El nou Codi Estructural – CE, Real Decret 270/2021, va entrar en vigor el 10 de novembre de 2021 i cal aplicar-lo a totes les obres amb ordre de redacció o d’estudi, en l’àmbit de les Administracions Públiques, o amb encàrrec, en l’àmbit privat, que s’efectuïn a partir d’aquesta data. Igualment serà d’aplicació obligatòria, i si és el cas caldrà adequar el projecte redactat prèviament amb l’anterior normativa, per a totes aquelles obres d’edificació que s’iniciïn a partir del 10 de novembre de 2022 o a partir del 10 de novembre de 2024, en el cas d’obra civil.
El CE deroga les Instruccions EHE-08, d’estructures de formigó i EAE, d’estructures d’acer.
Incorporació de noves matèries
S’incorporen matèries fins ara sense normativa, com ara:
- Estructures d’acer inoxidable (dins del Títol 3. Estructures d’acer)
- Estructures mixtes de formigó i acer
- Gestió de les estructures existents durant la vida útil (plans d’inspecció i manteniment i projectes de reparació i reforç per estructures de formigó, acer i mixtes)
- Demolició i desconstrucció d’estructures (de formigó, acer i mixtes)
Marcatge CE
El CE modifica les mencions a la Directiva 89/106/CEE sobre productes de la construcció (derogada), substituint-les pel Reglament(UE) nº 305/2011 de condicions harmonitzades per a la comercialització de productes de la construcció. La principal novetat d’aquest canvi és que desapareix el concepte d’idoneïtat a l’ús dels productes amb marcatge CE i es substitueix per la presumpció de veracitat de la declaració de prestacions del producte per part del fabricant.
Sostenibilitat
El CE proposa l’adopció voluntària d’un índex que avalua la contribució a la sostenibilitat de les estructures anomenat: ICES. Aquest pot ser: Molt Alt, Alt o Baix, considerant les característiques prestacionals, ambientals, socials i econòmiques que aporten els agents que participen en el projecte i l’execució. La metodologia proposada no contempla l’ús, el manteniment ni la reciclabilitat de l’estructura i no permet la comparació de diferents tipologies estructurals (Capítol 2 i Annex 2. Sostenibilitat, d’aplicació voluntària a consideració de la propietat).
Pel que fa a l’execució de l’estructura la propietat pot establir que el constructor tingui en compte una sèrie de consideracions de caràcter mediambiental. El Codi estableix tres nivells de gestió mediambiental:
- Nivell de certificació mediambiental: obra en conformitat amb UNE EN-ISO 14001 o equivalent.
- Nivell de sensibilització mediambiental: obra sense certificació segons el punt anterior on la direcció facultativa comprovi el compliment dels requisits ambientals específics que s’hagin recollit al projecte d’acord amb la propietat.
- Nivell d’operativitat mediambiental: quan el constructor es limiti al compliment de la legislació mediambiental vigent.
Si el projecte ha establert exigències relatives a la contribució de l’estructura a la sostenibilitat, segons Capítol 2 i Annex 2, l’execució haurà de ser coherent amb aquestes exigències.
Càlcul estructural
Sense fer un repàs exhaustiu als temes directament relacionats amb el càlcul, hi ha tres aspectes generals a destacar:
- Incorpora els aspectes més rellevants de la normativa europea per al càlcul de les estructures, d’acord als procediments establerts als Eurocodis estructurals.
- Contempla els requisits per intervencions en estructures existents que haurà de fixar la propietat.
- Estableix un nou requisit de robustesa i redundància de l’estructura quan així ho estableixi la propietat, tot i que no dona procediments per a complir amb aquesta exigència.
Gestió de la qualitat de les estructures. Execució
Als articles 17, 22 i a l’Annex 15, de les bases generals per a tots els tipus d’estructures contemplats al CE, apareixen dues opcions pel control dels productes i els processos:
Opció A: el control de l’execució el realitza la pròpia Direcció Facultativa, assistida o no per un agent de control independent que desenvolupi la seva activitat per a la DF.
