L’Irta és una empresa pública de la Generalitat catalana, que centra la seva activitat en la recerca científica i en la transferència tecnològica dins l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentària.
INTRODUCCIÓ
L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) és una empresa pública de la Generalitat catalana, creada per la Llei 23/1985 de 28 de novembre i renovada el 1 d’abril de 2009, al Parlament de Catalunya, que centra la seva activitat en la recerca científica i en la transferència tecnològica dins l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentària.
Actualment, l’IRTA té diversos Centres de Recerca, propis i consorciats, a més d’Estacions Experimentals, repartits per Catalunya i especialitzat cada un d’ells en ámbits diferents.
Els centres propis són sis:
- Mas de Bover (Constantí, Tarragona)
- Cabrils (Barcelona)
- Tecnologia dels Aliments (Monells, Girona)
- Control i Avaluació del Porcí (Monells, Girona)
- Torre Marimon (Caldes de Montbui, Barcelona)
- i Aqüicultura (Sant Carles de la Ràpida, Tarragona).
Les Estacions Experimentals (EE) són quatre:
- E.E. de l’Ebre (Amposta),
- E.E. de Lleida,
- E.E. del Prat (Barcelona)
- i E.E. Fundació Mas Badia (Girona).
Els centres consorciats són:
- El CRESA (Sanitat Animal, Cerdanyola del Vallès),
- CREAF (Ecologia i Aplicacions Forestals, Barcelona),
- GIRO (Gestió de Residus Orgànics, Mollet del Vallés)
- i CREDA (Economia i Desenvolupament Agrari, Castelldefels).
Els programes d’actuació desenvolupats pels centres de l’IRTA s’emmarquen bàsicament en quatre grans àrees de treball:
– Producció vegetal: contempla activitats R+D+T (*) relacionades amb "fruticultura", "genòmica i biotecnologia", "genètica i agronomia de cultius extensius", "protecció vegetal" i "postcollita".
– Producció animal: contempla activitats relacionades amb "genètica animal" i "nutrició, benestar i salut animal".
– Indústries agràries: contempla treballs relacionats amb "seguritat alimentària", "tecnologia alimentària", “qualitat alimentària” i “funcionalitat i nutrició”.
– Medi ambient i canvi climàtic: contempla treballs com "l’ús eficient de l’aigua", "horticultura ornamental", “ecosistemes aquàtics” i altres subprogrames com “producció agroforestal”, “producció ecològica” i “agroenergia”.
El Centre de Mas de Bover de l’IRTA (Foto 1) es troba situat a Constantí, a prop de Reus, província de Tarragona, a uns 12 km del litoral mediterrani. Disposa de 41 ha de finques experimentals. Els recursos humans es xifren en 60 persones, de les quals 18 són titulats superiors. L’activitat es desenvolupa en dos Subgrups: Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca (OEFS, amb 9 tècnics superiors) i Nutrició Animal Monogàstrics (NAM, amb 9 tècnics superiors).
ACTIVITAT R+D+T (*) AL SUBGRUP D’OLIVICULTURA, ELAIOTÈCNIA I FRUITA SECA (OEFS)
El Subgrup d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca (OEFS), antigament anomenat Departament d’Arboricultura Mediterrània, porta a terme treballs relacionats, bàsicament, amb el material vegetal, la tecnologia del conreu, postcollita i la qualitat del producte final en olivera i diferents espècies de fruita seca. Dins aquest grup, podem destacar els conreus tradicionals (ametller, avellaner i garrofer) o alternatius (noguer per fruit i pistatxer). Recentment, en d’altres fruiters (figuera i presseguer) s’han iniciat treballs de conservació i millora genètica. En algunes d’aquestes espècies el Centre Mas de Bover disposa de recursos genètics molt importants; com les col·leccions d’avellaner, garrofer, noguer, pistatxer i olivera. Una altra activitat important és la coordinació, des de 1991, de la Xarxa FAO de fruits secs de l’àrea mediterrània. Les línies de treball dels conreus més rellevants del Subgrup OEFS es recullen als Quadres 1 i 2.
