Compartim la nota de premsa redactada per la degana Conxita Villar, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, per visibilitzar la feina que fan les enginyeres agrònomes que treballen en una professió tan essencial i estratègica com la nostra.
L’article ha comptat amb la col·laboració de les dones de la Junta de Govern del COEAC, la vocal de joventut, Helena Camats, la tresorera, Paquita Escoi, i la delegada de Barcelona, Mercè Raventos que també han aportat el seu punt de vist.
A més, el diari Segre se n’ha fet ressò i en l’especial del dia de la dona va incloure el retall de la degana Conxita Villar en l’apartat “8 de març amb noms propis”.
Nota de premsa
ESTIC CONVENÇUDA QUE AMB MÉS DONES EN EL SECTOR AGROALIMENTARI ELS REPTES DE L’ALIMENTACIÓ DEL s. XXI SERAN MÉS FÀCILS D’ACONSEGUIR
“L’enginyeria que alimenta el món”, és el lema del Col·legi oficial d’enginyers agrònoms de Catalunya, que tinc l’honor de presidir. Des del Col·legi volem posar en valor el sector agroalimentari, el seu caràcter estratègic i essencial, així com el paper de la nostra professió per aconseguir aliments segurs, de qualitat i de manera sostenible en tota la cadena de valor, del camp a la taula. Però des de la junta de govern també tenim la convicció del valor i la riquesa que aporta la diversitat en la nostra professió, i per això treballem per fomentar el principi de la igualtat, ja que en el cas de la perspectiva de gènere sols som un 20% de dones. La nostra comissió de Responsabilitat Social Corporativa i compliment dels ODS, treballa entre altres, per impulsar plans d’igualtat entre les empreses i institucions dels col·legiats, però també fomentem per crear vocacions i assolir un 50% de dones enginyeres agrònomes.
Per això hem desplegat un conjunt d’accions que van des de la divulgació, mitjançant participació en activitats, jornades, visites a escoles i la realització de vídeos amb les companyes que exerceixen la professió. Perquè, estem convençuts que visibilitzar enginyeres agrònomes que treballen en una professió essencial i estratègica, alhora que gaudeixen en els seus llocs de treball, és sense cap mena de dubte la millor exemplerització i influeix en l’elecció dels estudis entre les nenes a les escoles. Com diu Helena Camats, vocal de joventut de la junta de govern “Si assolim els nostres somnis, transformarem la societat. Des del nostre Col·legi encoratgem a les enginyeres agrònomes a trencar barreres. Sempre endavant!”.
Vull destacar un estudi recent de la FCYD on es demostra la infrarepresentació femenina en els camps de la informàtica i les enginyeries, fins i tot en els àmbits de l’estudi, la presència de la dona es manté al llarg de les generacions i per exemple en el cas de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca la presència és del O,4% i en les enginyeries del 4%. A més el 69% de les dones enquestades considera que hi ha esbiaixos de gènere en el moment d’escollir estudis universitaris i les més joves (18 i 24 anys) són les que consideren qui hi ha més esbiax de gènere, concretament el 79% de les enquestades en aquest estudi són les que se senten més influenciades tant per triar estudis universitaris com per a la professió. I l’observatori de l’enginyeria també va presentar un estudi colpidor en quant aquest esbiaix que volem trencar.
Paquita Escoi, tresorera de la junta de govern diu “Cal atraure dones a l’enginyeria agronòmica i promoure la seva participació activa, ja que la diversitat afavoreix la innovació i a una millor comprensió de les necessitats dels actors implicats en els sistemes agrícoles. La seva implicació no només ha de contribuir a trencar estereotips de gènere, sinó que s’ha d’encoratjar la seva presència en òrgans decisius i liderar canvis substancials per promoure un futur agrícola més equitatiu, eficaç i econòmicament rendible”.
Per poder fer front als reptes de l’alimentació del S. XXI (incrementar la nostra sobirania alimentaria, però sense oblidar l’acceleració del canvi climàtic, preservar la biodiversitat, eliminar residus, descarbonitzar l’economia amb els canvis demogràfics i d’hàbits de consum) se’ns planteja una fórmula complexa que requereix innovació, recerca, coneixement, ús de la digitalització, de les noves tecnologies i per suposat finançament i molta formació, però segur que ho farem millor si comptem amb diversos punts de vista, on les dones enginyeres agrònomes són essencials.
La sobirania alimentària que teníem oblidada, des de l’entrada a la UE l’any 1986, sembla que es comença a posar en dubte arran de l’aparició de la Covid i dels últims conflictes geoestratègics i polítics. A Catalunya no arribem al 40% en sobirania alimentària i les hectàrees de superfície agrària útil per habitant estan per sota de la mitja d’Europa.
En canvi, el que si tenim és una agricultura i una ramaderia molt diversa, en formats i produccions, condicionat principalment per les diferències geogràfiques. Acompanyar aquests productes en la seva cadena de valor fins als consumidors són també reptes apassionants que com diu Mercè Raventós, delegada de Barcelona del Col·legi “Les noves generacions ja veuen les professionals més que com empleades, com a arquitectes del futur tecnològic.
Si el 1910 una trobada internacional demanava el dret a vot per part de les dones, com a origen del 8M, el 2024 hem de demanar que el S. XXI sigui veritablement el segle de les persones i afavorir la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits, amb fermesa i convicció.
