Nota-Resum de la Llei 2/2021, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (llei d’acompanyament)

3 de febrer de 2022

El dia 31 de desembre de 2021 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic (l’anomenada llei d’acompanyament).

De les mesures incloses, destaquem les següents:

Article 83

1. Mesures en matèria d’urbanisme:

La Llei 2/2021 en el seu article 83 estableix nombroses modificacions en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). Entre d’altres aspectes destaquem els seguents:

En primer lloc, s’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’art. 9 bis TRLUC a més d’afegir un paràgraf a l’apartat 3 del mateix article que permet que en les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà a les quals es refereix la D.A. 5ª TRLUC, el planejament urbanístic derivat pugui autoritzar cossos edificats adossats a les edificacions existents, sense que això computi a efectes de considerar un eventual increment de sostre ni d’ocupació de la parcel·la però amb la condició de que l’objectiu d’aquests sigui <<reduir la demanda energètica anual destinada a la calefacció o la refrigeració de l’edifici o millores de l’habitabilitat>>. Aquesta modificació permetrà facilitar la instal·lació d’elements fotovoltaics o anàlegs en el context d’actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà.
Es modifica l’art. 17 del TRLUC afegint dos nous apartats per assignar i reforçar les funcions interpretatives en matèria urbanística de la Comissió de Territori de Catalunya.
Es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’art. 23 del TRLUC per reconèixer el caràcter d’Administració actuant a l’INCASÒL no només quan ho determini el planejament urbanístic sinó també si ho determina la declaració de sector d’urbanització prioritària i si s’acorda entre l’INCASÒL i l’ajuntament afectat.
S’afegeix un nou apartat a l’art. 34 (l’article que regula amb caràcter general els sistemes urbanístics) pel tal d’establir els supòsits -quatre nous supòsits taxats- en què es podrien implantar infraestructures relatives als sistemes urbanístics sense que el planejament no estableixi una reserva prèvia. Malgrat això, la norma general és que les infraestructures relatives als sistemes urbanístics s’implantin als terrenys que el planejament urbanístic reservi a aquesta destinació.
Cal destacar de manera molt significativa les modificacions que la Llei 2/2021 fa en el règim del sol no urbanitzable (SNU). Entre les modificacions més importants destaquem les següents:

En primer lloc, es flexibilitza el règim de les construccions en sòl no urbanitzable (masies, cases rurals i construccions rurals en general) incloent-hi dos nous usos (d’habitatge quan es tracti de masies o cases rurals i d’habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic en masies o cases rurals). Amb aquesta modificació es busca incentivar poder tenir usos compartits (d’habitatge més una activitat econòmica) en una mateixa construcció en sòl no urbanitzable. També s’elimina el requisit relatiu al catàleg quan es busca destinar la construcció per establiment hoteler i els límits que s’establien a la reconstrucció i rehabilitació per destinar-les a l’ús habitatge familiar pel que fa a les construccions previstes a l’art. 47.3 b) i c). Per últim, el nou apartat 3 ter de l’article 47 permet reutilitzar les construccions per destinar-les a altres usos sempre que es fomenti la preservació i conservació.

Per un altre banda, s’afegeix un nou apartat (el 6 bis) a l’art. 47 TRLUC que estableix una presumpció (prevista només per municipis rurals sense nucli de població o amb població inferior als 2.000 habitants) de que les noves construccions o la reutilització de les existents per destinar-les a l’ús d’habitatge familiar estan directament i justificadament associades a una explotació agrària quan el promotor de les obres sigui un descendent de la persona titular d’una explotació rústica familiar situada al municipi i treballi en l’explotació o n’obtingui rendiments). Malgrat això, aquesta presumpció/associació es limita per a la implantació d’un únic habitatge.

També es modifica l’art. 49 TRLUC per preveure que el procediment per l’aprovació de determinats projectes de noves activitats no només es pugui donar en el context de projectes de noves construccions sinó també de <<reutilització de les existents>>.

L’art. 49.2 (projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica que per la seva importància s’han de sotmetre a informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui) es modifica en el sentit de substituir la referència abstracta a <<que superin els llindars que estableixin el planejament territorial i urbanístic>> per concretar que aquests projectes es sotmetran a informe de la comissió si <<superen una ocupació en planta de 5.000 m2 o l’alçada de 12 m>>.