Les activitats R+D en curs es financen amb recursos de diferents organismes autonòmics (DAR-Generalitat de Catalunya), nacionals (INIA, CICYT, AECI, CDTI) i europeus (FEDER) i, també, mitjançant contractes amb vivers, cooperatives i empreses privades del sector. El personal adscrit actualment al Subgrup és de 21 persones, de les quals 9, corresponen a personal investigador.
Els primers treballs de recerca en fruticultura, realitzats al Centre de Mas Bové, daten de l’any 1973 i estudiaven els conreus de l’ametller i l’avellaner. Aquestes dues espècies són importants a Tarragona: pràcticament quasi tot l’avellaner d’España, es concentra al Camp de Tarragona i també, en l’ametller, és una de les principals províncies productores.
Entre els treballs realitzats a l’avellaner sobresurt la selecció del clon N-9 de la varietat ‘Negret’, i també la posta a punt per aquesta varietat de peus vigorosos i no rebrotants, que permeten augmentar significativament el potencial productiu d’aquesta varietat alhora que disminuir-ne els costos de producció. Pel que fa l’ametller, sobresurt el programa de millora genètica, destacant el 1994 la comercialització de 3 varietats de floració tardana (‘Masbovera’, ‘Glorieta’ i ‘Francolí’) i, recentment, el 2005, s’han registrat 4 noves varietats (Foto 2), on tres d’elles són autofèrtils (‘Vairo’, ‘Marinada’ i Constantí) i l’altra necessita de pol·linització creuada (‘Tarraco’).
Actualment, s’estan desenvolupant estudis d’aptitud industrial d’aquestes seleccions en comparació amb les varietats estàndard del mercat (‘Marcona’ i ‘D. Llargueta’).
Posteriorment, amb la idea de buscar noves alternatives per els agricultors, es va començar a treballar en altres espècies de fruita seca. El 1976, es van iniciar treballs amb el noguer i, el 1982 amb el pistaxer. El noguer s‘ha estès moderadament per algunes zones de regadiu de Catalunya, i el pistatxer té bastantes possibilitats d’augmentar la seva superfície conreada en àmplies zones espanyoles, principalment a Castella-La Mantxa.
El 1985, es van començar els estudis en dues especies arbòries molt tradicionals a Catalunya: el garrofer i l’olivera. En quant al garrofer, Espanya és el primer país productor del món. Aquesta espècie ha estat fins fa pocs anys molt poc estudiada, tot i tenir un particular interès per a la indústria agroalimentària, que utilitza la farina del garrofí com espessant i gelificant i la polpa torrada de la garrofa com substitut del cacau en dietètica infantil; en relació als treballs en aquest conreu, sobresurt la selecció de varietats d’alt rendiment en garrofí i l’existència a Mas de Bover del Banc de germoplama més important del món, on hi ha més de 100 varietats, provinents del llevant espanyol i d’altres països productors. L’olivera, és el primer conreu llenyós en importància superficial d’Espanya i també a Catalunya; les activitats R+D que realitza actualment l’IRTA sobre aquesta espècie es descriuen en el següent apartat.
L’any 1992, es van iniciar treballs en altres fruiters, destacant els anomenats "fruits menors" (figuera, caqui i nesprer), que tenen interès en una agricultura periurbana a temps parcial. Actualment, només es treballa en figuera, concretament en el manteniment d’una col·lecció de varietats. Finalment, el 2001, es va iniciar alguns treballs de millora en fruita dolça (presseguer, pomera i perera), encara que la majoria d’ells es fan en cooperació amb la Estació Experimental de Lleida .
RECERCA EN OLIVERA, TECNOLOGIA DE MOLINS I OLI
L’olivera té una gran importància soci-econòmica en determinades comarques de Catalunya. Ocupa una superfície d’unes 117.000 ha, que representa el 5,5 % de la extensió olivarera espanyola. La producció d’oli d’oliva és petita, al voltant de 30.000 tm, el que representa només el 4 % del total nacional. No obstant, Catalunya se significa per ser la zona originària de la varietat ‘Arbequina’ i per produir olis verges amb una qualitat contrastada en els mercats nacionals i internacionals.
