Modificació del Reglament del Domini Públic Hidràulic

1 de setembre de 2023

El Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) ha estat modificat en diverses ocasions des de la seva publicació al Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aguas. L’última modificació que s’ha produït sobre el RDPH es va aprovar el passat 18 de juliol al Consell de Ministres i s’ha publicat al BOE núm. 208 de 31 d’agost, mitjançant el Reial Decret 665/2023, de 18 de juliol, pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril; el Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua, aprovat pel Reial decret 927/1988, de 29 de juliol; i el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual sestableix la relació dactivitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, que entra en vigor el 20 de setembre de 2023.

La gestió de l’aigua continental i el Domini Públic Hidràulic (DPH) està sotmesa a la necessitat d’adaptar-se contínuament, tant per les pressions derivades de les diferents activitats econòmiques que exerceixen sobre els recursos hídrics, com per l’impacte del canvi climàtic, en especial per l’agreujament de les sequeres i les inundacions, a més de la necessitat d’actualitzar la seva gestió a les noves eines tecnològiques disponibles, per la qual cosa se n’ha fet imprescindible l’actualització.

Novetats

Entre les novetats que planteja aquesta modificació del RDPH hi ha la simplificació del règim d’autorització, sotmetent a declaració responsable activitats com la tala, poda i retirada d’arbres; la retirada de runes; obres de reparació o manteniment certes infraestructures que no suposin canvis a la seva secció, etc. Així, es trasllada la responsabilitat de complir les condicions necessàries per a la correcta realització de les mateixes a què pretén realitzar-les.

En matèria de digitalització del control d’usos de l’aigua, i d’acord amb allò establert al PERTE, es donen en aquest RDPH nous passos tecnològics per a la correcta gestió del mateix, d’una banda, s’estableix la necessitat de comunicar electrònicament la informació sobre aigua derivada relacionada amb els cabals ecològics (art 49) igual que a l’article 102 bis, anomenat control efectiu de cabals en usos privatius de l’aigua i l’article 252 bis per a abocaments d’aigües residuals, permetent a més que puguin ser certificats per les entitats col·laboradores de l’administració hidràulica que s’homologuin a aquest efecte, d’acord amb el que determina l’article 255. Això és molt rellevant, ja que encara avui, en nombrosos organismes de conca i aprofitaments, la informació sobre consums d’aigua al DPH s’envia en format paper a l’organisme de conca, cosa que fa pràcticament impossible tenir un veritable coneixement sobre el consum de l’aigua a determinades parts de l’Estat Espanyol.

Els impactes del canvi climàtic i la contaminació difusa fan que, malauradament, cada dia sigui més habitual trobar aigües continentals, especialment les subterrànies, que no són aptes per al consum humà, i fins i tot en alguns punts ni tan sols per al regadiu. És per això que aquesta modificació incorpora nous continguts al RDPH per fomentar la coordinació amb la normativa sectorial associada que permetin impulsar la prevenció d’aquestes situacions.

Igualment, amb l’augment de la ramaderia intensiva han sorgit diferents focus de contaminació que han produït considerables efectes, provocant tant abocaments indirectes com difusos (dipòsits de fems, basses de purins, vessaments en la manipulació, arrossegaments per vessament de pluja), per això , s’ha considerat oportú que el RDPH inclogui mesures específiques encaminades a evitar el deteriorament de les aigües com a conseqüència de l’activitat agrícola en coordinació amb la normativa sectorial agrària, fet que suposa una fita important en la protecció de les aigües davant de les fonts difuses de contaminació. Així, s’afegeixen els següents nous articles, com són el nou article 260 bis, sobre el control de la contaminació per emmagatzematge i aplicació de fems per a abonament.

Sobre el control i la vigilància dels retorns d’aigua procedents del regadiu, el nou article 253 ter estableix que no tindran la consideració d’abocament d’aigua residual, si bé s’insta els concessionaris a disposar d’un pla de vigilància que permeti el control dels cabals d’aigua retornats i el control de la qualitat, aspecte molt rellevant de cara al coneixement i control de la contaminació difusa.

