El document fa una radiografia actual i proposa mesures per professionalitzar el sector hortícola i dotar-lo d’una millor perspectiva econòmica i de futur. Es tracta d’un conjunt d’accions permetran consolidar la comercialització dels productes de proximitat i avançar cap a un sistema d’alimentació més sostenible.
El repte del Pla director de l’horta de Catalunya, elaborat per la Fundació Miquel Agustí i la Universitat Politècnica de la Catalunya (UPC), amb el suport del Departament d’Agricultura, és definir i prioritzar una sèrie de mesures que s’acostin a l’objectiu general de promoure l’horticultura a Catalunya com un sector estratègic, vertebrador del territori, l’economia, l’alimentació i la cultura. Aquest document ha recollit nombroses reflexions, les quals s’han intentat basar en les percepcions pròpies del sector, envoltades de l’estat de l’art de la ciència agronòmica que hi ha rere la producció hortícola. Com a resultat d’aquestes reflexions, el Pla director de l’horta recull una sèrie de mesures que els agents involucrats en l’horticultura demanen que es tradueixin en accions, primerament la pagesia, i amb ella l’Administració i el sector de la recerca i la formació.
El Pla s’estructura en quatre eixos que contenen diferents accions relaciones amb el sistema productiu, la comercialització i promoció, l’ecosistema i el medi ambient i la formació i la recerca tecnològica. També, amb un caire més transversal, destaca un congrés sobre l’Horticultura Catalana que tindrà lloc l’any 2023 i mesures sobre la transparència i la perspectiva de gènere estan sempre presents en totes les accions.
Les mesures del sistema productiu passen per modernitzar les explotacions hortícoles i fomentar l’horticultura sostenible, el rendiment dels productes, la qualitat mateixa del sòl i noves zones hortícoles. També l’apoderament del sector mateix i la creació d’un espai virtual de l’Horta.
Quant a mesures sobre mercats, comercialització i promoció de l’horticultura catalana, una de les accions previstes en el Pla és crear l’Observatori de Preus de Productes d’Horta. També inclou mesures per facilitar la comercialització de productes de mercat identificant casos d’èxit d’altres països o la creació d’un mapa de mercats locals del pagès i donar continuïtat a les polítiques de foment de les cadenes curtes de comercialització. També hi tenen cabuda accions com el foment del cooperativisme, potenciar que les administracions adquireixen productes de proximitat i campanyes de comunicació sobre els valors associats a l’horticultura de proximitat.
Pel que fa a les mesures relatives a l’ecosistema i el medi ambient, podem trobar accions com l’impacte del canvi climàtic, la protecció dels espais agraris d’alt valor hortícola o el foment d’un banc de llavors públic que garanteixi la conservació de les varietats tradicionals de l’horta.
Finalment, l’últim paquet de mesures fa referència a la formació, la recerca i la transferència tecnològica. En aquest sentit, destaca l’ampliació de la cobertura territorial de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) o crear una borsa d’explotacions hortícoles amb capacitat tècnica per rebre alumnat en pràctiques, bo i garantint-ne la representació femenina. També es preveu crear una xarxa de centres d’experimentació hortícola aprofitant els equipaments i grups de treball ja existents.
Documentació relacionada
Font: DARP