Opció B: el control de l’execució de cada lot i unitat d’inspecció el realitzarà el constructor, i la DF, assistida o no per un agent de control independent, realitzarà un control de contrast del control del constructor.
Estructures de formigó (Títol 2)
Àmbit d’aplicació
Desapareixen les fonamentacions profundes de l’àmbit d’aplicació.
Classes d’exposició relatives a la durabilitat. Nova designació d’ambients
- X0: Sense risc de corrosió per carbonatació
- XC: Risc de corrosió per carbonatació
- XD: Risc de corrosió per clorurs no marins
- XS: Risc de corrosió per clorurs marins
- XF: Atac per glaç/desglaç
- XA: Atac químic
- XM: Erosió
Comparativa entre la nova designació d’ambients del CE i l’antiga de l’EHE
| X0 = I
|
Elements de formigó en massa i casos molt especials de formigó armat en interiors d’edificis on es pugui garantir una humitat relativa molt baixa, inferior al 45%, cosa que no es pot considerar que es compleixi habitualment en els interiors d’edificis sense un control estricte de la humitat o en climes molt secs i per tant, majoritàriament, aquesta classe correspondrà al formigó en massa sense atacs químics ni abrasió. |
| XC1 = I
XC1 = IIa |
Interiors d’edificis amb humitat baixa (HR<65%) |
| Elements permanentment submergits sense agressivitat | |
| XC2= IIa | Elements en contacte permanent amb aigua o elements enterrats sense agressivitat (fonaments) |
| XC3= IIa | Interiors d’edificis amb humitat moderada o alta i elements exteriors però protegits de la pluja. |
| XC4= IIb | Elements exteriors amb cicles de mullat/assecat |
| XD1 = IV | Major definició que a la EHE-08. Humitats moderades en atmosferes amb clorurs d’origen no marí. |
| XD2 = IV | Major definició que a la EHE-08. Humitats quasi permanents en atmosferes amb clorurs. Piscines, elements de formigó en contacte amb aigües industrials amb clorurs. |
| XD3= IV | Major definició que a la EHE-08. Cicles mullat/assecat. Elements de ponts, paviments, …, sotmesos al contacte d’aigua amb clorurs (reg amb sals fundents). Elements enterrats a menys d’1 m de la vora de zones on s’utilitzin sals fundents. |
| XS1 = IIIa | Estructures ubicades prop de la costa o a la costa. La classe XS1 s’aplicarà a estructures marines aèries ubicades a menys de 5 Km de la costa, tret que l’autor del projecte, sota la seva responsabilitat, adopti una classe diferent sempre que disposi de dades experimentals d’estructures properes existents i ubicades en condicions similars a les de l’estructura projectada, així ho aconsellin. |
| XS2 = IIIb | Igual que a la EHE. Elements d’estructures marines submergides permanentment . |
| XS3= IIIc | Igual que a la EHE. Elements d’estructures marines situades a les zones d’esquitxos o a la zona d’amplitud de marees. |
| XF1 = H | Major definició que a la EHE. Superfícies verticals exposades a pluja i gelades (façanes, pilars, …) sense sals fundents. |
| XF2 = F | Major definició que a la EHE. Superfícies verticals exposades a pluja i gelades (façanes, pilars, …) amb sals fundents de manera directa o per esquitxades |
| XF3= H | Major definició que a la EHE. Superfícies horitzontals exposades a pluja i gelades (façanes, pilars, …) sense sals fundents. |
| XF4= F | Major definició que a la EHE. Superfícies horitzontals exposades a pluja i gelades, amb sals fundents de manera directa o per esquitxades |
| XA1 = Qa | Correspondència exacte amb la EHE-08 |
| XA2 = Qb | Correspondència exacte amb la EHE-08 |
| XA3= Qc | Correspondència exacte amb la EHE-08 |
| XM1 = E | Major definició que a la EHE-08. XM1, abrasió moderada, elements en àrees industrials transitades per vehicles amb neumàtics. |
| XM2 = E | Major definició que a la EHE-08. XM2, abrasió intensa, elements en àrees industrials transitades per vehicles amb forquilla i rodes de nemàtics o goma sòlida. |
| XM3 = E | Major definició que a la EHE-08. XM3, abrasió extrema, elements en àrees industrials transitades per vehicles amb forquilla i rodes d’elastòmer, acer o cadenes. |
A la classe XM canvia el criteri respecte a la EHE, no es defineixen recobriments específics sinó que s’utilitzaran els corresponents a la resta de criteris mecànics i de durabilitat més el regruix indicat a la taula següent:
Materials
- Entren a l’articulat els formigons amb àrid gruixut reciclat, amb un màxim d’un 20% en pes respecte al contingut total d’àrid gruixut i per formigons en massa o armats (no pretesats) amb resistència característica no superior a 40 N/mm2
- Incorpora sistemes de protecció per a la millora de la durabilitat (art. 39)
- Incorpora sistemes de reforç d’estructures de formigó (art. 41) i de reparació (art 40) segons UNEs EN 1504.
