El BOE núm. 89 de 12 d’abril de 2025, publica el Reial decret 214/2025, de 18 de març, pel qual es crea el registre de petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni i pel qual s’estableix l’obligació del càlcul de la petjada de carboni i de l’elaboració i la publicació de plans de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Després de diversos anys de funcionament del registre de petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni, s’ha considerat oportú ampliar-ne l’abast per donar cabuda a noves tipologies de projectes d’absorció i a les empremtes de carboni d’esdeveniment, introduir aclariments addicionals que permetin millorar-ne el funcionament, establir requisits addicionals de participació que completin amb els registres equivalents autonòmics.
A més, mitjançant aquest Reial decret, tal com recollia la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, s’estableix l’obligació del càlcul de la petjada de carboni, de l’establiment d’un pla de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la seva publicació per a un conjunt d’empreses, així com de totes les institucions de l’Administració general de l’Estat. Mesurar la petjada de carboni ens permet reduir les emissions, millorar els processos productius, ser més eficients i competitius, impulsar la innovació i ser menys dependents dels combustibles fòssils.
La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, estableix a la seva disposició final dotzena que el Govern, amb l’acord previ de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, establirà la tipologia d’empreses amb activitat en el territori nacional que hauran de calcular i publicar la seva petjada de carboni, així com els termes inicials. Qualsevol altres elements necessaris per a la configuració de l’obligació. Estableix, així mateix, que les esmentades obligacions s’especificaran reglamentàriament a través de la modificació del Reial decret 163/2014, de 14 de març, pel qual es crea el registre de petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de diòxid de carboni.
El registre recull els esforços de les organitzacions espanyoles en el càlcul i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera la seva activitat. Alhora, els facilita la possibilitat de compensar tota o part de la seva petjada de carboni, mitjançant una sèrie de projectes forestals ubicats en territori nacional.
Aquests projectes integren nombrosos beneficis ambientals i socials, entre els quals hi ha l’absorció de diòxid de carboni de l’atmosfera. El RD considera el mateix grup d’empreses amb obligació de calcular la petjada o establir un pla de reducció per la Llei 11/2018, del 28 de desembre, que estableix obligacions específiques per a certes empreses a Espanya en relació amb la divulgació d’informació no financera i diversitat; empreses que formulin comptes consolidats i les societats de capital el nombre mitjà de treballadors empleats de les quals durant l’exercici sigui superior a 500 i tinguin la consideració d’entitats d’interès públic o bé, compleixin la condició per ser considerada gran empresa.
Els esborranys del decret reflectien que les grans empreses de la distribució alimentària, amb més de 500 treballadors i les grans operadores de la indústria, haurien de posar en marxa una anàlisi de la seva petjada de carboni amb abast 3, i un pla de reducció de la mateixa. Però finalment, El RD només en contempla l’abast 1 i 2, quedant el 3 com a voluntari.
Això resulta una relaxació de la norma, ja que el càlcul de la petjada de carboni d’abast 1 significa calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle directes generades en una empresa; per exemple, en una explotació agrícola podrien ser les associades els combustibles, en una ramadera a les fermentacions entèriques als animals i en una indústria els combustibles fòssils o els gasos alliberats en els processos industrials.
Calcular l’abast 2 implica considerar les emissions indirectes associades a la generació d’electricitat i d’energia adquirides i consumides per l’organització.
L’abast 3 suposa tenir en compte els abastos 1 i 2 de tots els proveïdors que formen part de la cadena d’aprovisionament.
En quedar fora de l’obligatorietat de la norma, el registre de la petjada de carboni generada amb abast 3 per a les grans empreses de la cadena alimentària implica que no ho han de calcular, però, sobretot, que en el pla de reducció no l’han de tenir en consideració ni quantificar.
Les diferents baules de la cadena alimentària, proveïdors de les grans empreses del final de la cadena alimentària, temien per l’obligatorietat d’haver de complir una estratègia de reducció de petjada, que hauria de ser certificada periòdicament. Del que n’han quedat exempt en deixar l’abast 3 com a voluntari de les empreses de distribució i grans operadors de la indústria.
La norma deixa al criteri de les empreses la possibilitat de calcular la seva petjada de carboni amb abast 3, igual que la seva inclusió dins el pla de reducció. Per això, cal preveure que, com ja passa actualment, ens trobem amb companyies que engeguin estratègies de reducció d’emissions en tota la seva cadena de subministraments per reduir la petjada dels seus productes. Però ho faran com a estratègia pròpia per diferenciar-se davant dels seus clients o davant dels consumidors, no com a obligació legal.
El decret amplia la regulació prèvia i promou la inscripció en un registre especial, de caràcter nacional, dels projectes d’absorció de CO2 relacionats amb activitats associades a l’ús de la terra per agricultors o ramaders, a més d’altres com el canvi d’ús de la terra o el carboni blau.
En els darrers anys, hi ha un corrent important per promoure el segrest del carboni mitjançant el pasturatge racional de la ramaderia extensiva o la incorporació de pràctiques que desenvolupin l’agricultura de carboni, així com la transformació de superfícies agràries en superfícies forestals. Tots els projectes que prevegin aquestes accions podran ser inclosos en aquest registre.
Un cop registrat, un projecte d’absorció es pot utilitzar per compensar emissions d’altres actors de l’economia, donant pas al mercat dels crèdits de carboni. Aquest decret augmenta les garanties per al mercat dels crèdits de carboni, però caldrà esperar la regulació europea per clarificar la metodologia i la quantificació del segrest de carboni al sector agrari.
RD 214/2025 sobre registre de petjada de carboni, compensació i projectes d’absorció de CO2
