observa una baixada constant i imparable de la demografia i un envelliment continuat de la població, cosa que no succeeix en el reg. És, per tant, un factor d’equilibri territorial que evita l’abandonament de les terres i la consegüent degradació de l’espai, el paisatge i el medi ambient.
3. Millorar la gestió de l’aigua
En el sector agrari hi ha una preocupació permanent per reduir el consum d’aigua, i no solament en termes de productivitat, sinó de sostenibilitat. Per tant s’han de prendre mesures o fer actuacions que puguin aportar una millora de l’eficiència per aquest recurs:
• Augment de l’eficiència en el transport
• Reducció de la factura energètica. L’automatització del bombament i la impulsió, permet centralitzar el control i fer una gestió més acurada i eficaç.
• Estalvi d’aigua i millors produccions. L’automatització i control de la distribució de l’aigua a les parcel·les dels regants permeten ajustar-ne el consum
El repte
El repte és assolir una millora integral en els regadius, tant des del punt de vista d’estalvi energètic, com d’eficiència en l’ús de l’aigua, la qual cosa haurà de permetre ser més racionals i sostenibles en la producció de matèries primeres alimentàries, i visualitzar que el reg és una pràctica alineada amb la preservació del medi ambient i molt determinant en la lluita contra el canvi climàtic.
Font: DARP