En l’àmbit de l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua realitzada als plans hidrològics de tercer cicle s’ha posat de manifest la necessitat de continuar desenvolupant mesures de protecció de la qualitat de l’aigua, i en especial de les aigües subterrànies, a les que qualsevol element que produeixi la contaminació de les mateixes fa que sigui molt complexa la recuperació del bon estat de les mateixes.

És per això que les aigües subterrànies requereixen un tractament més específic per fomentar-ne la protecció, tant en l’aspecte quantitatiu com químic. A aquest efecte, cal impulsar mesures per protegir també els ecosistemes aquàtics i terrestres associats, inclosos els aiguamolls, i invertir tendències d’augment de la concentració de contaminants, assegurant l’ús sostenible de les aigües subterrànies.

Per tal de fomentar aquest ús sostenible i garantir més protecció de les aigües subterrànies s’ha realitzat una revisió completa de les disposicions sobre aquesta matèria establertes al vigent RDPH, tot això fomentant la millora en el coneixement sobre hidrogeologia i als canvis produïts en l’activitat agrària i industrial.

Destaca igualment el nou capítol III del títol III al RDPH, relatiu a la protecció de les aigües subterrànies, a través dels articles 272, 272 bis, 272 ter, 272 quater i 273 que estableixen normativa fins ara no havia rebut prou rellevància davant de la contaminació puntual.

Finalment, s’estableix igualment un nou marc normatiu per a la recàrrega d’aqüífers 273 quater del RDPH, que fins ara no es disposa a la normativa, establiment el procediment administratiu per a la seva tramitació, el contingut dels treballs i projectes a desenvolupar i les principals limitacions que s’han d’incloure a les autoritzacions de recàrrega que es tramitin pels organismes de conca.

Planificació i gestió del risc d’inundació

En matèria de planificació i gestió del risc d’inundació, d’acord amb la revisió i l’actualització dels plans de gestió del risc d’inundació recentment aprovats, cal continuar amb l’impuls a la gestió d’aquest risc que, amb l’impacte del canvi climàtic s’està veient agreujada aquests darrers anys.

Aquesta modificació desenvolupa i millora el règim normatiu existent, realitzant determinats ajustaments en matèria de limitacions en els usos del sòl en zones inundables, després de l’experiència d’aplicació de la modificació del RDPH realitzada el 2016 a través del Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril; el Reglament de planificació hidrològica, aprovat pel Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals.
Actualitza i estableix criteris per determinar la relació entre la conservació i el manteniment de lleres amb la restauració ambiental, així com establir criteris per millorar en la protecció d’inundacions i la delimitació de DPH, establint a més millores en els mecanismes de restauració fluvial, fomentant la recuperació ambiental per part de la societat, i establint a més les definicions d’hidromorfologia fluvial, els objectius de la conservació i el manteniment de lleres, així com un nou programa de seguretat de les infraestructures longitudinals de protecció davant d’inundacions.
Es realitzen importants millores tals com l’establiment del procediment de generació dels mapes de cartografia del domini públic hidràulic i zones inundables, en què es garanteix la informació pública als interessats i el procediment administratiu per a la revisió i actualització dels mateixos, en coordinació amb un nou inventari de béns de domini públic hidràulic.
Es regula el contingut dels informes que els organismes de conca han d’elaborar sobre els actes que desenvolupin els ajuntaments i les comunitats autònomes d’acord amb l’article 25.4 del TRLA. Igualment, a l’article 10, s’inclou, en coordinació amb la normativa de Protecció Civil, la referència a la Xarxa d’Alerta Nacional establerta a la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil.

Documentació relacionada

Així, aquest Reial decret modifica la normativa següent:

Reglament del Domini Públic Hidràulicque desplega els títols preliminar, I, IV, V, VI, VII i VIII del text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.
Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de la Planificació Hidrològica, en desplegament dels títols II i III del Text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial decret 927/1988, de 29 de juliol.
Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
Ordre AAA/2056/2014, de 27 d’octubre, per la qual s’aproven els models oficials de sol·licitud d’ autorització i declaració d’abocament.