Principis per garantir el subministrament energètic de Catalunya d’acord amb els objectius de descarbonització i transició energètica
Els col·legis d’Enginyers Agrònoms; de Camins, Canals i Ports; d’Industrials; d’Informàtics; i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació demanem l’impuls de “projectes que aportin generació elèctrica de km0 que beneficiïn l’activitat econòmica territorial” i facin créixer l’activitat econòmica al conjunt del territori. En el manifest “Territori i transició energètica”, els enginyers insistim en el desplegament de les energies renovables “que són una oportunitat per afavorir un desenvolupament industrial i econòmic, alhora que sostenible, del territori”.
Els cinc col·legis d’enginyeria defensem que “cal treballar per un just equilibri entre l’interès general de transformació del model energètic i els interessos particulars” però demanem reforçar un canvi de visió que fomenti els projectes – individuals i col·lectius- d’activitat energètica distribuïda al territori, que permetin compatibilitzar projectes agrícoles, pesquers i industrials amb la generació renovable.
“Les vinyes eòliques, els cellers o les indústries neutres en carboni han de servir d’exemple perquè la generació renovable i fotovoltaica sigui entesa com a activitat necessària en una nova visió de progrés per al nostre país”, fent-les compatibles amb l’ús dels bons sòls agraris per a la producció d’aliments.
Per a l’enginyeria, el “Decret-Llei 16/19 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables” -que va ser aprovat al Parlament amb una amplíssima majoria favorable- on es considera la generació elèctrica renovable una activitat d’utilitat pública, és un instrument necessari, però no suficient. “Cal una major agilització dels tràmits” si no es volen perdre projectes ja en marxa, reclamen les enginyeres i els enginyers.
Procés de descarbonització
Després de constatar que l’energia elèctrica descarbonitzada i l’electrificació d’alguns serveis és un element clau per a l’etapa de la transició energètica fins al 2030, defensem que “el procés de descarbonització ha de ser compatible amb la suficiència del subministrament i el manteniment de la competitivitat de la nostra indústria i els serveis”.
“El repte central recaurà en implantar els canvis necessaris dels sectors industrials i el transport”, conclouem els col·legis d’enginyeria, que preveiem que “caldrà molta investigació i grans inversions industrials per assolir el 2050 els canvis necessaris”.
