Consulta aquí el programa i vídeo de la jornada
Dilluns 17 de juny de 2024, a les 10.00h va tenir lloc la Jornada IIE: “Els Sistemes Agroalimentaris Europeu i Espanyol entre la Guerra d’Ucraïna i els Acords de Lliure Comerç” a Madrid, organitzada per l’Instituto de la Ingeniería de España, l’Asociación Nacional de Ingenieros Agrónomos y la Fundación Foro Agrario.
Les conclusions que es van poder recollir a la jornada van ser les següents:
- Avancem cap a un nou ordre mundial, amb nous protagonistes, que portarà canvis en el comerç mundial dels productes alimentaris. En tot cas, els mercats espanyols no han registrat especials turbulències, durant aquest any, a conseqüència de la guerra d’Ucraïna.
- Els diferents focus d’inseguretat que es registren actualment en el món, ens poden portar a pensar que no és descartable que ens trobem davant una nova i futura crisi alimentària. En aquest sentit, ens trobem en xifres rècord d’inseguretat alimentària en el món, amb les consegüents conseqüències sobre la salut de la població, derivades d’una alimentació insuficient.
- Mantenir el normal funcionament dels mercats és fonamental per a garantir la seguretat alimentària, això suposa que, a més de mantenir una important producció local, no es pot oblidar que el comerç internacional resulta fonamental per a la garantia alimentària, per la qual cosa les cadenes de subministrament adquireixen una importància estratègica i la seva protecció ha d’incorporar-se a les polítiques nacionals.
- La millora de la capacitat de resistència del sector agrari, davant situacions d’inseguretat en els mercats, ens ha de fer replantejar les polítiques agràries nacionals a fi d’impulsar mesures destinades a reforçar la sostenibilitat de les explotacions agràries, a incorporar un major valor afegit a les produccions agràries, a millorar la productivitat i a impulsar el desenvolupament de les tècniques agronòmiques utilitzades.
- La formalització de l’Acord UE Mercosur seria de gran importància per a eliminar les incerteses reguladores i aranzelàries en el comerç entre totes dues àrees geogràfiques. De la seva aplicació cal esperar un major equilibri en les relacions comercials entre Europa i Amèrica del Sud.
- Globalment es considera l’Acord com molt positiu per a l’agricultura europea. Els estudis sobre l’impacte per a Espanya també mostren uns positius resultats, encara que existeixen dubtes sobre l’impacte en el sector carni. En tot cas, si hi hagués un bon sistema de clausulas mirall no caldria tenir por a cap acord de lliure comerç.
- El sector agroalimentari ha demostrat una gran capacitat per a fer front a la incertesa i els problemes sobrevinguts, això ens dona fortalesa per a abordar el futur amb èxit.
- Es constata la necessitat d’impulsar mesures des de les polítiques agràries nacionals conduents al reconeixement del sector agrari com a sector estratègic, destinades a afavorir l’existència d’empreses dimensionades, orientades a facilitar la incorporació de la dona al sistema alimentari, facilitadores del desenvolupament tecnològic i la innovació en el sector. D’altra banda, el desenvolupament ordenat del sector requereix la despolitización de les mesures que afectin la producció agrària, en aquest sentit, existeixen serioses objeccions sobre el que es disposa en el Reglament (UE) 2023/1115 del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de maig de 2023, relatiu a la comercialització en el mercat de la Unió i a l’exportació des de la Unió de determinades matèries primeres i productes associats a la desforestació i la degradació forestal, i la seva aplicació en la pràctica pels sectors i productors afectats.
Font: ANIA