- Es manté la resistència mínima per formigó estructural de 20 N/mm2 per formigons en massa i de 25 N/mm2 en formigons armats o pretesats.
- Es recomana consistència fluida (F), en lloc de tova (B) en obres d’edificació per: pilars, sostres i bigues.
- Alguns canvis en els requisits d’autocompactabilitat del formigó autocompactant respecte a l’Annex 17 de la EHE, que ara es troba a l’articulat.
Gestió de la qualitat del projecte
- Molt similar a la EHE, desapareixen els pilots de la taula de freqüències de comprovació i apareixen elements auxiliars provisionals (estintolaments, …) i altres elements d’enginyeria civil.
- S’amplien els tipus d’elements estructurals de la taula de lots d’execució.
- Desapareixen les referències al control dels pilots al no entrar dins de l’àmbit d’aplicació.
- Canvis en el control dels cindris i apuntalaments.
Gestió de les estructures durant la seva vida útil
- Estableix criteris d’avaluació d’estructures existents (art.74) i per a la redacció de projectes de reparació (art. 75) i reforç (art .76).
- Estableix un pla d’inspecció i manteniment.
- Estableix condicions de demolició i desconstrucció
Estructures d’acer (Títol 3)
- La novetat més destacable és que afegeix les estructures d’acer inoxidable.
- Hi ha pocs canvis respecte a l’EAE atès que aquesta ja s’ajustava molt als Eurocodis. S’adeqüen qüestions de control de materials, control d’execució, control de l’estructura acabada i manteniment.
- A l’EAE s’indicava que per obres d’edificació es podia utilitzar indistintament la mateixa EAE o el DB SE-A. Aquesta frase ha desaparegut i per tant, tot i que el DB SE A continua en vigor, la seva aplicació s’ha de compatibilitzar amb el compliment de CE d’acer.
- La Classe d’exposició C5-I passa a anomenar-se C5 (ambient industrial i costaner) i la classe C5-M es canvia per CX (ambients d’ultramar i industrials amb molta humitat i agressivitat).
- S’afegeix l’acer no aliat laminat en calent S450 J0
- S’afegeix el grau Molt Alt de durabilitat per als sistemes de pintura.
- Estableix criteris d’avaluació d’estructures existents (art.104) i per a la redacció de projectes de reparació (art. 105) i reforç (art .106).
- Estableix un pla d’inspecció i manteniment.
- Estableix condicions de demolició i desconstrucció.
Estructures mixtes d’acer i formigó
Fins ara les instruccions que disposàvem no havien contemplat aquesta tipologia. El CE proposa una aproximació que es correspon amb l’Eurocodi 4, amb algunes adaptacions i moltes referències al Títol 2, pel que fa al formigó i al Títol 3 pel que fa a l’acer.
Font: iTeC