Pràcticament tot l’olivar català està inclòs en l’àmbit territorial d’alguna DOP d’oli d’oliva (5), algunes de les quals com les de Les Garrigues (Lleida) i Siurana (Tarragona) són de les més antigues de l’Estat espanyol (la seva constitució data del 1979). Les altres tres DOP d’oli d’oliva català son les de la Terra Alta, del Baix Ebre-Montsià a Tarragona i la de l´Empordà (Girona).
Les activitats en curs en el Subgrup d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca (OEFS) en olivera es resumeixen, bàsicament, en quatre línies de treball:
a) Material vegetal
Els treballs sobre material vegetal estan relacionats, especialment, amb la caracterització i estudi de cultivars autòctons i foranis, el comportament i la selecció de peus poc vigorosos i tolerants a les malalties del sòl (Rosellinia, Verticillium, etc) i, finalment, la selecció de noves varietats de llavor.
Com activitats específiques destaquen:
- Banc de germoplasma de Catalunya, ubicat a l’IRTA-Mas de Bover, amb unes 115 varietats, destacan el material autòcton de Catalunya i les principals varietats d’altres zones d’Espanya i del món. Aquest banc serveix, entre d’altres, per a recuperar varietats tradicionals de zones que actualment volen diferenciar la seva producció d’olis seguint una estratègia similar a la utilitzada en altres productes alimentaris. També, serveix per a caracteritzar varietats d’olivera que volen entrar al sistema de certificació de plantes de viver.
- Seleccions clonals de les varietats ‘Arbequina’ i ‘Empeltre’. Fins el moment el principal resultat és la comercialització del clon d’Arbequina IRTA-i-18® (Foto 3), amb vendes que superen els 14 milions de plantes (55 % a Espanya i la resta en altres països productors). En relació a la varietat ‘Empeltre’, a mig termini disposarem de clons seleccionats que millorin el seu comortament agronòmic.
- Assaigs de comportament de varietats espanyoles i mediterrànies, en diferents ecologies de Catalunya. Els resultats obtinguts fins ara ens indiquen que a les zones de les DOP Les Garrigues i Siurana, la varietat ‘Arbequina’ segueix essent la millor opció, podent millorar el seu comportament agronòmic utilitzant clons seleccionats (i-18) o peus tolerants a fongs del sòl o que permeten disminuir o augmentar el vigor de la varietat, adaptant-la a diferents tipus d’olivicultura. ‘Empeltre’ és una varietat ben adaptada a les particulars condicions de clima i sòl de la Terra Alta, és mecanitzable, i té un bon mercat tan d’oli com de taula ja desenvolupat, essent un dels olis més diferencials del mercat nacional. A la zona del Baix Ebre i Montsià, les varietats actuals tenen un comportament agronòmic inferior a d’altres forànies i, tot i ser la base dels olis de la DOP d’aquesta zona, s’haurien de complementar amb noves varietats, més productives, adaptades als particulars problemes fitosanitaris de la zona i que permetin una major rendibilitat de les explotacions dissenyades per a la producció d’olis envasables; la varietat autòctona ‘Arracada’, per a zones de baixa incidència de sabonosa i ‘Panisello’, o les forànies ‘Leccino’ i ‘Frantoio’ han demostrat un bon comportament en aquesta zona, tot i que el seu desenvolupament està lligat al de la pròpia DOP que en pot limitar l’ús en el cas de les forànies.
- Assaigs de peus en olivera. Actualment ja es disposa de varis peus que disminueixen el vigor del clon IRTA-i-18 d’Arbequina, i en un futur aquesta combinació permetrà un millor maneig d’aquesta varietat en les plantacions d’alta densitat.
