CICLE D’AUDIÈNCIES ORGANITZAT PEL CADS
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) impulsa una reflexió a iniciativa pròpia sobre la descarbonització de l’economia i societat catalanes. En aquesta reflexió s’identificaran els mecanismes a través dels quals els principals sectors de l’economia poden reduir la seva dependència en combustibles fòssils i s’analitzaran els reptes i oportunitats que es presenten. Per això el CADS ha organitzat 7 sessions on més de 40 persones expertes procedents de l’àmbit institucional, acadèmic, empresarial i social compartiran la seva visió sobre la descarbonització en els múltiples àmbits consumidors (transport, sector elèctric, indústria, sectors domèstic i servei i agrari). Les sessions han tingut lloc en format virtual i han comptat amb un total de 43 ponents. Visualitza aquí les jornades passades
El dijous 9 de juny es va celebrar l’última d’aquestes sessions, aquesta vegada sobre el Sector Primari, que va comptar amb la ponència de la companya enginyera agrònoma Verónica Kuchinow:
ÚLTIMA SESSIÓ: SECTOR PRIMARI
Si bé el sector primari representa menys del 2% del consum directe de combustibles fòssils, la reducció d’aquest consum suposa un repte per a l’activitat agrícola, ramadera, forestal i pesquera. Al mateix temps, però, el sector primari ofereix fonts d’energia alternatives que poden contribuir a la descarbonització de l’economia i la societat catalanes. Aquestes qüestions, entre altres, van centrar la darrera sessió del cicle sobre descarbonització, que comptà amb la participació de 7 persones ponents.
El moderador de la sessió va ser Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Ell va fer la introducció i va anar presentant als diferents ponents, així com moderar el debat final.
El primer ponent va ser Francesc Reguant i Fosas, president de la Comissió d’economia agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya; seguidament, va ser el torn de Marta Rivera Ferre, professora d’investigació al centre Ingenio del CSIC a la Universitat Politècnica de València; a continuació va ser la ponència de Sergio Ponsá Salas, director del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària (BETA) de la Universitat de Vic.
La companya i presidenta de la Comissió de Transició Energètica i Xoc Climàtic del COEAC Verónica Kuchinow Tudury va parlar bàsicament sobre sobirania energètica i sobirania alimentària (descarrega aquí la presentació de diapositives). Algunes de les afirmacions que va comentar durant la ponència són:
- L’agricultura és una peça clau per arribar al 100% de la descarbonització
- Necessitem 10.000MWh d’energia renovable a Catalunya i necessitaríem unes 20.000ha de terreny per a crear-la
- Més del 50% del territori català té una pendent superior al 20%, que hi fa inviable la producció
- L’agricultura consumeix molta aigua
- Per poder compatibilitzar l’energia eòlica i fotovoltaica amb la producció agrícola s’han d’augmentar el rendiment i l’eficiència dels conreus. Per poder fer-ho, s’hauria d’invertir en agricultura de precisió, agricultura regenerativa i l’eficiència de l’ús de l’aigua.
La combinació de conreu i generació d’energia també és possible, com per exemple amb l’agrovoltarisme.- Necessitem un canvi de governança. Aquests processos són vius, depenen de la climatologia i les condicions de l’entorn de vida, cosa que ho fa complicat de regular.
- No ens podem permetre perdre més sòl. Potser caldria valorar i premiar les empreses agropecuàries que facin les coses ben fetes.
- Incidim que calen canvis de polítiques, a banda de les millores tecnològiques que ja estem treballant
- Des del Col·legi, estem disposats i oberts a col·laborar amb el canvi de polítiques del sector.
Després van fer també les ponències Andreu Ferrer Taverna, coordinador de l’equip tècnic d’Unió de Pagesos; Míriam Piqué Nicolau, responsable de Gestió forestal Multifuncional del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i Anna Sanitjas i Olea, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, es va generar un debat entre els ponents, partint de les preguntes que havien anat fent les persones assistents.