Per últim, pel que fa al règim del sòl no urbanitzable, s’afegeix un nou article, el 50 bis, que regula les obres i divisió horitzontal admeses en la reconstrucció i la rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable. Bàsicament, aquest article permet les obres d’intervenció sobre les construccions en sòl no urbanitzable que siguin necessàries per destinar-les a l’ús admès. Aquestes obres tindran dos límits: a) han de respectar el volum edificat preexistent; b) han de respectar la composició volumètrica original prèviament determinats. Malgrat aquests límits es pot permetre obres de substitució parcial o augment de volum edificat sota tres condicions (necessàries per destinar a ús admès, que contribueixi a millorar condicions de preservació i guardar degudes proporcions amb el volum original). A part, el nou article 50 bis permet la divisió horitzontal de les construccions en sòl no urbanitzable sempre que no s’alterin les característiques originals però prohibint aquesta en les parts de les edificacions destinades a l’ús hoteler.

Es modifica l’apartat 6 de l’article 53, establint un nou règim pel que fa a la possibilitat d’ocupació temporal d’aquells terrenys de titularitat pública destinats a sistemes urbanístics. Es podran ocupar temporalment per a altres usos públics o privats però només mitjançant instal·lacions desmuntables o mòbils i sempre que es vulgui desenvolupar activitats d’interès social o fer factible l’execució d’obres. També es fixa un límit temporal pel que fa a la l’ocupació temporal per sistemes de serveis.
Un altre modificació important que fa la Llei 2/2021 és afegir un apartat, el 5, a l’art. 72 del TRLUC amb l’objectiu de regular l’execució de les obres per fases en els projectes d’urbanització.
Una de les novetats més importants que aporta la llei d’acompanyament al TRLUC és l’addició d’un nou apartat, el 4, a l’art. 83 que el que fa és reconèixer per primer cop la iniciativa que poden tenir els privats (persones físiques o jurídiques) en la formulació dels plans directors urbanístics a què fa referència l’art. 56.1 lletra g).

Aquestes propostes per a la formulació d’un PDU hauran d’anar acompanyades d’una sèrie de documentació i serà una iniciativa limitada doncs serà la Comissió de Territori de Catalunya (previ informe preceptiu dels ajuntaments o l’AMB) qui decidirà assumir o no la iniciativa en la formulació del pla; si l’assumeix, ha de determinar a qui correspon l’elaboració.

Es modifiquen els apartats 4 i 5 i afegeixen dos nous apartats, el 4 bis i el 4 ter, a l’article 108 TRLUC establint un règim més permissiu tant pel que fa a les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme com pel que fa als usos preexistents a un nou planejament que estableix un règim d’usos no conforme a aquest.
Es modifica l’art. 125 TRLUC establint un nou règim d’usos i obres provisionals a partir de l’inici de l’expedient de reparcel·lació. També la possibilitat de realitzar obres d’intervenció però amb caràcter limitat.
Per últim, es modifica l’apartat 2 de l’article 188 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (bàsicament, es modifica el règim de silenci positiu, s’estableix un règim de silenci positiu llevat d’una sèrie d’actuacions on no hi ha aquest presumpció).

Article 79

2. Mesures en l’àmbit de les energies renovables:

L’art. 79 de la Llei 2/2021, de 29 de desembre, també modifica el recentment aprovat Decret llei 24/2021, del 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. Les modificacions més importants són les següents:

Es modifica l’art. 2.4 del Decret Llei 24/2021 fent dos canvis significatius: 1. Pel que fa a la lletra a) de l’art. 2.4 es canvia el terme <<evitar>> per <<minimitzar>> de forma tal que la nova redacció diu que en l’elecció de l’emplaçament dels parcs eòlics (…) s’haurà de <<minimitzar l’afectació als connectors ecològics, l’afectació sobre les especies amenaçades (…)>>. 2. També es modifica la lletra d) per establir que la distancia mínima entre els aerogeneradors i el límit dels nuclis de població ja no serà de 1 km sinó que seran 500 metres.
Es modifica l’article 2.7 del Decret llei 24/2021, que resta redactat de la manera següent:

«2.7. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 9 del Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, amb el text següent:

»9.3. Als efectes d’aquest Decret llei, tenen la consideració de sòls de valor agrològic alt i d’interès agrari elevat els sòls de les classes I, II, III i IV establertes en el sistema d’avaluació de sòls de classes de capacitats agrològiques que consta a la informació cartogràfica oficial de Catalunya. En aquestes classes de sòl, la implantació de plantes solars fotovoltaiques ha de tenir en compte els criteris següents:

»a) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV, es limita l’ocupació de la totalitat dels projectes aprovats a un màxim del 10% de la superfície agrícola de secà del terme comarcal, i a un màxim del 5% de la superfície agrícola de regadiu del terme comarcal.

»b) En sòls de Classe de Capacitat Agrològica I i II, no s’admet, llevat dels supòsits següents:

»1r. Quan es tracti de plantes destinades a l’autoconsum que siguin adjacents al punt de subministrament.

»2n. Quan es tracti de plantes incloses en projectes d’investigació i recerca participats per centres de recerca o universitats amb finalitats experimentals, sempre que la seva ocupació no sigui superior a 10 ha.

»3r. Quan es tracti d’instal·lacions solars ubicades sobre conreus que compleixin els requisits següents:

»En el cas de conreus llenyosos, que les plantes fotovoltaiques disposin d’una estructura que situï les plaques per sobre de les plantes, de manera que no impedeixin les pràctiques normals del conreu ni la seva mecanització i sempre que tinguin en compte la influència de l’ombra que projecten les plaques.

»En el cas de conreus herbacis i hortícoles, quan la distància entre les plaques sigui la necessària per a la mecanització o gestió del conreu, i sempre que tinguin en compte la influència de l’ombra que hi projecten les plaques.»

Es modifica també l’art. 2.8 del Decret Llei 24/2021 (aquest article afegia un nou article, el 9 bis, en el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre i regulava les <<mesures de millora de l’acceptació social dels projectes d’energia renovable>>). Bàsicament, l’única modificació que fa la llei d’acompanyament al Decret Llei 24/2021 és que ja no hauran de sotmetre’s a aquesta adopció de mesures de millora de l’acceptació social els projectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 MW sinó que ara es sotmetran a l’adopció d’aquestes mesures els parcs eòlics de potència superior a 10 KW i plantes solars fotovoltaiques de potència superior a 5 KW.
La Llei 2/2021 també modifica l’art. 2.10 del Decret Llei 24/2021 que alhora modificava l’art. 14 del Decret Llei 16/2019, del 26 de novembre (<<sol·licitud d’autorització administrativa per a la implantació d’un parc eòlic o d’una planta solar>>). En primer lloc, es fa una modificació perquè l’òrgan competent en matèria d’energia no només doni trasllat de la sol·licitud d’autorització prèvia a l’ajuntament o ajuntaments on es projecta l’activitat sinó també i, com a novetat, als consells comarcals.
També es modifica l’art. 6 del Decret Llei 24/2021 pel que fa a la composició de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables on, a més dels anteriors actors, s’afegeixen els <<agents socials i econòmics>> i s’obre la porta a que la Taula compti amb actors diferents dels esmentats en l’article 6 (s’afegeix un <<entre altres>>).
Per últim, es modifica la D.T. 2ª relativa als procediments en tràmit dient que aquests hauran de tenir en compte també el que disposa la D.T. 1ª del propi Decret Llei 24/2021.

Article 92

3. Mesures de facilitació de l’activitat econòmica:

L’article 92 de la llei d’acompanyament (Llei 2/2021) modifica alguns articles de la Llei 18/2020, de 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica:

En primer lloc, es modifica l’apartat 3 de l’article 29 de la Llei 18/2020, que queda redactat de la següent manera:
“«3. Les administracions públiques de Catalunya, en l’exercici de les competències respectives d’intervenció de l’activitat econòmica, només poden exigir l’obtenció d’una llicència o autorització, o d’un altre mitjà d’intervenció amb control previ, si hi ha raons imperioses d’interès general que ho justifiquin, en els termes de l’article 17 de la Llei de l’Estat 20/2013, del 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat.»”
També es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 42 que queden redactats de la manera següent:
“«3. L’òrgan competent, si els defectes detectats no són de caràcter essencial, pot incoar el procediment sancionador que correspongui una vegada transcorregut el termini concedit sense que s’hagin esmenat.

