NOTA DE PREMSA

Dia de la dona treballadora, va per llarg

Estem en un món més digital que mai, hiperconnectat, un món que ha normalitzat l’ús del mòbil per veure pel·lícules o llegir llibres de plataformes digitals, on les converses inclouen paraules com metavers o nanorobots, on la impressió d’edificis 3D i la carn obtinguda en laboratoris són fets de present, com ho és també haver inclòs, en el nostre dia a dia, les conferències online que ens permeten parlar en temps real amb persones de qualsevol lloc del planeta.

En l’àmbit normatiu mai s’havien desenvolupat tantes lleis i normes en plans d’igualtat i quotes, mai s’havia treballat tant per la inclusió, la integració o la igualtat. I jo em pregunto, davant un món tan digital i tan compromès, encara cal reivindicar el dia de la dona treballadora? Potser el que passa és que estem davant una societat molt més contradictòria dels que ens pensem.

Intentaré fer una radiografia del nostre sector, l’enginyeria i més concretament l’agronòmica, i per ser objectiva em basaré en un estudi de l’Observatori de l’Enginyeria, d’abast estatal, i que s’ha presentat darrerament.

Per començar, algunes dades de context, dels enginyers de l’estat sols un 20% són dones, i en el cas de l’enginyeria agronòmica la dada és una mica millor, arribem al 34%, això sí, cal ajuntar els perfils de grau i màster, tot i que si només ens centrem en les de màster, la dada torna a baixar, en el cas del nostre Col·legi al 25%.

Per edats, hi ha una dada molt significativa, entre els 36 i 55 anys el percentatge de dones enginyeres és superior que en la franja de menys de 35 anys, i el més greu és que és inferior que el de les de més de 55 anys. Per tant, en els últims 15 anys, a pesar de polítiques i plans d’igualtat, hi ha menys percentatge de dones que s’han interessat per professions d’enginyeria.

Pel que fa als càrrecs que ocupen, només un 0,4% de les dones enginyeres acaba en càrrecs de direccions generals i CEO. A més, i per acabar-ho d’arrodonir, l’escletxa salarial a igual lloc de treball és del 10%, tot i que hauríem de veure aquesta dada com una bona notícia, ja que en la mitja de sectors professionals és del 24%.

Estarem d’acord que totes aquestes dades posen de manifest que cal continuar posant en valor el dia de la dona treballadora i sembla que va per llarg. I feta la foto de la situació, què cal fer? No soc experta en aquest tema, però sí que, des de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, ens preocupa i ocupa la manca de vocacions i la pèrdua d’una part important de talent, en aquest cas el talent femení. Per això promovem accions per mirar de corregir aquestes mancances: en primer lloc, treballant per buscar sinergies i col·laboracions amb altres col·legis i institucions per arribar als grups de interès; en segon lloc, visibilitzant i posant en valor la nostra professió mitjançant actuacions diverses de promoció i comunicació, i per últim, realitzant campanyes de sensibilització que mostrin que les dones som igual de capaces de ser enginyeres i desenvolupar-nos en aquest àmbit sense cap limitació, almenys per part nostra.

Però també creiem important que totes aquestes accions tinguin en compte un model d’èxit basat, no només en visualitzar aquella persona que arriba a dalt de tot de l’escala professional, sinó, i aquí vull posar-ho en consideració i reivindicar, un model d’èxit basat també en visualitzar la persona que treballa de forma compromesa i entusiasta en el seu dia a dia. Aquest model l’intentem traslladar apropant a les professionals en espais tan importants pel desenvolupament de les persones com són les escoles, perquè penso que aquí és on ens hem equivocat molts cops, mostrant models tan elitistes i allunyats de la realitat que les possibles futures enginyeres veuen aquesta opció professional com quelcom idealista i difícil d’aconseguir.

En resum, des del Col·legi, posem el focus en desenvolupar totes aquestes accions perquè tenim el convenciment que la nostra professió té molt de futur; és essencial per aconseguir aliments de manera sostenible, ja que combinem la ciència, la tecnologia i la digitalització per alimentar el món, un missatge que venim explicant des de fa temps al Col·legi i que està en línia amb el lema d’aquesta jornada reivindicativa del 8M, que proposa “un món digital inclusiu: innovació i tecnologia per a la igualtat de gènere”. I acabaré amb una reflexió molt personal, perquè totes aquestes accions, tant les que fem des del Col·legi com les que es fan des d’altres entitats, són molt positives i de ben segur estan provocant canvis en la nostra societat, però hem de ser conscients que el camí encara serà llarg, encara són molt presents en el nostre dia a dia els comentaris, les frases o les situacions masclistes i misògines, per sort cada cop menys habituals, però certament encara presents.

Doncs a treballar per acabar amb el dia de la dona treballadora.

Conxita Villar Mir
Degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya