El passat dimecres 14 d’abril vam ser observadors de com el president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla, passava públicament per una revisió mèdica, el mateix dia en què tot el seu govern executiu i tots els grups polítics parlamentaris passaven el sector agrari del nostre país per una altra revisió mèdica. Les diferents sectorials d’agricultura de cada partit polític es van ocupar a fons per revisar a un “pacient” amb tantes malalties cròniques que amb la prescripció continuada durant molts anys d’analgèsics no han estat suficients per apaivagar el dolor i que per mirar de salvar “aquest pacient” és fa necessari entrar urgentment en el quiròfan per tal de poder arribar fins al moll de l’os.
El passat dimecres 14 d’abril vam ser observadors de com el president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla, passava públicament per una revisió mèdica, el mateix dia en què tot el seu govern executiu i tots els grups polítics parlamentaris passaven el sector agrari del nostre país per una altra revisió mèdica. Les diferents sectorials d’agricultura de cada partit polític es van ocupar a fons per revisar a un “pacient” amb tantes malalties cròniques que amb la prescripció continuada durant molts anys d’analgèsics no han estat suficients per apaivagar el dolor i que per mirar de salvar “aquest pacient” és fa necessari entrar urgentment en el quiròfan per tal de poder arribar fins al moll de l’os.
Així doncs, després de dotze anys des del darrer ple monogràfic dedicat al sector agrari català (recordeu que eren els temps en què la conselleria del ram estava en mans de l’Honorable Francesc Xavier Marimon) i gràcies al grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i molt especialment al seu diputat l’ Il·lustre Sr. Carmel Mòdol qui es va encarregar de reservar un seient a la llotja de l’hemicicle per al degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, ja que van considerar que una corporació professional tan lligada al sector agrari, com és la nostra, no podria deixar de ser present en aquest debat en directe. Atès que va ser l’ única invitació que vam rebre, ens hi vam agafar com a un ferro roent i, si em permeteu, us faré de cronista d’aquesta jornada parlamentària, despullada d’intencionalitat i de valoracions partidistes. Vull seguir escrupolosament el consell del nostre degà d’honor l’ Il·lustre Sr. Javier Veglison, que malauradament ens ha deixat fa pocs dies, que em va confiar el manament de vetllar per tal que la influència política no sigui mai un element pertorbador de la nostra convivència col·legial.
Permeteu, doncs, que us faci cinc cèntims del transcurs d’aquest debat. L’introductor del monogràfic va ser el propi president de la Generalitat de Catalunya qui va manifestar la importància del sector primari en el nostre país, així com la seva indústria de transformació associada, alhora que deixà clar que per al seu govern n’era una prioritat pel seu paper clarament estratègic en la gestió del nostre territori. Seguidament, va ser el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’Honorable Joaquim Llena, qui va descriure abastament i amb minuciositat, un discurs construït amb una arquitectura basada en el “raonament diagnòstic”: que es caracteritza per disposar d’un resum objectiu del cas, d’un discurs ordenat, jerarquitzat i amb visió holoística del problema entre d’altres, i això em va fer recordar en la formació acadèmica del nostre conseller que és la medicina. En les dues darreres parts del seu discurs el conseller es va dedicar a construir les seves defenses basades en la feina feta pel seu departament i en descriure les accions de l’escenari de futur del nostre sector, preveient que després de la seva intervenció el cap de l’oposició, l’Il·lustre Sr. Artur Mas representant del grup parlamentari de Convergència i Unió, podria pujar al faristol amb la destral.
Després, doncs, d’una brillant disquisició ben fonamentada i documentada del nostre conseller van anar succeint-se les diferents intervencions amb les seves rèpliques i contrarèpliques pertinents per part del cap de l’oposició, l’ Il·lustre Sr. Artur Mas del grup parlamentari de CIU; l’ Il·lustre Sr Joaquim Paladella del grup parlamentari Socialistes-Ciudadans per al Canvi; l’ Il·lustre Sr. Joan Puigcercós, representant del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; l’ Il·lustre Sr. Juan Bertomeu del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya; l’ Il·lustre Sr. Francesc Pané del grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i de la Il·lustra Sra. Carmen de Rivera del grup parlamentari Mixt.
Al llarg de tota la jornada de plenari es va fer esment als principals problemes que afecten al sector agrari : els baixos preus que percep el pagès i el ramader pels seus productes, moltes vegades per sota del preu de cost; l’elevat preu de les matèries primeres, la disseminació de l’oferta, la concentració i prepotència de la distribució, el baix nivell d’internacionalització en la comercialització dels nostres productes, els excessius controls i la pressió reglamentària, l’elevat abandonament de l’activitat i el mínim reclutament de joves agricultors i ramaders, el futur incert de la nova PAC, una administració d’elevat perfil burocratitzador més que de perfil consultor, etc, etc, etc, i tot això, emmarcat dins un escenari de profunda crisi econòmica i financera sense precedents.
Un dels meus directors cinematogràfics preferits, sempre amb el seu to irònic que tant el caracteritza, en Woody Allen, en una ocasió digué : “Tot el món sap que arreglar els problemes econòmics és fàcil, l’únic que es necessita són diners”, així que davant d’aquest greu panorama no ens podem resignar i hem de treure les forces d’ on no n’hi ha i això és el que van fer els nostres parlamentaris en aquest plenari monogràfic.
Finalment, ningú va treure la destral (només faltaria), sinó que va prevaler la mà estesa i les propostes van confluir en considerar el sector agrari com un factor estratègic per al país i, com a tal, es va consensuar a través de l’elaboració d’un conjunt de propostes de resolució basades en els següents eixos i que aquestes puguin ser assumides amb independència del resultat en les properes eleccions autonòmiques de la propera tardor:
1.La nova política agrària comuna més enllà del 2013.
2.Polítiques destinades al desenvolupament rural sostenible del territori.
3.Polítiques de foment i defensa del sector agrari, el sector ramader i el sector pesquer.
4.Propostes de millora en el model de les explotacions agràries de Catalunya.
5.Propostes de millora, promoció, internacionalització en l’alimentació, l’agroindustria i els mercats.
6.Incentivar, reforçar i millorar les polítiques de la gestió del coneixement i el valor afegit.
7. Proposta de millores en l’administració agrària, el servei a l’agricultura i les relacions amb altres administracions.
Un dia més tard la premsa va recollir tímidament una jornada que per a les persones que estimem el país, el territori i la seva gent és molt transcendental (us adjuntem un recull en pdf’s dels articles publicats per diferents mitjans per si són del vostre interès). En aquests articles es recull el comentari de que molts pagesos van marxar decebuts del debat monogràfic pel seu baix nivell de concreció de les accions programades en la proposta de resolució.
A tots aquests pagesos, jo els diria que tenen raó a l’hora de marxar preocupats, perquè els més veterans que ja n’han vistes de tots colors, deuen recordar les bones voluntats recollides en el llibre blanc promogut pel conseller l’ Honorable Josep Grau i de les conclusions del primer congrés del món rural promogut pel conseller l’ Honorable Antoni Siurana. Llavors, pensem, cal estar amoïnats ?, o no.
La gran part dels problemes que pateix la nostra agricultura i ramaderia són de tipus “estructural”. Buscant, de nou, un símil mèdic és com si un dia ens diagnostiquen un càncer de fetge, Déu no ho vulgui !!, i anem a buscar l’ajuda del nostre metge de capçalera. Suposo que tots estareu d’acord que el pacient estaria en millors mans si busqués el suport d’ un oncòleg especialista. Quan el nostre departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural vol atendre el problema “estructural” que comporta la manca de regadius, o bé la mida petita de les nostres explotacions, o bé la baixa eficiència del reg d’algunes comunitats de regants, etc. Llavors, a qui es recorre per modernitzar els regadius existents, projectar-ne de nous, dur a terme les respectives concentracions parcel·làries, etc? La solució és ben clara : a l’enginyer agrònom.