- Selecció de varietats de llavor, potencialment interessants per a les plantacions d’alta densitat. Actualment hi ha cinc varietats en estat avançat de selecció, de vigor reduït i que permeten ampliar el ventall de tipus d’olis que es poden produir en aquest sistema.
b) Técniques de conreu
Destacar els treballs relacionats en el disseny de plantacions d’olivera intensives (densitats de 300-700 arbres/ha) i d’alta densitat (més de 1.500 arbres/ha), que fan que l’IRTA sigui un dels centres amb més experiència a nivell mundial en els diferents models de plantació (a nivell de disseny, problemàtica, viabilitat…). En aquests models també es fan assaigs d’esporga mecànica i de rejoveniment (només a les superintensives). També es fan estudis amb productes d’abscisió (etefon), per a millorar el despreniment de l’oliva ‘Arbequina’ recollida amb vibradors de tronc, i amb tractaments alternatius contra la mosca de l’oliva (caolí). Es tracta d’estudis que pretenen disminuir els costos de cultiu i millorar la rendibilitat de les explotacions, dins un marc com l’actual amb perspectives de preus mitjos-baixos.
c) Tecnologia dels molins d’oli
Es controla el procés d’elaboració i la gestió dels olis dels cellers de la majoria d’almàsseres de les cinc DOP de Catalunya. Aquests treballs s’inclouen dins el marc d’un programa de millora de la qualitat de l’oli entre l’IRTA, el DAR i una part important del sector oleícola. Els principals resultats del programa han estat l’augment dels volums d’oli envasable com a DOP, l’increment de les vendes d’oli envasat, la racionalització de les analítiques d’olis a fer i de la interpretació dels resultats, la millor formació dels moliners, l’obtenció reiterada de varis guardons en concursos de qualitat, etc.
Actualment, al Centre de Mas de Bover s’està dissenyant un molí experimental amb capacitat per a fabricar oli verge de determinades varietats o característiques, en volum suficient per a realitzar estudis clínics o de nutrició, i que també permetrà fer estudis de regulacions del sistema o d’incorporació de noves etapes en els sistemes continus d’extracció, principalment per a molins de petita o mitjana dimensió associats a plantacions.
d) Qualitat de l’oli
De les mostres d’oli provinents dels assaigs varietals i dels molins d’oli assessorats per l’IRTA, es realitza la caracterització química i sensorial dels olis verges. A nivell químic, s’analitzen els àcids grassos, l’estabilitat oxidativa, el color de l’oli, els polifenols totals, etc.; la caracterització organolèptica permet descriure els atributs positius dels olis (fruitat, dolç, amarg, picant, etc.). Actualment, es disposa de la descripció química i sensorial de les principals varietats catalanes, així com de les principals varietats del món, el que facilita estratègies comercials de posicionament d’olis dins el mercat internacional. També s’estudia la influència de les condicions ambientals en la maduració i qualitat dels olis verges d’Arbequina, per tal de poder diferenciar els olis produïts a Catalunya, front les produccions d’altres zones on s’està plantant aquesta varietat.
Quadre 1.- Ambit d’actuació de les espècies arbòrees experimentades a l’IRTA-Mas de Bover (Constantí, Tarragona)..
Clau importancia superficial: A= alta; M= mitjana; B= baixa
* Actividats en col.laboració amb la Estación Experimental de Lleida;
** Activitats de suport a la Unidad de Producció Agroforestal (Torre Marimón, Barcelona).
Quadre 2.- Esquema de les líneas de recerca del Subgrup d’Olivicultura, Elaiotècnia i Fruita Seca (OEFS).
*Dins dels altres conreus s’inclouen principalment la figuera i el presseguer
ÍNDEX DE FOTOGRAFIES
Foto 2: Nova varietat d’ametller obtinguda a l’IRTA, de floració tardana i autofèrtil (‘Vairo’)
Foto 3: Plançó del clon d’Arbequina IRTA-i-18, amb l’etiqueta identificativa. S’observa la seva ràpida entrada en producció, amb les primeres flors.
( H/AgronomsArticle Joan TousCatalà (31-5-2010)
(*R+D+T= Recerca, Desenvolupament i Transferència Tecnològica)
Joan TOUS MARTI
Dr. Enginyer Agrònom
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). www.irta.cat
Mas de Bover. Crta. Reus-El Morell, km 3.8. 43120-Constantí (Tarragona). joan.tous@irta.cat