»4. L’òrgan competent, si una vegada transcorregut el termini d’esmena la comunicació presenta algun dels defectes de caràcter essencial que descriu l’apartat 5, ha de dictar una resolució que deixi sense efecte la comunicació, ordeni el cessament de l’activitat i, si escau, restitueixi la situació jurídica al moment previ a l’inici de l’activitat corresponent, sens perjudici de la incoació del procediment sancionador pertinent.»”

Article 77

4. Mesures en l’àmbit de la prevenció i control ambiental de les activitats

L’article 97 de la llei d’acompanyament (Llei 2/2021) modifica l’apartat 3 de l’annex VI de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que resta redactat de la manera següent:

«3. Se sotmeten a un informe de l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric les activitats compreses en l’annex II que estiguin classificades en el grup A o B del Catàleg d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera (CAPCA) establert per la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, i les activitats compreses en l’annex II que estiguin classificades en el grup C del CAPCA que, a causa de llur consum de dissolvents, estiguin afectades pel Reial decret 117/2003, del 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents en determinades activitats.»

Article 99

5. Mesures en l’àmbit de la vitivinicultura

L’article 99 de la Llei 2/2021 modifica l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura, que resta redactat de la manera següent:

«1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per denominació d’origen protegida o indicació geogràfica protegida el nivell de protecció dels productes originaris d’un àmbit territorial que no excedeixi el territori de Catalunya. La qualitat i les característiques dels productes vitivinícoles emparats s’aconsegueixen pel vincle existent entre la zona geogràfica delimitada i reconeguda administrativament, les varietats de raïm de vinificació i els factors humans i naturals que s’apliquen a llur producció, elaboració i envelliment, d’acord amb el contingut del plec de condicions. Els productes vitivinícoles emparats per una denominació d’origen protegida o indicació geogràfica protegida són els que recullen els punts 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 15 i 16 de la part II de l’annex VII del Reglament (UE) 1308/2013, del Parlament Europeu i del Consell.»

Article 104

6. Mesures relatives a la gestió del residus de la construcció.

L’article 104 de la Llei 2/2021 Modifica l’article 11 del Decret 89/2010, del 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció, que resta redactat de la manera següent:

«Article 11. Obligacions de la persona productora de residus de la construcció i demolició

»Són obligacions de la persona productora de residus de la construcció i demolició:

»a) Complir les determinacions establertes per l’article 23 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, i també les disposicions específiques o complementàries que regulen els residus de la construcció i demolició.

»b) Incloure en el projecte d’execució de l’obra, si s’escau, un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, d’acord amb el que estableix l’article 4 del Reial decret 105/2008 en la forma i amb el contingut establert en el model normalitzat que aprovi l’Agència de Residus de Catalunya, i que està disponible a la seva seu electrònica.

»c) Presentar davant de l’ajuntament, juntament amb la sol·licitud de la llicència d’obres, un document d’acceptació signat per un gestor de residus autoritzat per tal de garantir la destinació correcta dels residus separats per tipus. En aquest document hi ha de constar el codi de gestor, el domicili de l’obra i l’import rebut en concepte de dipòsit per a la gestió posterior.

»L’import del dipòsit es fixa, per a tots els residus de la construcció i la demolició, en 11 euros per tona de residus previstos en l’estudi de gestió, amb un mínim de 150 euros.

»El dipòsit té per objecte garantir que la gestió dels residus de la construcció i la demolició que siguin generats en una obra concreta per la persona productora s’efectua d’acord amb la normativa vigent.

Disposició addicional dotzena

7. Impost sobre els aliments ultraprocessats

El Govern ha d’aprovar durant el 2022 la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de l’impost sobre els aliments ultraprocessats, una vegada s’hagin analitzat les experiències internacionals i l’èxit d’aquest impost tant des del punt de vista fiscal com d’efectivitat sobre la salut. Aquest impost ha d’ésser finalista i els ingressos que se n’obtinguin han de nodrir un fons destinat a finançar explotacions sostenibles del sector primari.