Per tant, no creieu que la resta de problemes que arrossega el sector agrari al llarg de tants anys i que dificulta ostensiblement el seu progrés, donada la seva naturalesa estructural, no podrien solucionar-se si el Departament d’ Agricultura, Alimentació i Acció Rural encarreguessin el projecte de promoció d’un determinat producte agrari o un projecte d’aplicació de les noves energies renovables aplicades a l’agricultura o un projecte de concentració de cooperatives d’una comarca i així successivament…?. Un altre cop la solució seria la mateixa que l’anterior: l’enginyer agrònom.
Així doncs, cal que des del nostre departament es convencin que per desplegar, concretar i materialitzar qualsevol pla estratègic del nostre sector, és indispensable la necessitat de construir una aliança pública-privada. Els enginyers agrònoms són els qui estan més capacitats per intervenir de la mà, no cal dir-ho, dels funcionaris del departament per tal d’afrontar els reptes que per tercera o quarta vegada s’han plantejat amb molt bona voluntat política per part dels nostres representants polítics. Però ara cal passar a l’acció i deixar-se de bones intencions, i si no es fa així, els nostres pagesos i ramaders sempre veuran amb escepticisme i desconfiança qualsevol programa o pla estratègic que sigui proposat per l’administració.
El COEAC es posa a plena disposició del DAR, un cop més, per avançar en una aliança entre l’administració pública i el sector privat que permeti d’una vegada per totes afrontar els problemes de fons de la nostra agricultura i ramaderia, des d’una perspectiva del coneixement, de la tecnologia aplicada i de l’enginyeria, per la qual cosa, caldrà ser capaços de desenvolupar instruments mixts que ho facin possible.
Per concloure, cal reformar la nostra administració pública, amb criteris de racionalització en la seva forma de funcionament, amb austeritat en la despesa corrent, aparcant els models de gestió burocràtica que provoquen desconcert i desànim en l’administrat. El pagès i el ramader han de convertir-se en el nou focus d’atenció. El sector públic i el sector professional cal que conflueixin per fer-ho viable i posar-nos al seu servei i que la percepció que rebi sigui la que s’està lluitant per sortir d’aquest laberint econòmic i productiu globalitzat que passa per sobre nostre com una piconadora que acabarà amb tot allò en què creiem i confiem. Cal canviar l’ actual mentalitat, per una de més tecnificada i emprenedora. Es tracta d’una acció que requereix responsabilitat i valerositat per part dels qui exerceixen la direcció del nostre país per tal que ho sàpiguen comunicar adequadament a tots els agents que hi són partícips: des del ciutadans, polítics, passant pel sector empresarial i finalitzant pel cos funcionarial.
I ara sí us demano un últim esforç: deixem de ser uns actors inerts i passem entre tots a dirigir el canvi que ens permeti sortir d’aquest model obsolet i esgotat. Nosaltres, els enginyers agrònoms, estem preparats però cal que el govern del nostre país i la seva administració pública ens vegin com els seus principals aliats i no pas com uns simples convidats de pedra, deixeu-nos participar i actuar perquè una bona part de les propostes de resolució pactades el passat dia 14 d’abril en el Parlament de Catalunya es puguin veure realment materialitzades i puguem continuar avançant en la millora del desenvolupament rural del nostre país.
Josep Mª Rofes i Sans
Degà
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya
Barcelona, 16 d’abril de 2010
DOCUMENTACIÓ RELACIONADA:
–RESOLUCIÓ 671/VII del Parlament de Catalunya sobre el món agrari
-Recull de premsa Debat Política Agrària: L’ AVUI, LA VANGUARDIA, EL PUNT, DIARI TARRAGONA
